El guardià del cel

L’Observatori Fabra és un dels observatoris en actiu més antics del món, porta més d’un segle dedicant-se a l’estudi de la meteorologia, l’astronomia i la sismologia, al mateix temps. L’any 2014 és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2018 l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), va reconèixer l’estació meteorològica com a «estació centenària d’observació a llarg termini».

Aquest observatori està situat a Barcelona sobre un contrafort de la muntanya del Tibidabo encarat al sud, a 415 m.s.n.m. (metres sobre el nivell del mar). La seva activitat científica se centra en l’actualitat en l’estudi d’asteroides i cometes. És el quart observatori més antic del món que segueix actiu, porta prop de cent vint anys dedicat a l’estudi del cosmos i l’univers, el clima i els terratrèmols.

L’observatori disposa d’amplis dossiers amb classificació dels tipus de bromes, tempestes, recull i estudia dades de sismes, de petits planetes i cometes, observacions astronòmiques visuals, observacions fotogràfiques, fins a fotografies d’asteroides. Sumen centenars els petits planetes i cometes seguits, així com milers les posicions determinades. En el cas del famós cometa Halley, l’Observatori va ocupar un dels primers llocs internacionals i participa en multitud de programes científics internacionals, d’acord amb les seves especialitats.

Presideix l’Observatori el president de la RACAB i el seu director actual és Jordi Núñez de Murga, catedràtic del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Un observatori amb intensa divulgació

L’Observatori Fabra compleix amb una vessant molt didàctica, ens referim al camp de la divulgació, on l’observatori fa visites guiades que inclouen observacions directes de la Lluna, Júpiter, Saturn o Mart, segons l’època de l’any.

El públic general té la possibilitat de fer visites diürnes cada diumenge al matí, amb explicació pels professionals, de la història i l’equipament que s’ha disposat i continua en funcionament en l’actualitat. Igualment, es pot assistir a les visites nocturnes durant tot l’any gestionades per l’empresa Sternalia. A més a més, durant l’estiu aquestes visites nocturnes amb observació astronòmica es combinen amb una proposta gastronòmica de qualitat, conegudes com a «sopar amb estrelles».

Els sopars tenen lloc a l’aire lliure, en un dels miradors privilegiats de la ciutat de Barcelona. S’inicia la vetllada amb el sopar, amb una proposta gastronòmica pensada en clau astronòmica. Després de sopar s’ofereix una conferència de divulgació científica, amb la possibilitat de fer preguntes, per part dels assistents.

Es visiten algunes instal·lacions del museu i s’accedeix a la sala cúpula, que conserva els elements originals i es poden observar elements de constel·lacions llunyanes, estrelles i gran part del sistema solar, amb el telescopi refractor gegant (Mailhad) que data de 1904, un dels més grans i antics d’Europa, encara en funcionament. No es descuida tampoc la divulgació pels més joves (primària, secundària i batxillerat) i un cop a la setmana durant dos mesos s’imparteixen cursos sobre Astronomia i Meteorologia, per grups interessats en aquests temes.

Durant 80 anys, l’Observatori disposava de masoveria residint una família que tenia cura dels horts, animals i prestava l’ajut que podien necessitar els professionals.

Secció Astronòmica

Compte amb el telescopi que data de 1904, que ha descobert una dotzena d’asteroides, un parell de cometes i l’atmosfera de Tità. La seva activitat s’inicia amb l’observació de l’eclipsi quasitotal de Sol de 1905, quan una expedició de l’observatori es va traslladar a Vinaròs, que era la zona de la totalitat.

A Catalunya es troben setze observatoris astronòmics repartits per tot el territori. Alguns d’ells s’han creat per a la recerca, la formació i la divulgació en l’àmbit astronòmic com és el cas del Parc Astronòmic del Montsec, amb certificat de la Fundació Starlight (Promoguda per l’Institut d’Astrofísica de Canàries, dona recomanacions sobre la Defensa del Cel Nocturn i el dret a la llum de les Estrelles).

