Què se'n sap, de "l'operació Catalunya"? Hi està implicat Mariano Rajoy?

L''operació Catalunya' és com es coneix el conjunt d'investigacions fetes durant el Govern de Mariano Rajoy a líders catalans per tractar de combatre la força que mostrava l'independentisme el 2012, any en què el PP va tornar a la Moncloa. Segons els àudios i les agendes intervingudes a l'excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en la causa en la qual s'investiguen les clavegueres policials durant el mandat dels populars, en ella s'emmarquen diferents actuacions, com informes policials apòcrifs, com el que atribuïa un compte a Suïssa a l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, o el fet de contactar amb Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, perquè declarés en contra seva.

Hi està implicat Mariano Rajoy?

El problema per avançar en la investigació de qualsevol tema relacionat amb l''operació Catalunya' és que el principal testimoni i el principal imputat és el mateix Villarejo. Al Congrés va assegurar que va ser "una operació d'intel·ligència" amb la qual "es tractava d'evitar que una part ben organitzada d'Espanya, Catalunya, tingués la possibilitat d'independitzar-se. Es dissenya des de la presidència del Govern i la porta endavant la vicepresidenta, que era la que controla el CNI", en referència a Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.

El problema per avançar en la investigació de qualsevol tema relacionat amb l''operació Catalunya' és que el testimoni principal l'imputat principal és el mateix Villarejo. Al Congrés va assegurar que va ser "una operació d'intel·ligència" amb la qual "es tractava d'evitar que una part ben organitzada d'Espanya, Catalunya, tingués la possibilitat d'independitzar-se. Es dissenya des de la presidència del Govern i la porta endavant la vicepresidenta, que era la que controla el CNI", en referència a Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.

També va assegurar que enviava missatges per telèfon al llavors president del Govern i que fins i tot s'havia reunit amb ell per l''operació Kitchen'. El problema és que la contundència amb la qual l'excomissari parla a la Cambra baixa, al Parlament o a la televisió no és la mateixa que utilitza als jutjats. El jutge del cas Tàndem, Manuel García-Castellón, no va considerar suficient el número de telèfon que va aportar per cridar a declarar a Rajoy com imputat.

D'aquí ve que l'expresident del Govern només estigui imputat a Andorra al costat dels seus llavors ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díez per presumptes coaccions a la Banca Privada d'Andorra (BPA) per aconseguir informació dels seus clients, entre els quals estava la família Pujol. La imputació per telefonar-los a declarar es va cursar per comissió rogatòria que està pendent de resolució en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Com va començar "l'operació Catalunya"?

A les agendes que Villarejo utilitzava com a diari va escriure: "Reunió molt afectiva i còmplice. Molt atenta a tot i va prendre nota de detalls. Coincideix en la importància del moment”. Es referia a la que va mantenir el 26 d'octubre de 2012 amb la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a la qual també va assistir el seu marit, Ignacio López del Ferro, i que pràcticament va donar el tret de sortida a la 'operació Catalunya', segons va escriure en les seves notes, encara que ell la digués “Projecte Barna”.

A aquestes notes de treball va apuntar "comptes Andorra" o l'avanç de les denúncies que va ajudar a presentar: la de l'empresari Javier de la Rosa i la de Victoria Álvarez, exparella del primogènit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, a la qual denomina "Viki". Per això va reunir-se amb la exsenadora del PP i ara diputada a l'Assemblea madrilenya, Alicia Sánchez-Camacho, llavors al capdavant del PP català, amb la qual va comentar quines persones podrien ser susceptibles de ser investigades. L'àudio de la trobada i el document amb les seves conclusions són en els quals s'han basat les últimes querelles de la 'operació Catalunya' presentades.

Què s'està investigant de la 'operació Catalunya'?

La justícia no ha obert cap recerca per l''operació Catalunya' pròpiament dita, perquè considera que no es va produir cap episodi amb rellevància penal que obligui a obrir un procediment. Sí ho ha fet per alguns dels seus episodis, com la introducció d'un pendrive d'origen dubtós en el cas Pujol, pel qual va acabar sent condemnat a un any de presó l'exdirector adjunt operatiu de la policia Eugenio Pino.

La resta no ha tingut excessiva sort. La primera querella admesa a tràmit per investigar aquestes pràctiques va ser la de l'expresident del Barça Sandro Rosell, però va acabar sent arxivada després que Villarejo no aportés davant el jutge cap detall que permetés avançar les perquisicions. El magistrat no va apreciar relació entre la causa per la qual Rosell va estar gairebé dos anys a la presó preventiva i una suposada ordre per perseguir-lo per independentista.

Tant aquesta querella com les altres quatre interposades per l''operació Catalunya' han estat arxivades. L'Audiència Provincial de Madrid ja ha confirmat l'arxiu de la del exconseller Jaume Giró i el previsible és que la de Rosell i les altres tres (la de l'excap de la policia de Catalunya Narcís Ortega, el exdelegado del BPA Jean Paul Miquel i la de Carles Sumarroca) corrin la mateixa sort.

Per què se segueix investigant el cas Pujol?

La causa en la qual s'investiga la fortuna a Andorra dels Pujol continua endavant, malgrat que el seu origen va estar en una denúncia propiciada per Villarejo, que va acompanyar a denunciar a Álvarez, qui va cobrar durant anys dels fons reservats, segons consta a les notes de l'excomissari. El motiu és que el primer instructor del procediment, Pablo Ruz, va mantenir aquesta denúncia en quarantena fins que va ser confirmada per altres dades, entre els quals va resultar crucial la confessió del mateix expresident català Jordi Pujol.

El següent instructor, José de la Mata, va continuar preservant la integritat de la causa fins al punt que va treure'n un pendrive aportat per la policia l'origen de la qual era dubtós. Va remetre les actuacions als jutjats de Madrid i el número dos de la policia de Rajoy va acabar sent condemnat.

Als whatsapp del qui era secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez, imputat en el cas Tàndem, es comenta com es va apartar el cas de la 'operació Catalunya'. El setembre de 2017, en plena efervescència del 'procés' i amb l'1-O com a referència per a la proclamació de la independència catalana, l'excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) Enrique García Castaño li diu: "Perquè ara ningú se'n recorda de l'equip anterior, 'operació Catalunya', policia política, ara s'està demostrant que se'ls va fer molt de mal, als separatistes. Es va deixar d'investigar, ningú volia mullar-se, ara, els guàrdies civils són els herois, ningú els titlla de policia política, se'ls homenatja, sembla que la policia nacional no existeix, excepte per filtrar a la premsa on dorm la uip".