La meta d’Estat Islàmic a Espanya: reclutes per al Sahel i nens mujahidins

L’escenari, la sinuosa conurbació Melilla-Nador, teixit urbà procliu al gihadisme. Els actors, fanàtics dedicats a aprovisionar de reclutes Estat Islàmic (EI, també conegut com a ISIS) al Sahel i, aquí, avivar les brases de l’odi al jueu, l’occidental i el musulmà tebi. La Comissaria General d’Informació (CGI) de la Policia Nacional ha donat a la ciutat nord-africana dos dels seus principals cops d’aquest any al terrorisme islamista, el 23 d’octubre i el 19 de desembre, quan va atrapar un eficaç proselitista i va detenir nou integristes que vigilaven en un gimnàs.

A les fonts consultades a la Guàrdia Civil els sembla que és una investigació important del seu Servei d’Informació (SIGC) i unitats antiterroristes la dels dos primers dies d’agost a València i Benavente (Zamora), on un marroquí i un espanyol convers transformaven adolescents en fanàtics violents. Aquest cop estival és significatiu pel detall de l’aparició de menors.

Un assumpte tapat

Melilla, Sahel, adoctrinament, nens... Són variables d’un any de lluita antiterrorista, un exercici en el qual assumptes amb més esquitxades polítiques com la crisi migratòria, l’augment de crims masclistes o els delictes sexuals han desplaçat en l’agenda mediàtica d’Interior 39 operacions contra el gihadisme i 86 detinguts. Entre aquesta feina, el nombre d’identificacions realitzades pels Mossos en la seva tria antiterrorista: més de 2.900.

Mustafa Amaya, de Melilla, eloqüent, reclutador islamista destacat a Europa, i l’excombatent sahelià Benaid Lagmouchi, líder dels nou detinguts, revestits del prestigi d’un període entre reixes, reincidents capturats per la Policia; i Salim Harchi i Hugo Cortina, que la Guàrdia Civil va anar a buscar a Benavente i València, són trets al retrat robot de la lluita antiterrorista el 2023.

Retrat robot

En aquest dibuix apareix un home d’origen majoritàriament magribí, d’edat compresa entre la minoria i els 45 anys, autoradicalitzat a soles davant una pantalla, i amb un padrí a les xarxes socials; les seves aventures han sigut seguides en silenci per policies o guàrdies d’Informació, fins que es va tornar imperatiu detenir-lo perquè no passés a buscar sang al carrer.

La majoria dels detinguts el 2023 han caigut en operacions preventives en les quals va ser important el ciberpatrullatge. "La nostra estratègia és la desactivació de l’amenaça primerenca", explica a El Periódico (diari del mategi grup de Regió7) el cap de la Brigada Antiterrorista de la CGI. "Certament, correm el risc que els caiguin condemnes més petites que d’altres del terrorisme –explica el cap de Servei i número dos de la brigada–, però preferim anticipar-nos a l’atac que lamentar-ho després".

Aquest calendari del 2023 que s’acaba ha estat marcat per detencions d’individus que consumien viderreportajes, posts i reels violents de xarxes socials i que hi reunien comunitats d’adeptes per replicar-los aquests continguts o fabricar-los-en d’altres en la narrativa que matar l’infidel és cosa de bon musulmà.

A la Guàrdia Civil els diuen "mujahidins virtuals", i en l’argot de la policia, "islamonautes". No són mers devoradors de propaganda: "En qualsevol moment poden passar a l’acció", explica el cap de Servei de la CGI.

El 24 de novembre, quan el SIGC va atrapar els germans brasilers Thaunay i Thaylan Padilha, un d’aquests es capacitava per immolar-se en un atemptat. I el 19 de juliol, la Guàrdia Civil va parar Suleiman El Fantrusi quan estava a punt de viatjar a Bèlgica per atemptar.

Aquest 2023, a més, es va registrar l’autoradicalització més ràpida. En només un mes, Yasin Kanza va passar de veure vídeos a assassinar a ganivetades el sagristà d’Algesires Diego Valencia. "No el coneixíem, no en vam tenir temps", lamenta l’agent de la CGI.

La radicalització exprés és pròpia d’aquesta etapa evolucionada del gihadisme online. "Abans era molt estrany trobar a internet un manual de fabricació d’explosius –comenta el policia–. Però ara als fanàtics els enxampen amb molta facilitat a la deep web".

Nous actors

Crida l’atenció la irrupció de menors en la casuística del terrorisme gihadista a Espanya. En quatre de les operacions policials del 2023 els detinguts són menors. En ocasions els perverteix un membre de la família, la mare mateixa, com en el cas de la peruana Verónica Ramos, que, segons es radicalitzava, enverinava els seus quatre fills. La Guàrdia Civil la va detenir a Àlaba el 26 de setembre, quan planejava marxar a l’estranger amb l’ISIS.

"En moltes operacions ens apareixen menors –lamenta el cap de Brigada–. És perillós: no han madurat, tenen coneixements d’informàtica, accedeixen a la deep web i han assimilat que han d’odiar el musulmà pacífic". "És una dinàmica d’aquest any: els menors són presents en l’amenaça", corrobora un oficial de la Guàrdia Civil.

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la participació del qual ha transcendit en una dotzena d’investigacions aquest any, serà requerit en el futur mirant a una altra procedència de l’amenaça terrorista. El 18, quan 14 pakistanesos detinguts per la policia eren expulsats del país per la seva vinculació amb el TLP (Tehreek i Labbaik Pakistan, ultraislamista), emergia una altra franquícia d’Estat Islàmic, l’amenaça del Daesh KP, o Isis del Khorasan.

La policia va detenir els 14 pakistanesos a Barcelona, Lleida, Guipúscoa, Màlaga, La Rioja i València. No només a Melilla hi trobem el front d’aquesta guerra silenciosa.

Subscriu-te per seguir llegint