El Parlament segueix sense investigar si Garriga va vulnerar el reglament

"No hi haurà codi de conducta ni reglament que m’impedeixi denunciar lladres, corruptes i delinqüents com vostès". Amb aquesta provocació, el líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, es defensava en el ple d’aquesta setmana de les queixes d’ERC, que li retreien haver taxat de "vacances pagades" les baixes mèdiques de dos membres de la Mesa de la Cambra.

La diputada Marta Vilalta va considerar que això incomplia el reglament i el codi de conducta –que obliga a tenir una "actitud respectuosa" amb els companys d’hemicicle-, protesta que també va fer constar en la Junta de Portaveus. Una situació semblant a aquesta es va produir l’endemà, quan la cupaire Nogay Ndiaye va denunciar els comentaris racistes dels parlamentaris d’extrema dreta. "Estem farts, no pot ser que aquestes manifestacions racistes passin sense cap tipus de conseqüència".

No és un fet aïllat. En realitat, hi ha exemples d’això pràcticament en cada ple, des que la formació ultra va obtenir representació a la Cambra el febrer del 2021. En més d’una ocasió s’ha explorat la possibilitat de sancionar els diputats de Vox per aquestes actituds i per les seves constants vinculacions entre immigració i delinqüència.

El míting a Badalona

Fins ara, hi ha hagut alguna reprimenda pública, però cap actuació formal. Ni tan sols per l’incident que va tenir lloc durant la campanya electoral de les passades generals en un míting a Badalona, quan el diputat Ignacio Garriga es va encarar a uns manifestants. Un fet que va provocar una primera actuació de la Mesa del Parlament, ordenant que s’obrís una investigació interna, però que sis mesos després continua pendent.

Els fets es remunten al 16 de juliol, quan el també secretari general de Vox va interrompre un acte de campanya del partit per desafiar els manifestants que protestaven contra la seva presència amb cassoles i crits antifeixistes. La Mesa va considerar intolerable aquella actitud, així que va ordenar el 31 d’agost a la comissió de l’Estatut del Diputat que investigués si Garriga havia vulnerat el codi de conducta. No hi ha hagut tercer acte: la comissió no ha fet cap reunió per abordar aquesta qüestió.

Una actitud que lamenten alguns grups parlamentaris, com ERC, que acusa directament el president de la comissió, el diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas, d’"obstrucció" i de no actuar amb "celeritat" davant aquest tipus de denúncies. Des de la presidència de la comissió, en canvi, argüeixen que esperen un informe jurídic dels serveis de la Cambra sobre la "cobertura legal" del règim sancionador, que consideren "més que dubtosa" i recurrible al Tribunal Constitucional.

Cuevillas ja es va mostrar molt crític amb aquest procediment, des de la seva perspectiva jurídica, en el cas que va afectar al seu company d’escó, Francesc de Dalmases, que va acabar sancionat per intimidar una periodista de TV3.

La Mesa del Parlament és qui té la potestat, a iniciativa pròpia o d’un grup, d’ordenar l’inici d’una investigació interna. Però després és la comissió de l’Estatut del Diputat qui ha d’agafar les regnes i reunir-se per examinar si hi ha indicis d’infracció. En cas d’estimar que n’hi ha, obre una investigació, que ofereix la possibilitat que l’investigat s’expliqui en una audiència i que acaba en un informe que s’eleva a la Mesa. És aquesta Mesa, una altra vegada, la qual acaba decidint si imposa alguna sanció al parlamentari, que pot anar des d’una amonestació pública a una multa d’entre 600 i 1.200 euros, o fins a la suspensió temporal, en els casos més greus.

La legalitat de les sancions

Unes penalitzacions que provoquen alguns dubtes jurídics als lletrats de la Cambra. No es presenten exactament les mateixes circumstàncies que en el protocol contra l’assetjament del Parlament, en què els serveis jurídics detecten possibles inconstitucionalitats, tal com va avançar EL PERIÓDICO, ja que el codi de conducta sí que va ser ratificat pel ple i n’hi ha una referència al reglament. Fonts jurídiques al·leguen que hi ha "alguna cosa més de cobertura legal", però admeten que no és una situació "ideal" i creuen que es podria millorar amb un sistema similar al del Parlament Europeu, que el va afegir com a un "annex" a la seva normativa.

Per resoldre aquest punt, ERC i la CUP van impulsar a l’abril una reforma del reglament que està en tràmit. L’objectiu, expliquen, era millorar aquesta base jurídica i evitar les "excuses" que dificulten l’aplicació dels correctius previstos en l’actualitat.

Però aquesta part més formal no és l’única que preocupa els lletrats, que ja van apuntar en un informe fa just un any, que havien de quedar molt clares les conductes sancionables per evitar arbitrarietats.