Calviño afronta hores clau en la cursa per presidir el BEI

La ministra espanyola ja té el suport d'Alemanya, però França continua sense revelar el seu posicionament

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Nadia Calviño, aquest dilluns a Madrid

La vicepresidenta segona del govern espanyol, Nadia Calviño, aquest dilluns a Madrid / x

Nazaret Romero (ACN)

La candidatura de la vicepresidenta primera i ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, a presidir el Banc Europeu d'Inversions (BEI) afronta hores clau. El consell de governadors del BEI, format pels ministres d'Economia i Finances de la UE i que ha de decidir la pròxima presidència, es reuneix aquest divendres, una trobada en la qual s'espera que Calviño sigui proposada com a candidata de consens. Després que la presidència rotatòria belga del consell de governadors del BEI enviés una carta als ministres dels 27 per proposar l'espanyola com a candidata de consens, es preveu que la presidència temptegi durant la trobada els suports a Calviño i que no porti la qüestió a votació si no suma els suficients.

Es preveu que el ministre de Finances de Bèlgica, Vincent Van Petehem, com a president del consell de governadors del BEI, prengui nota dels suports a Calviño durant l'esmorzar de la reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE de divendres. Segons com vegi la situació, decidirà si portar la candidatura a votació o no.

La principal rival de la ministra espanyola és la vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de Competència, Margrethe Vestager, en excedència d'aquesta posició pel procés per liderar el BEI. Ara bé, en la cursa cap a la presidència del braç inversor de la UE també hi ha l'exministre d'Economia italià Daniele Franco, i dos dels actuals vicepresidents del BEI, la polonesa Teresa Czerwinska i el suec Thomas Östros.

La incògnita de França

Calviño, que abans de ser ministra va ocupar alts càrrecs a la Comissió Europea durant més d'una dècada, ja té els suports d'Alemanya i de Portugal. Tanmateix, França encara no s'ha pronunciat sobre a qui donarà suport, mentre Itàlia ja té un candidat propi i votarà per Vestager en cas que el seu no sigui elegit. Per assolir la presidència, el candidat necessita el suport d'almenys 18 estats membre que representin el 68% de l'accionariat de l'entitat inversora de la UE. Per tant, necessita el suport d'almenys dos dels tres grans països de la UE, ja que sumen cadascun prop del 20% del capital del BEI.

En cas que Calviño sigui finalment elegida per succeir Werner Hoyer al capdavant del BEI, l'espanyola assumiria el càrrec a partir de l'1 de gener del 2024 durant un mandat renovable de sis anys. A més, seria la primera dona al capdavant de l'entitat en gairebé 70 anys d'existència. Això sí, la presidència del BEI és incompatible amb continuar formant part del govern espanyol, per la qual cosa Pedro Sánchez haurà de buscar un nou titular d'Economia.

El BEI, amb seu a Luxemburg, es va crear l'any 1958 amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament de tots els territoris de la UE a través de la integració econòmica i la cohesió social. Així, l'entitat, de la qual els accionistes són els mateixos estats de la UE, concedeix finançament a projectes per assolir aquests objectius.