Un 60% dels catalans desconeixen la data de les eleccions europees i no saben dir el nom de cap institució comunitària

Sis de cada deu catalans són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea. És una de les conclusions de la primera enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la UE, impulsada per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i presentada aquest divendres. A més, el 59% dels enquestats desconeixen la data de les properes eleccions europees, i un 6% la diu malament. L'estudi també reflecteix que dos de cada tres joves catalans de 18 a 24 anys (64%) tenen poc o gens sentiment europeista, és a dir, són euroescèptics, mentre que només el 36% són europeistes. Les xifres contrasten la mitjana catalana, del 55% de proeuropeus i un 43% de poc o gens entusiastes amb el club comunitari.

Un 57% dels enquestats no pot anomenar cap institució europea quan se li demana que en digui algun nom a l'enquesta. Entre els qui sí que ho fan, el Parlament Europeu és l'organisme comunitari més popular, amb el 29% de mencions, i el TJUE és el segon amb l'11%. El Banc Central Europeu només és mencionat pel 8% de participants, i la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea, pel 7% i el 6%, respectivament.

Pel que fa a la data dels propers comicis a l'Eurocambra, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny d'aquest any arreu de la UE, i a l'Estat espanyol concretament el 9 de juny, just d'aquí a 100 dies, només un 17% de persones encerten el mes i l'any. Un 6% més diu correctament l'any i l'estació, i un 12%, l'any. La resta, pràcticament dos de cada tres, ho ignora o no sap ni la data aproximada.

Les dones, els joves i les persones amb estudis més bàsics, menys europeistes

El baròmetre, en què han participat 1.100 persones entre el 19 de gener i el 12 de febrer, també recull que el 16% de catalans té molt sentiment europeista, mentre que el 39% en té bastant, cosa que fa que el país sigui majoritàriament proeuropeu, per bé que un 30% tenen poc europeisme i, un 13%, gens. Per gèneres, s'observa una diferència significativa, ja que els homes tenen un sentiment favorable a la Unió en un 61%, mentre que en les dones, el percentatge baixa al 49%, la mateixa proporció de les qui es mostren més aviat euroescèptiques.

Per edats, les persones més grans de 64 anys són les més europeistes, amb un 62%, seguides de les que tenen entre 50 i 64 anys (58%) i les de 25 a 34 anys (55%). Encara amb un sentiment majoritàriament proeuropeu es troben els qui tenen entre 35 i 49 anys (53%), però s'observa una bretxa entre totes aquestes franges d'edat i la població d'entre 18 i 24 anys: només el 10% d'aquest grup és molt europeista, mentre que el 26% ho és bastant, però el 46% és poc partidari de la Unió i el 18% no ho és gens.

Per orígens també hi ha diferències, per bé que no tant significatives, amb els nascuts a Catalunya (53%) lleugerament menys partidaris que els nascuts a la resta d'Espanya (55%) o fora (60%). I per estudis, com més alts són, més sentiment europeista. Els qui només tenen l'educació obligatòria o inferior (50%) estan per sota dels que tenen estudis secundaris (54%) o superiors (62%). Per ideologies, els de centreesquerra són els més entusiastes, i no es veuen grans diferències entre la resta.

Durant la presentació, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha explicat que la mostra reflecteix que hi ha una gradació respecte al sentiment catalanista, el més estès, l'europeista, que el segueix; i l'espanyolista, que es troba a la cua.

El 72% de la ciutadania veuen positiu formar part de la UE

La mostra també recull que el 72% dels ciutadans de Catalunya veuen positiu formar part de la UE, mentre que l'11% creu que és negatiu. A més, destaca que la probabilitat de participar en les properes eleccions a l'Eurocambra és del 7,5 de mitjana. Hi ha aproximadament un 50% de la gent que diu que, en l'escala del 0 al 10 de probabilitats que emeti el seu sufragi, se situa al 10.

Les dades de pertinença a la UE i d'intencions al voltant de les eleccions fan ser optimistes a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona quant a la participació. El seu director, Sergi Barrera, ha afirmat durant la presentació de l'estudi que els resultats reflecteixen "molt bé" el que ha estat la novena legislatura comunitària, amb "més exposició" d'opinió pública que en els anys previs, "a causa del Brexit, de la covid-19, la invasió russa a Ucraïna, la crisi energètica, la inflació o la guerra al pròxim orient".

Tot això, segons ell, creu que "ha fet prendre una major consciència ciutadana" de la importància de les decisions que es prenen a Brussel·les i Estrasburg. També ha dit que, malgrat que encara falta molta "pedagogia" sobre la UE, ara s'han de "centrar tots els esforços" a fer arribar a la gent que en 100 dies se celebren eleccions.

El 84% dels enquestats pensa que la seva veu no compta a la UE

L'enquesta també revela que el 43% de les persones tenen molt o bastant interès per la política europea, mentre que el 57% en tenen poc o gens, una dada que s'agreuja entre les dones (60%) i encara més entre els joves de 18 a 24 anys (76%). Alhora, els qui tenen una visió positiva del funcionament de la UE (44%) superen als qui la tenen negativa (31%), tot i que els nascuts a Catalunya són molt més crítics que la resta (36% de favorables a com funciona la Unió i 36% de detractors).

On hi ha pràcticament unanimitat entre la societat catalana és en la percepció que la seva veu no compta a Brussel·les, quelcom que pensa el 84% dels enquestats. Entre les dones, el percentatge de gent que creu que compta poc o gens és més alt que la mitjana (86%), així com entre els nascuts a Catalunya (91%) o entre els joves de 18 a 24 anys (96%).

Així, aproximadament un terç dels enquestats (36%) pensa que la UE hauria de tenir més competències, mentre que un nombre similar de ciutadans (39%) creu que ja són adequades i un 18%, que n'hauria de tenir menys.

Canvi climàtic i regulació de noves tecnologies, prioritats que hauria de tenir la UE

Els enquestats creuen que els 27 haurien de ser els principals responsables, especialment, de la protecció davant països com Rússia, de la lluita contra el canvi climàtic o de la regulació de noves tecnologies. A més, els dos temes als quals la UE hauria de donar més importància, segons ells, són el canvi climàtic (esmentat pel 36% de participants) i la immigració (31%), mentre que la defensa és quarta (12%).

Tant és així que sis de cada deu persones creuen que el club comunitari hauria de ser més ambiciós en polítiques de "mitigació" en relació al canvi climàtic, tal com ha destacat Muñoz durant la presentació. A més, el 57% creu que hauria de donar suport militar a Ucraïna, i el 83%, que s'hauria de fixar un repartiment de refugiats.

En qualsevol cas, en general els ciutadans creuen que el Parlament Europeu hauria de jugar un paper més important que el que juga ara, cosa que pensen el 59% de les persones. La majoria (54%) també pensen que la UE té impacte en la seva vida diària.

D'altra banda, dues terceres parts de la població estan a favor de l'ampliació de la Unió dels 27 als 36 estats membres, amb Ucraïna com el país que rep més suports i Turquia, el que menys. A més, diuen que el Brexit ha estat tant negatiu pel Regne Unit (66%) com per la UE (64%).