El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha recordat aquest dimarts que la Fiscalia de l’Audiència Nacional i el jutjat del Prat de Llobregat no veuen terrorisme en els actes del Tsunami Democràtic l’octubre del 2019 a l’aeroport de Barcelona. Tot i així, no ha volgut qualificar els fets, tot i que admet que com a mínim van ser “desordres públics importants”. En una entrevista a TVE i preguntat sobre si veu terrorisme en els actes del Tsunami Democràtic la tardor del 2019, Sallent ha dit que la policia no qualifica els fets, sinó que ho fan els fiscals i finalment els jutges. També ha recordat que l’Audiència Nacional va arxivar una investigació sobre possibles ingerències russes en el ‘procés’.

Sallent ha explicat que en el seu moment els Mossos d’Esquadra van lliurar al jutjat del Prat un atestat sobre els aldarulls a l’aeroport i que “no hi va haver aquest enfocament”, en referència a possibles delictes de terrorisme, per part de l’autoritat judicial i fiscal. Això no obstant, ara el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón sí que ho investiga en aquest sentit. Per a Sallent, el que no hi ha dubte és que van ser “desordres públics importants”, i ha recordat que la Fiscalia de l’Audiència Nacional no hi veu terrorisme.

Respecte a la possible presència d’espies russos a Barcelona durant els anys del ‘procés’, ha dit que “és normal que hi hagi moviment d’espionatge de tot el món a Barcelona, és una ciutat molt cosmopolita també en això; ens consta que hi ha activitat de tots els països a Barcelona i Catalunya que vetllen pels seus interessos”. En tot cas, malgrat la investigació del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona sobre la possibilitat que espies russos volguessin intervenir en el ‘procés’ i la política espanyola, Sallent ha recordat que l’Audiència Nacional va arxivar aquesta part. “Veurem a quines conclusions arria i fins on arriba”, ha remarcat.

D’altra banda, per al comissari en cap, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont és una “persona que suscita reaccions que poden posar en risc la seva integritat”, i per això el Govern va demanar que recuperi l’escorta policial, tot i que visqui a Bèlgica. “En l’actual escenari hi ha un tensionament important per l’amnistia, hem pogut observar com determinats entorns tenen més risc de poder rebre una agressió que d’altres”, ha dit, tot i que no ha volgut dir si recomana la protecció policial o no. Sallent ha dit que la qüestió està pendent d’un informe de l’Advocacia de l’Estat i que es podria abordar en la propera Junta de Seguretat de Catalunya.

Pel que fa a la delinqüència comuna, segons Sallent, la procedència del delinqüent no és rellevant per explicar l’augment de la delinqüència, sinó que aquesta ve marcada, sobretot, per l’exclusió social. Per això, ha volgut treure de l’àmbit policial el debat polític sobre l’expulsió del país dels immigrants multireincidents. Tampoc ha volgut opinar sobre si caldria un enduriment de les penes, però creu que la llei s’hauria d’aplicar amb més eficàcia i rapidesa. “Sembla clar que hi ha d’haver una resposta immediata entre el fet penal i la pena que un jutge consideri; si ho traslladem a l’àmbit familiar, no té sentit castigar el nostre fill tres mesos després que hagi fet una cosa inadequada”.

Sobre la mort de dos guàrdies civils a Barbate (Cadis) envestits per una ‘narcollanxa’, Sallent ho ha qualificat de “terrible” i més encara pel fet que hi hagués joves aplaudint els traficants. Per al comissari en cap, la societat europea actual ha perdut el respecte a l’autoritat en general, tant a la policia com amb els mestres o altres àmbits. Per això, ha demanat una reflexió general sobre la qüestió. També ha considerat que la pandèmia ha pogut provocar un augment de la violència i la delinqüència entre els menors d’edat.

Respecte al tràfic de drogues, ha dit que a Catalunya la problemàtica està augmentant, tot i que no és tan greu com al sud de la península. A més, ha dit que la legalització de la marihuana no suposaria tan fàcilment una reducció de la delinqüència relacionada. “El conreu legal també tindria associades unes despeses, i podria passar que altres organitzacions busquessin abaratir costos i vendre fora del circuit legal”, ha relatat.