Quan hi haurà nou Govern? Aquest és el calendari després de les eleccions del 23-J

La jornada electoral d’aquest diumenge posarà en marxa un procés administratiu i institucional dirigit a renovar dos dels tres poders de l’Estat de Dret: el Legislatiu (les Corts Generals) i l’Executiu (el Govern). Les noves cambres es constituiran el 17 d’agost i, a partir d’aquí, entrarà en joc el Rei, que obrirà una ronda de consultes amb els portaveus parlamentaris a la recerca del candidat a la investidura.

No tots els terminis estan reglats, però aquestes són les dates clau d’aquest trànsit:

- 28 de juliol: Comença l’escrutini general final a les juntes electorals provincials, que tenen fins al dilluns dia 31 per completar la tasca. És un recompte públic en què ja s’inclouen els vots de l’estranger dels inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).

- A partir del 8 d’agost, una vegada resolts tots els recursos, es proclamaran els resultats i les juntes electorals aniran expedint les credencials perquè els diputats i senadors es puguin presentar al Congrés i al Senat per acreditar-se. La desfilada dels nous parlamentaris per fer la «paperassa» s’espera a partir de dijous, 10 d’agost.

- 17 d’agost: A les 10 del matí es constitueixen simultàniament, cadascun a la seva seu, el Congrés i el Senat. És el dia quan els parlamentaris elegeixen els presidents i les Meses de les Cambres i prometen o juren la Constitució. Aquell mateix dimarts, la persona que ocupi la Presidència de la Cambra baixa es desplaçarà al palau de la Zarzuela per informar-ne el Rei.

- 21 d’agost: després de ser informat de la composició del Congrés, es preveu que el Cap de l’Estat convoqui a la Zarzuela durant la setmana del 21 d’agost els representants de totes les formacions amb presència al Congrés per decidir a qui encarrega sotmetre’s a la sessió d’investidura.

- 24 d’agost: Es calcula que en aquesta data acabarà el termini de cinc dies hàbils per formar els grups parlamentaris del Congrés, seguint les previsions reglamentàries. Després, la Mesa del Congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per constituir la Junta de Portaveus, que és l’òrgan que ordena les sessions plenàries i distribuir els escons de l’hemicicle.

- Primera setmana de setembre: Constituïts els grups parlamentaris i la Junta de Portaveus, i repartits els seients de l’hemicicle, ja es podran convocar sessions plenàries. Si els resultats electorals ofereixen una majoria clara o hi ha acord entre algunes forces polítiques, es calcula que com a molt aviat el debat d’investidura es podria celebrar a finals d’agost o, més factible, la primera setmana de setembre. Serà investit president aquell candidat que aconsegueixi la confiança del Congrés per alguna d’aquestes dues vies: en la primera votació sumant la majoria absoluta (176 diputats) o, en una segona oportunitat, 48 hores després, aconseguint més vots a favor que en contra.

La data d’aquesta primera votació d’investidura condiciona el calendari en cas d’una repetició electoral, ja que, en cas de bloqueig, les Corts es dissoldran al complir-se els dos mesos d’aquesta data per celebrar eleccions 47 dies després.

A partir de la votació, s’obren dos escenaris:

• a) Govern al setembre: Si s’ha aconseguit la investidura al primer intent, el nou president podria prendre possessió el 8 de setembre i ja nomenar immediatament els seus ministres. Amb un Executiu ja al banc blau es podrà celebrar la sessió solemne d’obertura de legislatura, presidida pel Rei, fet que no s’espera fins a l’octubre. En tot cas, les compareixences dels nous ministres en les seves respectives comissions del Congrés per exposar els seus plans no es podran celebrar fins a la tercera setmana de setembre perquè abans els grups parlamentaris han d’arribar a un acord sobre la formació de les comissions, amb un número i nom que depèn dels departaments de l’Executiu, i després aquestes s’han de constituir.
• b) Eleccions repetides per Nadal? Per contra, si no s’ha aconseguit la investidura en aquest debat, després de la primera votació fallida comença a comptar un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi ha un fracàs a principis d’octubre –com va passar amb les fallides investidures de Pedro Sánchez el març del 2016 i el juliol del 2019–, i si no s’aconsegueix una alternativa viable en els dos mesos posteriors, caldria dissoldre les Corts novament al novembre i celebrar eleccions al cap de 47 dies, o sigui, en dates nadalenques.