Les missions espacials generen una gran quantitat d'escombraries que queden abandonades a l'espai i, a vegades, poden suposar un problema. Aquest és el cas de la part d'un coet Falcon 9 de la companyia Space X, que va ser llançat a l'espai el 2015, i que ara avança sense control cap a la Lluna, on els experts calculen que s'estavellarà el març vinent.

L'autor d'aquest pronòstic és Bill Gray, un expert del programa Project Pluto, àmpliament utilitzat per rastrejar objectes propers a la Terra, asteroides, planetes menors i estels. A principi de gener, Gray va fer una crida a aficionats a l'astronomia i altres professionals perquè l'ajudessin a fer observacions de l'artefacte per poder-ne concretar la trajectòria. A partir de les dades obtingudes, afirma que és molt probable que la segona etapa del Falcon 9 llançat a l'espai per la companyia d'Elon Musk impacti al costat ocult de la Lluna, a prop de l'equador, el 4 de març.

Space X va dur a terme la seva primera missió a l'espai profund fa gairebé set anys. La segona etapa Falcon 9 va ser l'encarregat de propulsar el coet fons a una òrbita de transferència. Un cop allà, es va desenganxar, però no tenia prou combustible per tornar a l'atmosfera de la Terra ni per escapar de la gravetat del sistema Terra-Luna, per la qual cosa va quedar en òrbita seguint una trajectòria força caòtica des del febrer del 2015.

Com que l'objecte va donant voltes a la Terra és difícil predir amb precisió els efectes de la llum solar que "empeny" l'artefacte i que produeix lleugeres alteracions en la seva òrbita. "Aquests efectes impredictibles són molt petits", escriu Gray. Però s'acumularan entre ara i el 4 de març, i calen més observacions per refinar l'hora i el lloc precisos de l'impacte.

Aquesta informació permetrà que els satèl·lits que actualment orbiten la Lluna, inclòs el Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA i la nau espacial Índia Chandrayaan-2, recopilin informació sobre el cràter d'impacte. Amb la missió LCROSS, la NASA va impactar deliberadament l'etapa superior d'un coet gastat a la Lluna el 2009 amb aquest propòsit. Tot i que els científics estan més interessats a comprendre la presència de gel als pols lunars, poder observar el material del subsòl expulsat per l'impacte del coet Falcon 9 podria proporcionar algunes dades valuoses als experts.

La massa seca de la segona etapa del Falcon 9 pesa unes 4 tones mètriques i hauria d'impactar a la Lluna a una velocitat d'uns 2,58 km/s.

És probable que aquesta sigui la primera vegada que una peça de maquinaria espacial colpegi la Lluna de forma no intencionada. En general, durant les missions interplanetàries, l'etapa superior d'un coet s'envia a una òrbita heliocèntrica, mantenint-la allunyada de la Terra i de la Lluna.