Els científics de l'oceà demanen més finançament per entendre l'impacte de la contaminació marina en la salut humana

La Conferència del Decenni considera prioritari saber com afecta el canvi climàtic als ecosistemes d'aigües profundes

La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la ministra de Ciència, Diana Morant, i Albert II de Mònaco, entre d'altres

La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la ministra de Ciència, Diana Morant, i Albert II de Mònaco, entre d'altres / ACN

ACN

Els 1.500 científics que durant aquesta setmana s'han reunit a Barcelona en el marc de la Conferència del Decenni de l'Oceà han demanat més finançament per poder tirar endavant les iniciatives científiques que tenen com a missió entendre l'impacte de la contaminació marina en la salut humana. Aquesta és una de les "crides a l'acció" incloses a la Declaració de Barcelona per poder afrontar les tretze prioritats per al coneixement dels oceans. Una altra d'aquestes crides reclama a estats, filantrop, entitats de l'ONU, indústria i comunitat científica a "implicar-se fermament" perquè les prioritats identificades es tradueixin en "accions tangibles".

Una de les primeres accions tangibles que reclamen els científics dels oceans s'ha anunciat aquest mateix divendres, mentre s'estava celebrant a la capital catalana l'acte de cloenda de la conferència.

La Comissió Europea ha anunciat que sumar forces amb Unesco Ocean a través d'un full de ruta que "alinea i connecta" la Unió Europea i els programes del Decenni de l'Oceà i que "mobilitza socis dins i fora de la UE".

I és que la tercera crida que fa la Declaració de Barcelona és per "aprofitar totes les oportunitats" per "augmentar la conscienciació i la visibilitat" dels resultats de la conferència barcelonina "com a marc rector essencial per a les prioritats mundials de la ciència i el coneixement oceànics".

Prioritats que, a banda de la comprensió de l'impacte de la contaminació dels oceans sobre la salut humana i els ecosistemes passa millorar la gestió dels ecosistemes marins i costaner, per entendre "millor" els ecosistemes d'aigües profundes i l'impacte que hi tenen el canvi climàtic i les activitats econòmiques "noves o emergents" o per fomentar la pesca i l'aqüicultura "a petita escala, sostenible, resilient i equitativa", així com per "facilitar la gestió sostenible de la pesca industrial".

Altres prioritats que marca la Declaració de Barcelona són reforçar la producció sostenible d'aliments aquàtics -amb la mirada posada als països en desenvolupament- o fomentar projectes d'economia oceànica "sostenibles i resilients al clima", tot prioritzant els que "integrin la conservació ambiental amb beneficis socioeconòmics per a les comunitats locals".

També es considera prioritari "ampliar ràpidament la mitigació del clima, fins i tot mitjançant l'energia renovable marina i la gestió dels ecosistemes costaners", permetre una "comprensió oportuna" de la viabilitat tècnica, ecològica i social de les iniciatives d'eliminació de diòxid de carboni marí o "augmentar el compromís" amb el sector de la salut i comprendre millor les connexions entre la salut dels oceans i la salut humana.

Finalment, una altra de les prioritats detectades és desenvolupar models econòmics, polítiques i instruments financers "innovadors" per diversificar i accelerar la inversió en ciència oceànica i en infraestructures sostenibles.