Borrell xifra en 220.000 les municions d’artilleria entregades a Ucraïna i en 1.300 els míssils

La Unió Europea accelera l’entrega de munició a Ucraïna. Fins ara, segons ha confirmat l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, els governs europeus han entregat a Kíiv 220.000 municions d’artilleria de diferent calibre i 1.300 míssils. El volum suposa un salt quantitatiu important que acosta els Vint-i-set al milió de projectils que s’ha compromès a entregar en el termini d’un any. «Hi ha hagut un salt important» i «a aquest ritme podrem cobrir l’objectiu del milió», ha explicat el polític espanyol sobre el balanç de les entregues després d’una reunió de ministres de Defensa focalitzada en un 90% en el suport militar a Ucraïna.

La munició, amb un valor estimat de 860 milions d’euros, procedeix dels arsenals dels estats membres i el cost serà cobert amb els 1.000 milions d’euros assignats per la UE en el marc del pla acordat el 20 de març per subministrar un milió de projectils en els pròxims 12 mesos. La segona via d’acció, a la qual destinaran 1.000 milions d’euros més, se centra en la firma d’acords de compres conjuntes de munició. Segons ha explicat Borrell, 8 dels 24 països de la UE més Noruega, que havien mostrat interès a participar en licitacions de la UE, han confirmat la seva intenció de participar en una compra conjunta de munició de 155 mm sota la coordinació de l’Agència de Defensa Europea (EDA en les seves sigles en anglès). A aquest projecte s’afegirà un altre de dirigit per França i un segon per Alemanya.

«Els pròxims dies, setmanes i mesos seran estratègicament decisius per a la guerra d’Ucraïna, tot el món hi està d’acord i per això el Consell de defensa s’ha focalitzat en un 90% en el nostre suport militar a Ucraïna», ha explicat el cap de la diplomàcia europea, que ha elevat el nombre de soldats ucraïnesos entrenats pels estats membres als 20.000. «A aquest ritme arribarem a finals d’any a la xifra de 30.000, que és el doble del previst inicialment», ha destacat qualificant el fet d’un «èxit extraordinari», el mateix que el volum d’ajuda entregada a Ucraïna: més de 10.000 milions en material militar.

Desemborsament bloquejat

Un balanç entelat per la falta d’acord en un nou desemborsament de 500 milions que Hongria manté bloquejat. «Espero que els obstacles per aprovar-ho es puguin superar aquesta setmana. Avui encara no tinc un acord unànime», ha reconegut Borrell, que ha celebrat les ganes que hi ha entre la majoria dels Vint-i-set per augmentar la dotació del Fons de Suport per a la Pau, del qual nodreixen l’ajuda a Ucraïna, en uns altres 3.500 milions d’euros. «D’aquesta manera podrem augmentar la capacitat d’acció de l’EPF no només per a Ucraïna», ha explicat.

Durant la reunió de ministres de Defensa ha tornat a planejar l’entrenament de pilots ucraïnesos i el possible enviament d’avions de combat a Ucraïna. Després de mesos aguantant la pressió de Kíiv, divendres passat el Govern nord-americà de Joe Biden va accedir a creuar una altra de les línies vermelles que fins ara s’havien mantingut intactes des de l’inici de la invasió de Rússia i donar llum verda a l’entrenament i la formació de pilots ucraïnesos en l’ús d’avions de combat F-16. Una decisió que acosta la possibilitat de subministrar en els pròxims mesos a Ucraïna també aquest tipus d’aparells per protegir el seu espai aeri de Rússia. 

De moment, alguns estats membres –Holanda, Bèlgica i Dinamarca– a més del Regne Unit han fet un pas al capdavant i han anunciat públicament la seva disposició a entrenar pilots i llançar una coalició en aquest terreny. «No sabem quant durarà aquesta guerra, però Ucraïna ha de ser capaç de defensar-se mentre duri i també després. Invertir en l’entrenament de pilots d’F-16 és una cosa que tindrà efectes després de la guerra, però és sempre una bona inversió perquè és una inversió en seguretat», ha defensat la ministra danesa de Defensa, Kajsa Ollongren, que ha anunciat converses amb altres aliats que vulguin entrenar o disposin d’F-16. «És important fer-ho al més aviat possible», ha afegit, deixant per a una fase posterior l’eventual enviament de caces.

Tot i que per ara no hi ha calendaris possibles, el seu homòleg danès, Troels Lund Poulsen, ha explicat que hi podria haver decisions per a finals de juny de manera que l’entrenament pugui començar seguidament. «No serà abans de la tardor que podrem discutir sobre una possible donació d’avions de combat F-16», ha indicat. Tant l’alt representant Borrell com el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, que també ha assistit a la reunió, han celebrat l’anunci d’alguns països d’entrenar pilots ucraïnesos perquè «demostra la nostra disposició a recolzar Ucraïna i a estar preparats per al llarg termini», ha destacat el dirigent noruec, per a qui la decisió dona l’oportunitat «de prendre decisions també» sobre entregues de caces moderns de fabricació occidental «més endavant».

Es tracta d’una idea que Espanya veu bé tot i que la ministra Margarita Robles ha recordat a l’arribar a la reunió que l'Estat espanyol no disposa d’F-16 sinó d’F-18, amb una altra dinàmica d’entrenament i formació. «Suport absolut i total dins de les nostres disponibilitats a Ucraïna i en el tema dels caces, solidaris amb altres països, però en concret Espanya no té els F-16», ha recordat.