A la tercera ha sigut la vençuda. George Santos, el representant republicà de Nova York amb nombroses mentides i instàncies de corrupció que han sigut ratificades en un demolidor informe del Comitè d’Ètica de la Cambra Baixa i li han suposat una imputació federal de 23 càrrecs, ha sigut expulsat aquest divendres del Congrés.

Santos, un artista de la fabulació amb unes mentides que es van exposar després que fos elegit en les legislatives del 2022, havia sobreviscut a dues votacions prèvies per intentar treure’l de l’escó. La publicació el mes passat de l’informe del Comitè d’Ètica, que va considerar que hi havia «evidències substancials» de múltiples violacions de lleis federals, va rellançar un intent més.

És el que ha culminat aquest divendres, quan 206 demòcrates i 105 dels seus col·legues de files republicans s’han unit i han superat la majoria de dos terços que era necessària per donar llum verda a la resolució d’expulsió, que havia presentat un republicà, Michael Guest, president del Comitè d’Ètica.

La sortida de Santos redueix la ja exigua majoria dels conservadors a la Cambra baixa, que ara només es poden permetre perdre tres vots per tirar endavant cap legislació si voten en contra tots els demòcrates. I obliga la governadora de Nova York, Kathy Hochul, a convocar una elecció especial per omplir l’escó buit.

 

Primer sense condemna penal

Als EUA, abans només cinc congressistes havien sigut expulsats. Tres ho van ser per recolzar la Confederació durant la guerra civil. Des d’aleshores, només hi havia hagut dues instàncies més, el 1980 i el 2002, però la de Santos és la primera de les tres últimes que es produeix sense que el congressista hagi sigut condemnat penalment en els tribunals.

Aquesta és la raó que han esgrimit alguns republicans que han votat contra l’expulsió, entre qui hi ha l’‘speaker’ Mike Johnson, altres membres del lideratge del partit i els representants de l’ala més radical d’ultradreta. I en el debat que hi va haver la vigília, per exemple, Elise Stefanik, número tres dels conservadors a la Cambra baixa, va advertir que estableix «un precedent perillós», una cosa que també ha dit el mateix Santos.

Altres oposats a fer fora el seu col·lega asseguraven que la decisió s’havia de deixar en mans dels votants en les pròximes eleccions, tot i que Santos havia dit, després de la publicació de l’informe del Comitè d’Ètica fa dues setmanes, que no es presentaria a la reelecció.

 

Mentides i delictes

L’informe era devastador. A les 56 pàgines es va assegurar que Santos «va explotar cada aspecte de la seva candidatura en el seu propi benefici econòmic personal», «va robar descaradament de la seva campanya»,«va enganyar els donants» i va sostenir la trama delictiva «a través d’una sèrie constant de mentides als seus electors, donants i personal sobre els seus antecedents i experiència».

La investigació va confirmar que Santos va robar diners de les arques de la seva campanya, va enganyar donants sobre com s’utilitzarien les seves contribucions, va crear préstecs ficticis i va fer negocis fraudulents. El document esmentava també, entre altres accions, l’ús de fons de campanya per a despeses personals com compres de luxe, viatges a Las Vegas i  visites a spas o despeses a la web de contingut sexual OnlyFans.

Malgrat les freqüents crides a dimitir dels seus col·legues de grup Santos s’ha mostrat desafiador fins a l’últim moment i sempre ha negat haver fet res malament. Dijous va fer una roda de premsa a les portes del Capitoli i va acusar els altres representants d’estar fent-li «‘bullying’» i va criticar l’informe del comitè com a «ple d’hipèrboles», una cosa de què, sens dubte, ell en sap molt.

També s’ha declarat no culpable dels 23 càrrecs penals federals, que inclouen frau, blanqueig de diners, falsificació de documents i robatori agreujat d’identitat. El judici està previst que comenci el setembre del 2024.