ENTREVISTA | Salvador Illa Roca Primer secretari del PSC i cap de l’Oposició

«A la Catalunya interior hi ha un sentiment de greuge molt estès»

El cap de l'oposició considera que l’actual govern català ha perdut el pas

Salvador Illa, a la sala Plana de l’Om de Manresa

Salvador Illa, a la sala Plana de l’Om de Manresa / OSCAR BAYONA

Pere Gassó Ollé

Pere Gassó Ollé

Salvador Illa està immers en una cursa de fons prèvia a la celebració del Congrés del PSC que se celebrarà a mitjans d’aquest mes de març. Illa, en condició de primer secretari del seu partit fa dies pren el pols a la societat. Trobades amb grups i entitats de tota mena li permeten copsar l’estat d’ànim de la població, així com de militants i quadres del seu partit. Manresa ha estat punt de trobada amb dirigents locals i amb alcaldes socialistes d’arreu del país.

Percep, aquests dies, una certa o notable desafecció social envers la classe política?

Detecto grans ganes de canvi. Hi ha ganes de girar full a uns anys que no han estat bons per a Catalunya en molts àmbits. En educació estem a la cua d’Espanya; en fer front a la sequera, no ens hem preparat; en infraestructures, tampoc. Sempre hi ha recels cap a la política. Venim d’uns anys que la política, entesa com a servei públic com és el meu cas, ha demostrat ser útil. Durant la pandèmia, que vaig viure en primera persona, es va demostrar que les persones que havíem de prendre decisions érem necessàries.

El moviment de la pagesia és la punta de l’iceberg d’un ampli malestar ciutadà?

Aquest és un moviment d’abast d’europeu, condicionat també per la guerra d’Ucraïna. Durant la pandèmia vàrem redescobrir la importància que té la pagesia. Hi ha dos eixos clau en les reivindicacions: un té relació amb la simplificació administrativa d’alguns tràmits i l’altre és allò que se’n diu la normativa mirall, que ve a dir que els aliments que venen de fora de la UE passin pel mateix sedàs que els procedents de països de fora d’aquesta òrbita. A Espanya hi ha qui ha volgut treure rèdit polític d’aquesta situació. No és el meu cas.

Molts sectors es queixen de la burocràcia.

El que em trasllada molta gent és que el govern està despistat, ha perdut el pas i una capacitat de gestió molt minsa. Ara hem sabut, després de tres anys de sequera, que el govern té disponibles 540 milions d’euros. El govern és incapaç de resoldre una simplificació necessària de l’administració pública.

Es demana una administració més proactiva.

Més que proactiva, ha de treballar amb diligència. I cal una actitud de col·laboració amb tothom, en especial, amb l’administració municipal i amb la societat civil.

Per aprovar els pressupostos fan falta vots, però els Comuns no volen el Hard Rock.

És un projecte molt demanat al territori que té una tramitació administrativa que no es pot aturar capriciosament quan ja s’han donat alguns permisos. El 2008 se’ls hi va donar una llicència i no ho vam fer pas nosaltres. Caldria demanar al senyor Junqueres d’Esquerra en base a quins criteris va donar la llicència.

Si guanyés les eleccions i governés, com ho notaria la població de la Catalunya Central?

S’han perdut deu anys i no ens hem de centrar en el què calia fer. És cert que a la Catalunya interior hi ha un sentiment de greuge molt estès. També a les Terres de l’Ebre, Lleida... Hi ha promeses en infraestructures que es demoren en el temps. Al Berguedà em diuen que no en parli més de la C-16, que no es creuen res. Jo proposo governar amb tots els ajuntaments siguin del color que sigui. Hem d’invertir bé al territori. La gent demana tenir una bona connectivitat i els serveis bàsics de l’estat del benestar.

Estan a favor de desdoblar la C-55, però quina és la postura davant el peatge de l’autopista?

L’horitzó és l’alliberament del peatge i caldrà veure amb quin ritme es pot assumir. No hi pot haver vies de peatge i vies gratuïtes. S’haurà d’articular, d’acord amb Europa i Espanya, la forma de finançar el manteniment de les vies d’alta capacitat. Sobre la C-55 i la C-16 hi ha recursos al pressupost perquè el govern actuï.

La connexió ferroviària del Bages amb Barcelona és deficient.

Hi ha un Pla de Rodalies que s’executa, però amb un retard evident. També hi ha un contracte important de nous combois que s’estan fabricant. L’acord del traspàs de Rodalies és complex, no es fa en un mes per la seva complexitat. S’ha encertat en el nomenament de Pere Macias, que està al capdavant, que ja havia estat comissionat de Rodalies. En aquest context hem de veure com millorem la línia que afecta el Bages, la R-4. Hi hem de posar recursos, però d’una forma ordenada.

A vostè li dona carisma la seva faceta d’atleta de fons. La pensa mantenir?

Per poc que pugui, sí, encara que he de prioritzar les responsabilitats institucionals. Quan era ministre de Sanitat, per raons òbvies, va quedar relegat. És important l’esport per la salut física i mental. Permet airejar-me i tenir un espai per a mi. Com deia el meu avi, ajuda a treure cabòries.

El pas pel Ministeri de Sanitat el va encimbellar. El sorprèn que ara aflori corrupció?

El que hem conegut aquests dies és un fet inacceptable, de gent que, en aquelles circumstàncies, buscava el seu enriquiment personal. Em disgusta, ho condemno i demano que s’arribi fins al final. Durant la pandèmia, el que vaig veure de la majoria de ciutadans i de servidors públics és que ho van donar tot, alguns fins i tot la vida. Per això, també m’indignen comportaments inacceptables. Estic a disposició d’aclarir el que calgui. Durant la pandèmia vaig respondre, per escrit unes 8.000 preguntes del Congrés i del Senat. Vint diàries. Sempre he donat explicacions i em disgusta els comportaments d’enriquiment personals i l’avantatgisme. Tinc tota la confiança del món amb l’equip que jo tenia a Sanitat.

Com a filòsof de formació, creu que la corrupció és inherent a l’ésser humà?

Hi ha comportaments que es donen en tots els àmbits de la vida, també a la política. Hi ha gent que quan té una certa capacitat de decidir, i un cert estatus de poder, embogeix.

Tot i les discrepàncies, hi ha bona harmonia personal entre els diputats al Parlament?

Des del meu punt de vista, sí. Tinc una relació personal correcta amb tots els diputats i diputades i, amb alguns, especialment bona. Fins i tot són interessants alguns espais informals de trobada com el que va propiciar un mitjà de comunicació abans d’un partit entre el Barça i Espanyol.

Subscriu-te per seguir llegint