Neix sa el primer nadó d’Espanya gestat després d’un trasplantament d’úter

El Jesús, que va venir al món el 13 de març a l’Hospital Clínic de Barcelona, és el primer nadó nascut després d’un trasplantament d’úter a Espanya. A la mare del nen li van trasplantar l’úter, que li va donar la seva germana, l’octubre del 2020. Gairebé tres anys després, el Jesús va néixer prematur, però sa. Ha estat ingressat al centre fins avui. Aquest petit és un dels 50 nens del planeta nascut després d’un trasplantament d’úter, una cirurgia «molt complexa», comparable, per exemple, a un trasplantament de cara. I, per primera vegada a Espanya, el Clínic ho ha fet possible.

La murciana Tamara Franco, de 34 anys, és la mare del Jesús. La Tamara va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l’aparell reproductor femení que afecta una de cada 5.000 dones al món: neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi i, per tant, no es poden quedar embarassades. «Des de ben petita que volia ser mare», ha explicat la dona aquest dilluns en roda de premsa, en una sala d’actes del Clínic multitudinària, plena de sanitaris i periodistes per donar a conèixer el que el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat de «petit miracle de la ciència».

Tot va començar el 2015

Amb 15 anys, la Tamara va saber que no podria ser mare i aquell moment va suposar un «fort cop» per a ella. Però la seva veritable història es remunta al 2015, vuit anys enrere. Ni a Múrcia, d’on són originaris ella i el pare del nadó, ni a València, on va acudir a demanar ajuda, van poder donar solució al seu problema. Així que la Tamara va arribar al Clínic. La germana de la Tamara i la tia del Jesús va ser qui va donar a la Tamara l’úter. «Nosaltres vam presentar el primer projecte [d’aquest cas] al comitè d’ètica el 2015 i, a partir d’aquí, hi va haver un llarg pelegrinatge que va passar per diversos comitès de bioètica. Abans de fer aquest trasplantament, vam anar a diferents països a veure casos de trasplantaments d’úter», ha explicat Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia del Clínic. No ha amagat la seva emoció a l’hora d’explicar el cas de la Tamara. «El d’avui és un d’aquells dies que et fan sentir orgullós del sistema públic de salut», ha recalcat el conseller Balcells.

Així, després d’obtenir el permís judicial, el Clínic va portar a terme el trasplantament d’úter l’octubre del 2020. Va ser una cirurgia, en paraules de Carmona, «molt complexa»: l’obtenció de l’úter va durar onze hores, i l’implant, cinc. El novembre del 2020, un mes després, la Tamara va tenir la seva primera menstruació. «Aquesta primera regla va ser la primera mostra de l’èxit de la intervenció», ha dit el ginecòleg. Vuit mesos després, els professionals van iniciar la transferència d’embrions prèviament recollits.

La Tamara va aconseguir quedar-se embarassada, però va tenir un avortament. Va ser un procés difícil: en plena pandèmia, es va contagiar de covid-19. Va caldre estimular-li novament els embrions. Però, finalment, un test d’embaràs va confirmar que estava encinta. I, el 10 de març d’aquest 2023, amb 10 setmanes d’antelació, el Clínic li va practicar una cesària després de la qual va néixer el Jesús, que ha estat ingressat a l’UCI de nounats, però que es troba «normal» en aquests moments. «Ha sigut un procés molt lent, però ha valgut la pena. Gràcies a tot l’equip mèdic», ha dit la Tamara.

«Una història d’amistat»

«La Tamara és pura força», ha destacat per la seva banda Antonio Alcaraz, el cap d’Urologia de l’Hospital Clínic, per explicar com la dona no va parar fins a quedar-se embarassada. Alcaraz ha volgut explicar que la història presentada aquest dilluns en roda de premsa és en realitat «una història d’amistat de més de 30 anys» entre ell i el doctor Carmona. «Li devem tot al Clínic», ha dit visiblement emocionat. «Els cirurgians no plorem, totes les emocions les apartem i ens convertim en blocs de gel». Aquest uròleg ha recordat, a més, que la infertilitat fa patir molta gent.

Segons els metges, arreu del món hi ha més de 50 nens nascuts per un trasplantament d’úter, la qual cosa dona idea del «gran èxit» d’aquesta tècnica, segons Carmona, que és aplicable també a dones amb «factor uterí absolut» (això és, dones a les quals l’úter no els funciona). Unes 107 dones han consultat el Clínic sobre un trasplantament d’úter, dues han sigut trasplantades (una d’elles, la Tamara) i dues més estan en procés d’estudi.

Sobre la possibilitat d’incloure aquesta pràctica en la cartera de serveis de salut, el conseller ha remarcat que un programa experimental s’ha de «contrastar i demostrar» i ha advocat per deixar que els professionals segueixin tots els passos d’avaluació.