Sergi Sabrià: "Jo puc dir coses que el president no diria"

El nou viceconseller d’Estratègia i Comunicació del Govern de la Generalitat (Palafrugell, 1975) és la mà dreta d’Aragonès

Entre les seves missions hi ha la de ser una veu més contundent per defensar l’obra de l’Executiu català i confrontar amb l’oposició

Sergi Sabrià, viceconseller d’Estratègia i Comunicació, ahir al Palau de la Generalitat

Sergi Sabrià, viceconseller d’Estratègia i Comunicació, ahir al Palau de la Generalitat / FERRAN NADEU

Júlia Regué

Per què el Govern necessita un viceconseller d’Estratègia i Comunicació?

Volem reforçar-nos per a aquest any de legislatura que queda i pels quatre que vindran després perquè el nostre objectiu és també guanyar les pròximes eleccions.

Hi ha una altra tesi: que és que el Govern necessita apujar el to. És l’encàrrec del president?

Que jo tingui un perfil públic és una de les funcions. Puc dir coses que el president no diria, no per encàrrec, sinó per tarannà i forma de fer. Però diem les mateixes coses. Potser sona diferent, però diem el mateix. És una diferència respecte a altres governs.

El Govern ha sigut massa dòcil fins ara?

És una cosa més quantitativa que de to alt o baix. Hem fet un esforç molt gran per explicar-nos molt. Ara afegim més veus i ens explicarem encara més. Quan toqui aixecar el to, l’aixecarem.

Aragonès ja és candidat i hi ha canvis en ERC i en el Govern. Es posa tota la carn a la graella per aguantar fins al final del mandat o s’activa la maquinària electoral?

Era important definir el candidat. No tant per una necessitat d’ERC, sinó perquè hi havia cada vegada més preguntes. Ha estat bé per no alimentar els rumors d’avançament electoral, hi ha mirada llarga.

Això respon a un pols intern entre Junqueras i Aragonès?

Tothom sap que Aragonès va ser candidat perquè Junqueras era a la presó. En aquesta decisió, Junqueras és una de les persones clau que diu que ha de ser ell: va ser així llavors i ha sigut així ara, amb una inhabilitació.

Es preveuen eleccions quan el Govern tingui pressupostos i veient que hi haurà dures restriccions per la sequera?

El problema de la sequera és estructural i perdurarà. Ha vingut per quedar-se. Anàvem amb el treball molt endarrerit. Estem avançant a un ritme molt bo les noves infraestructures, però portem molt temps de retard. I enmig de tot això, la solució no és convocar eleccions, sinó fer la feina. Seria lleig que algú volgués treure rèdit electoral del fet que no plogui perquè de corresponsables que les infraestructures no estiguin fetes n’hi ha uns quants.

L’objectiu d’ERC és repetir a la Generalitat quatre anys més, però ningú tindrà majories absolutes. Miraran al PSC o a Junts?

L’important és que el país continuï tenint un projecte d’esquerres i progressista i que tingui clar que la prioritat és la resolució del conflicte polític. Això només ho representa ERC. No sé com explicar-ho sense que se m’enfadi ningú, però entre el projecte del PSC i el projecte de Junts veiem massa poques diferències. El PSC té d’esquerra cada vegada menys i els dos projectes s’assemblen cada vegada més. I no només hem de parlar d’aquestes dues opcions. També hem de ser capaços de fer-ho amb la CUP i els Comuns.

Si mirem les últimes aliances d’ERC, hi ha ruptura amb Junts i pactes amb el PSC i el PSOE. Es repetirà en la pròxima Generalitat?

Per a nosaltres aquesta és una conclusió errònia. És a dir, el que estem fent des de fa molt temps és confrontar i negociar amb el PSOE. Moltes més vegades amb el PSOE que amb el PSC.

Té la sensació que el PSC està dilatant l’aprovació dels pressupostos del Govern?

Una mica. Tinc la sensació que el PSC té una tendència que no és bona, que és que, quan ha d’elegir entre Catalunya i el PSOE, sol elegir el PSOE. En una situació en què estàs negociant pressupostos, que són 2.400 milions més per als catalans, hem anat molt lents perquè ells estaven molt més pendents de veure el ritme dels pressuposats a Madrid. Quan parlem de finançament singular: ¿com pot sortir Salvador Illa a dir que no creu que Catalunya necessiti un finançament singular? Tot el que no sigui cafè per a tothom li genera una situació incòmoda i això inhabilita el PSC per governar Catalunya.

Junts és un altre soci possible per als pressupostos. ¿Hi ha més reunions programades?

Ells tenen molts papers [sobre els pressupostos] i nosaltres tenim molt poques respostes sobre aquests papers. Ens agradaria molt fer els pressupostos amb Junts, però no s’hi posen i crec que ho hem intentat.

Per quan la reactivació de la taula diàleg amb el Govern?

Al PSOE li costa sempre. No té unes ganes boges de parlar amb nosaltres de referèndum. ¿Creus que al PSOE li ve de gust reunir la taula de negociació? Bé no li va mai. Per tant, sempre ha sigut una qüestió d’aritmètica. Ens ha anat molt bé el gir de Junts, a qui no els ha agradat negociar fins que ells han pogut tenir la taula de negociació que li ha donat l’aritmètica. Per tant, quan el PSOE ens necessita, tenim oportunitats que passin coses impossibles. Espanya no vol un referèndum, però l’aritmètica ens ha donat la possibilitat de posar-lo ara sobre la taula. Vam quedar a reunir la taula el primer trimestre i intentarem que passi.

I un verificador? Sabem el de Junts, però no el d’ERC.

M’he dedicat hores a entendre com es negocia, com es verifica, i en aquests processos el verificador surt el dia que s’acaba la taula. Jo crec que no ens aporta res en el dia d’avui posar-li publicitat o pressió a aquesta verificació. No us ho diré.

Vostè ha sigut espiat. Com es negocia amb un Estat que els Mossos diuen que l’espia?

Nosaltres som la part petita, la part dèbil, la que no és capaç d’espiar l’enemic ni vol fer-ho. Ja sabem que l’Estat ho farà tot per no trencar-se. Érem conscients de totes les trampes que ens farien i, com que no són gaire bons, en tenim les proves. L’Estat ho farà tot perquè no siguem independents i això no ha fet que ens rendim.

Subscriu-te per seguir llegint