El TSJC denega la reprogramació del judici a Jové i Salvadó per l’1-O per fer-lo compatible amb els plens del Parlament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat la petició del president del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, d’adaptar les dates del judici contra ell, el president del Port, Josep Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per l’1-O, als plens de la cambra catalana. El judici està previst en 21 sessions del 10 d’abril al 29 de maig, i Jové demanava canviar vuit sessions de quatre setmanes diferents. La fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox es van oposar a la petició, segons la interlocutòria del TSJC a la qual ha tingut accés l'ACN. Jové al·lega que no renuncia a ser present a les sessions del judici en què se'l jutjarà pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació agreujada.

Per l'altra banda, també considera que ha de ser als plens del Parlament perquè el dret de representació política és un dret fonamental i vulnerar-lo suposaria una lesió, no només personal, sinó també democràtica i política.

En la petició al TSJC, la defensa de Jové també apuntava que compaginar els dos drets era possible fàcilment i que depenia d'una qüestió organitzativa del tribunal. Jové també feia evident que fins i tot el reglament del Parlament no permet la delegació de vot en un supòsit com aquest.

En la interlocutòria de resposta, però, el TSJC ha denegat la petició de Jové. Els magistrats, amb el president, Jesús Maria Barrientos, al capdavant, rebutgen reprogramar el judici. Consideren que la condició de parlamentari i la coincidència de les sessions de ple no són motiu suficient, i demanen aplicar la delegació de vot. Tant a Barrientos com al magistrat Carlos Ramos, Jové va demanar que se'ls retirés de la seva causa per falta d'imparcialitat. Abans de la interlocutòria, també es va pronunciar el fiscal del cas.

En el seu escrit, els magistrats recorden que Jové està obligat a assistir a les sessions del judici, ja que només es fa l’excepció quan les penes demanades són inferiors a dos anys. Recorden que el calendari es va fer públic el 21 de novembre després de consultar amb tots els advocats i el fiscal que no tinguessin altres vistes judicials els mateixos dies. Però les sessions dels plens parlamentaris van ser decidits per la Mesa de la cambra el 29 de novembre passat, vuit dies més tard.

El tribunal considera que la delegació de vot es pot aplicar si es justifica per “la necessitat de salvaguardar altres béns i valors constitucionals que es considerin mereixedors de protecció”, segons el Tribunal Constitucional.

En el seu escrit, el fiscal recorda que Jové podria haver estat suspès temporalment de la seva condició de diputat, ja que serà jutjat per delictes suposadament vinculats a la corrupció com la prevaricació i la malversació de fons públics. També recorda que la Mesa i els serveis jurídics del Parlament i el Tribunal Constitucional han avalat d’una manera o altra la delegació de vot en algun moment a altres diputats investigats, empresonats o exiliats com Carles Puigdemont, Toni Comín, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Lluís Puig o Jordi Sánchez, entre altres.

Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, i Garriga, del delicte de desobediència greu a l’autoritat. La fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d’inhabilitació per a Josep Maria Jové, sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació per a Lluís Salvadó i un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l’1 d’octubre. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A aquests dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d'indemnització a l'erari públic pel "perjudici patrimonial causat".

L’Advocacia de l’Estat, per la seva part, reclama tres anys i mig de presó i set d’inhabilitació per a Josep Maria Jové però no ha fet cap acusació contra Lluís Salvadó. Pel que fa a la consellera de Cultura, demana un any d’inhabilitació.