Les arribades d’immigrants pel Mediterrani central es tripliquen el 2023

La ruta del Mediterrani central, la que té com a destinació països com Itàlia o Malta, torna a situar-se com la principal via d’entrada utilitzada pels immigrants per arribar a la Unió Europea (UE). El nombre d’arribades en els tres primers mesos de l’any, segons les últimes dades publicades aquest dimecres per l’agència europea de fronteres (Frontex), va arribar pràcticament a les 28.000, el triple que fa un any. Només el mes de març van arribar per aquesta ruta 13.223 persones, nou vegades més que l’any passat, principalment de Costa d’Ivori, Guinea i el Pakistan. El balanç coincideix amb la decisió del Govern de Giorgia Meloni de decretar l’estat d’emergència a Itàlia durant sis mesos a causa del fort repunt en les arribades.

Segons l’agència Frontex, en els últims mesos els grups de delinqüència organitzada han aprofitat la millora del temps i la volatilitat política en alguns països de sortida per intentar introduir clandestinament el més gran nombre possible d’immigrants a través del Mediterrani central des de Tunísia i Líbia. Un repunt que ha portat les autoritats italianes a adoptar una mesura d’emergència que només tindria un precedent l’any 2011, amb Silvio Berlusconi com a primer ministre.

«Prenem nota de l’estat d’emergència anunciat per Itàlia, que és una prerrogativa nacional, motivada per la situació migratòria particularment difícil a la qual s’enfronta el país. Hem d’examinar les mesures en detall abans de fer més comentaris», ha indicat aquest dimecres la portaveu d’Interior de l’Executiu comunitari, Anitta Hipper, sense entrar a valorar la mesura. Fa mesos que la Comissió Europea reconeix que la situació a què s’enfronta Itàlia és «desafiadora» i fins i tot «insostenible», tal com alertava a finals de novembre la comissària d’Interior, Ylva Johansson, durant la presentació d’un pla d’acció amb una vintena de mesures per millorar la gestió migratòria al Mediterrani central. 

El document, proposat poc després als Vint-i-set, s’endinsava en propostes ja plantejades en el passat en el marc del Pacte d’Asil i Immigració amb tres objectius: cooperar més amb els països d’origen i trànsit, millorar la coordinació de tots els actors involucrats en les operacions de salvament i rescat, i agilitzar i accelerar les devolucions de les persones que no tenen dret a mantenir-se a la UE, ja que el gruix de les persones que arriben a través d’aquesta ruta, segons el diagnòstic comunitari, procedeixen d’Egipte, Tunísia i Bangladesh i no compleixen els requisits per acollir-se a l’asil.

Reubicacions voluntàries

A més del pla d’acció, 21 països europeus es van sumar el juny del 2022 a un mecanisme voluntari de solidaritat per a la reubicació de sol·licitants d’asil i donar «una resposta concreta» a les dificultats migratòries dels països del Mediterrani central. Malgrat el compromís a finals de l’any passat només havien sigut ressituades –totes elles des d’Itàlia– un total de 207 persones. A principis de febrer el nombre ascendia a 435 persones i en el dia d’avui, segons l’últim balanç de la Comissió, són 884 les persones ressituades, 512 des d’Itàlia.

Al conjunt de la UE, el nombre d’arribades il·legals notificades per les autoritats nacionals va arribar a 54.000 entre gener i març, un 26% més que en el mateix període de l’any anterior. Tot i que la del Mediterrani central continua sent la que pateix una pressió migratòria més gran, una altra de les rutes més actives segueix sent també la dels Balcans occidentals, amb gairebé 15.000 arribades en aquests tres primers mesos de l’any. Una xifra que amaga una caiguda del 22% respecte a fa un any i que Frontex atribueix a l’alineació de la política de visats de la regió amb la UE i al reforç de les capacitats de control fronterer per part d’Hongria. 

També han caigut les arribades a través del Mediterrani oriental, cap a Grècia. Entre gener i març van arribar per aquesta ruta 6.011 persones, un 8% menys que en el mateix període del 2022, i la mateixa tendència es confirma en la ruta atlàntica cap a les Canàries. Segons Frontex, durant el primer trimestre de l’any van arribar a les illes 2.219 persones, un 62% menys que en el mateix període de l’any passat. En canvi, van augmentar un 8% les arribades pel Mediterrani occidental, cap a la península Ibèrica, fins a les 1.846. Finalment, cauen les travessies il·legals a través del canal de la Mànega cap al Regne Unit –un 15% respecte a fa un any– fins a les 7.400 a causa de l’estat desfavorable del mar i un 28% –fins als 1.121– a través de les fronteres amb les repúbliques bàltiques i Polònia.