El Partit Progressista de Vučić proclama la victòria a Sèrbia

Sense resultats oficials divulgats per la Comissió Electoral, el Partit Progressista serbi (SNS, per les seves sigles en serbi), la formació del president Aleksandar Vučić, es va declarar ahir guanyadora dels comicis parlamentaris anticipats al país. Un resultat que va ser posteriorment corroborat per un institut independent després de publicar les seves pròpies projeccions.

Si es confirmar, en segon lloc quedaria la nounada coalició Sèrbia Contra la Violència (Srbija protiv nasilja), que denunciava la corrupció que regna al país i acusava Vučić d’un exercici autocràtic de les institucions i els mitjans de comunicació. Amb això, l’anhelat relleu no es va produir. En total, uns 6,5 milions de votants (dels quals 1,6 milions a Belgrad) estaven convocats a les urnes. La participació va ser lleugerament més alta que en els anteriors comicis parlamentaris, segons dades preliminars. A Belgrad, el bon clima i la jornada electoral assolellada van deixar també escenes de cues als col·legis electorals de la ciutat, al costat d’instantànies curioses, com places plenes de persones que anaven a fer les compres nadalenques com si es tractés d’un dia qualsevol. D’altres escoltaven música balcànica a pocs metres de les urnes.

Queixes i injustícies

No obstant, a la sortida d’alguns dels centres de votació, com el del carrer Kosovska, costava trobar electors del president serbi, protagonista indiscutible, malgrat no ser candidat, de tota la campanya. "¿Vučić? Ha destruït el que quedava de l’economia sèrbia després de Milosevic i el que quedava de la meva pensió, que no són més que 300 euros al mes", explicava Gordana, una jubilada de 74 anys, al sortir de votar. "Hi ha molta injustícia en aquest país", afegia Marko, emigrat a França, com tants joves serbis que han abandonat Sèrbia per falta d’oportunitats.

De fet, aquests comicis parlamentaris anticipats s’han celebrat per decisió del mateix Vučić, que els va convocar amb la intenció de reforçar-se i guanyar temps davant els seus compromisos internacionals. Tot això, després de mesos de protestes multitudinàries contra el seu Govern a Belgrad i d’un nou esclat de violència al nord de Kosovo, on el setembre 30 paramilitars serbis li van parar una emboscada a una patrulla kosovar. El vincle entre Vučić i un dels assaltants va posar novament el president serbi en la mira de Washington i Brussel·les, anteriorment més inquiets pel seu col·lega kosovar i primer ministre de Kosovo, el també nacionalista Albin Kurti. Per a molts, l’estratègia de Vučić va ser llavors presentar-se com un element de continuisme i garantia que Sèrbia no surti excessivament del guió i provoqui grans sobresalts al seu pas en temes delicats com el diàleg amb Kosovo. "No es tracta que deixi jo el poder, sinó que ells volen destruir-ho tot", va dir Vučić en un míting. A més, el president serbi va rebatre tota crítica al dir-se víctima d’un "complot estranger" i advertint que Sèrbia perdria el rumb sense ell a càrrec.

Tot i així, segons el prestigiós observatori CRTA, la campanya electoral va ser marcada per "pressions a votants", així com episodis de "violència física i verbal". A més, en la jornada, observadors de CRTA van patir una agressió a Odzaci (nord) mentre documentaven un cas de presumpta corrupció. Els observadors també es van trobar amb "grups de persones portades a votar" i que, al sortir de les escoles, "van rebre sobres". Un altre institut, el centre Cesid, també va assenyalar altres irregularitats.