La moció de censura contra el Govern francès fracassa per només 9 vots

Victòria pírrica –i per només nou vots– per al debilitat Govern francès d’Élisabeth Borne. L’Assemblea Nacional va rebutjar aquest dilluns la moció de censura d’un grup centrista d’oposició, impulsada en resposta a l’aprovació a través d’un decret de la impopular reforma de les pensions. El text, impulsat per LIOT (compost per diputats centristes i regionalistes) i recolzat per l’esquerra, va obtenir 278 vots a favor i es va quedar a prop dels 287 necessaris per forçar la dimissió de l’Executiu de Borne, a més de la retirada de l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 cotitzats per rebre una pensió completa). 

«Volíem votar, fins i tot els membres de la majoria (presidencial) ho desitjaven. [...] Aquesta votació probablement l’haurien perdut vostès, però així funciona la democràcia. Com podem acceptar aquest menyspreu del Parlament?», va dir des de l’estrada el centrista Charles de Courson, president del grup LIOT, en el discurs de presentació de la moció de censura. Aquesta iniciativa havia sigut impulsada després que Borne anunciés dijous l’aprovació de la reforma de les pensions a través del polèmic article 49.3 de la Constitució, que permet adoptar una mesura per decret governamental. I sense una votació parlamentària a posteriori que el validi, a diferència del que passa a Espanya.

Fort desgast per a Borne i Macron

«L’odi i la brutalitat mai haurien de tenir lloc en el debat parlamentari. Si no podem debatre a l’Assemblea Nacional, és el funcionament mateix de la nostra democràcia el que es veu impedit», va assegurar Borne per defensar-se de les crítiques per no haver respectat la Cambra baixa. Tots els presidents francesos han recorregut en un moment o un altre al 49.3. La seva utilització, no obstant, es va multiplicar en aquest segon mandat del president Emmanuel Macron, en el qual no disposa de majoria absoluta al Parlament, una cosa molt poc habitual en la política francesa.

Després de dos mesos de multitudinàries protestes contra l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys –les més massives en aquest segle XXI–, la imposició de la reforma per decret va accentuar encara més la indignació al país veí. De la resposta social s’ha passat a un malestar democràtic per la manera de governar de Macron, que es va mostrar inflexible davant les reivindicacions dels sindicats i aprova lleis a cop de decret en aquest segon mandat.

Malgrat haver superat el vot de censura, el dirigent centrista i el seu Executiu surten molt desgastats del pols per les pensions. Macron passa un dels moments més delicats de la seva presidència. La seva popularitat ha caigut als seus nivells més baixos des de la crisi dels Armilles Grogues. Només un 28% dels francesos estan satisfets amb la seva acció de Govern.

La ultradreta de Marine Le Pen (tercera força al Parlament, amb 88 escons) també va presentar una segona moció de censura –igualment examinada aquest dilluns–, tot i que amb cap opció de prosperar. Totes les mirades estaven posades en el desenllaç de la moció impulsada pels centristes de LIOT i recolzada per la coalició d’esquerres NUPES (segona força a l’Assemblea, amb 149 escons). Aquest text va comptar, així mateix, amb el vot favorable dels representants lepenistes i de més de 10 dissidents d’Els Republicans (LR, afins al PP).

Divisió en la dreta republicana

Malgrat no haver arribat al llindar de suports necessari –el mínim de 287 de la majoria absoluta–, cap text de censura havia obtingut tants vots favorables en els últims 30 anys a França, on els partits presidencials solien disposar d’àmplies majories al Parlament. El recurs a aquest tipus de mocions resulta habitual al país veí (se’n debat de mitjana una cada any), però gairebé mai triomfen. Només una moció de censura va ser aprovada en la història de la Cinquena República: el 1962, contra el Govern de George Pompidou. A diferència del que passa a Espanya, un vot de censura no comporta la investidura d’un Executiu de l’oposició, sinó que força la renúncia del Govern censurat.

El desenllaç de la votació estava en mans d’LR. Aquesta formació conservadora s’ha dividit amb el tens debat per les pensions. Més de 15 dels seus representants (d’un total de 62) van votar a favor d’un dels textos de censura, malgrat les amenaces d’expulsió per part d’Éric Ciotti, president d’aquest històric partit immers en una tendència decadent. «Siguem clars, el problema no és la reforma de les pensions, sinó el president de la República», va dir Olivier Marleix, que encapçala el fragmentat grup parlamentari de la dreta republicana.

No obstant, aquesta força d’oposició va salvar l’Executiu centrista i la seva impopular reforma de les pensions. El Govern francès respira una mica més aquest dilluns a la tarda, tot i que s’enfronta a una potent onada d’indignació social. «Els assalariats n’han de ser conscients. El partit no s’ha acabat», defensava aquest dilluns Laurent Berger, líder de la moderada CFDT, organització sindical amb un més gran nombre d’afiliats al país veí.

Els sindicats han convocat per a aquest dijous una nova vaga general, la setena en dos mesos des del 19 de gener. Tot i que les mobilitzacions van mostrar la setmana passada els primers símptomes de fatiga, confien que l’impopular 49.3 els ajudi a mantenir la pressió social. Des que l’Executiu va prémer el botó vermell, es repeteixen cada dia els talls de carretera i protestes espontànies (algunes amb disturbis). Les vagues il·limitades en transports, refineries de combustible o recollida d’escombraries van experimentar un lleuger repunt. La principal moció a què s’enfronta Macron és la del seu bulliciós poble. Una prova més difícil de superar.