Observatoris repartits per Catalunya i que disposen del certificat Starlight: són el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i el Montsant i el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que juntament amb el municipi de Saldes també disposen del certificat d’espai amb un cel nocturn de qualitat, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Montgai va ser el darrer a aconseguir el reconeixement, el juliol del 2022.

Altres observatoris són: Observatori Fabra a Barcelona; Observatori del Garraf; Observatori de Castelltallat; Observatori de Sabadell; Observatori de Pujalt; Observatori de l’Ebre i com a més nous; Parc Astronòmic Muntanyes de Prades i Astropriorat.

Secció Meteorològica

L’estudi sistemàtic i regular de la climatologia s’inicia l’any 1913, que és quan el Dr. Eduard Fontserè assumeix la direcció de les Seccions Meteorològica i Sísmica. A partir d’aquesta data s’han realitzat diàriament, actualment a les 0 h, 7 h, 13 h i 18 h UTC. UTC o temps universal coordinat és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món. A Espanya, l’hora local a l’hivern és UTC + 1 hora i a l’estiu, UTC + 2 hores.

És de destacar la importància de les sèries de dades de l’Observatori Fabra, ja que comprèn més de cent anys; són observacions diàries sense cap dia d’interrupció, fins i tot durant la Guerra Civil, de 1936 a 1939, es varen continuar realitzant observacions cada dia i també s’ha fet igualment durant la pandèmia. Són observacions fetes sempre al mateix lloc i que no ha sofert transformacions significatives, com ara urbanitzacions o canvis en els usos del sòl en l’entorn immediat; s’han conservat i publicat anualment tots els registres mesurats. (Veure gràfic de temperatures i precipitacions). 

La temperatura i la humitat relativa s’obtenen dels termòmetres del psicròmetre, i les temperatures extremes dels termòmetres de màxima i de mínima, tots ells instal·lats a l’interior de la gàbia meteorològica. Així, la temperatura mitjana anual és de 14,6 °C i la humitat relativa mitjana anual és del 70%.

El pluviòmetre, bàsicament, indica la quantitat d’aigua o neu que ha caigut. Per l’estudi de la precipitació d’un lloc, ens manca un pluviògraf, que plasma en una gràfica (pluviograma) la quantitat de precipitació en un temps determinat, que ens permet conèixer la quantitat, durada i intensitat instantània. L’Observatori Fabra disposa del denominat pluviògraf Jardí des de 1928 (Ramon Jardí és l’autor), és l’instrument més antic del món que registra dades d’intensitat de pluja, mesura la intensitat instantània de la pluja, sent la màxima assolida el 3 de setembre de 1972, amb 8 mm/m2. Minut. Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, participa en el resum de dades meteorològiques mensuals i en la seva magnífica col·lecció de fotografies. L’heliògraf mesura una mitjana anual de 2.500 hores de sol efectiu. El mes de juliol amb unes 310 hores de sol, és el mes més assolellat. En funcionament anemòmetres de registre electrònic. També s’efectuen mesures de la temperatura del subsol a 5, 10, 20, 50 i 100 centímetres de profunditat.

Secció de Sismologia

La Secció de Sismologia de l’Observatori Fabra centra el seu interès prioritari en l’estudi de la sismicitat regional, tant en l’adquisició de registres instrumentals com en la recopilació d’informació macrosísmica a través de les enquestes que, iniciades a principis de segle XX, ara es continuen realitzant en col·laboració amb l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L’observació sísmica es va realitzar als inicis de 1906, sota la direcció del Dr. J. Comas i Solà. Actualment, es continua la producció de diverses sèries de dades operatives tant des de l’Estació Sísmica de l’Observatori Fabra (FBR) com també telemàticament des de l’Estació Sísmica de Fontmartina (CFON), operativa al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny des de 1986, com a estació complementària de menor soroll des d’on operar els sismògrafs amb major sensibilitat. Per la conservació i catalogació de les dades sísmiques antigues s’ha iniciat la digitalització de registres, butlletins i documentació accessoris.

Aquest article no hauria estat possible sense la desinteressada i valuosa ajuda i col·laboració de Carles Neri i de Alfons Puertas, meteoròlegs de l’Observatori Fabra.