Les claus de l'acord per Doñana: del blindatge de l'espai natural al desenvolupament dels municipis

La Junta d'Andalusia i el Govern central han posat fi a dos anys de crispació i enfrontament per Doñana aconseguint un acord marc que permet blindar l'espai natural, garantir-ne la conservació i afavorir un desenvolupament sostenible dels municipis de la seva àrea d'influència.

Per això, totes les parts -administracions, agents econòmics i socials, ecologistes i agricultors- han cedit en diferents aspectes fent possible un consens gairebé generalitzat i una valoració majoritàriament positiva de l'acord que porta pau social al territori.

La fi d'una llei polèmica

Aquest acord suposa la retirada definitiva de la proposició de llei de millora de regadius de la Corona Nord de Doñana que defensaven els agricultors de la zona, així com el PP, Vox i la Junta com a solució a un "problema històric" que afectava a aquells que el Pla de la Maduixa del 2014 va deixar fora de la regularització.

El fet que les dues administracions vagin de la mà pot facilitar les coses a Europa, on Espanya té obert un procediment d'infracció per part de la Comissió Europea per incompliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que reclamava actuacions per acabar amb la extracció d'aigua a Doñana. També avalarà el compromís per l'espai natural davant d'institucions com ara Ramsar o Unesco.

Inversió

L'acord contempla una inversió de 1.400 milions d'euros per entre el 2023 i el 2027, cofinançats al 50% pel Govern central i la Junta. És una aposta per a projectes de territori que, al mateix temps que dinamitza i intensifica la transició ecològica, també ha de permetre millorar les condicions socials i econòmiques de la zona.

I això, beneficia els catorze municipis de l'àrea d'influència de l'Espai Natural Doñana, distribuïts en tres províncies: Sanlúcar de Barrameda (Cadis), Almonte, Bollullos Par del Condado, Bonares, Hinojos, Lucena del Puerto, Moguer, Palos de la Frontera, Rociana del Condado (Huelva), Aznalcázar, Isla Mayor, La Puebla del Río, Pilas, i Villamanrique de la Condesa (Sevilla).

Ajuts a agricultors

Per eliminar les pressions a què està sotmès l'espai natural per l'agricultura intensiva i contribuir a la recuperació de la superfície destinada a la producció agrària, l'acord preveu ajuts temporals, de 5 a 10 anys de durada, per renaturalització, noves superfícies de cultius de secà i reconversió cap a producció ecològica.

Les més quantioses són les ajudes per renaturalització, que tenen com a objectiu executar les operacions necessàries per revertir l'ús de l'explotació agrícola a forestal, que s'haurà de mantenir almenys 30 anys i es concediran per 10 anys, per un import anual de 10.000 euros per hectàrea -7.000 per part del Govern central, 2.000 Junta d'Andalusia i 1.000 la Diputació de Huelva-.

D'altra banda, es concedirà un ajut per hectàrea per a noves superfícies agràries dedicades a cultius de secà, durant un període de 5 anys, per un màxim de 2.500 euros per hectàrea, i els beneficiaris es comprometran a mantenir el nou cultiu a la superfície per període no inferior a 10 anys.

En el cas de reconversió cap a nou models de producció ecològics es remet als ajuts concedits a l'àmbit de la PAC i es concedirà un complement addicional de 1.000 euros per hectàrea per un màxim de 5 anys.

Altres mesures

L'acord destinarà 251 milions de fons europeus a l'agricultura i la ramaderia per modernitzar explotacions, diversificar la producció o millorar la comercialització o 23,5 milions al sector pesquer.

A més, es contempla la possibilitat d'integrar la generació d'energia renovable a l'entorn de Doñana, per això ambdues administracions es comprometen a posar 30 milions per a projectes d'energia renovable i eficiència energètica i impulsar amb 70 milions iniciatives i projectes dels ajuntaments de l'àrea d'influència de Doñana.

També es preveu destinar 32 milions a millorar les condicions de vida i habitabilitat dels temporers que cada any acudeixen a Huelva en època de recol·lecció dels fruits vermells o crear la Marca Doñana com a garantia de qualitat i sostenibilitat per a productes i serveis com l'hoteler.