Un Xile esgotat opta per mantenir la Constitució

Els xilens es van inclinar per rebutjar a les urnes una Carta Magna dissenyada aquesta vegada per un consell constitucional amb hegemonia de la ultradreta i acompanyada pels seus socis de dreta. Escrutat el 55% del cens electoral, l’opció "En contra" aconseguia el 55,16% dels vots, contra el 44,84% d’"A favor". Abans de confirmar-se el resultat, tant el Govern del president Gabriel Boric com els seus adversaris es van comprometre a no promoure un tercer procés constitucional.

D’aquesta manera, el país sud-americà torna a l’escenari previ a l’esclat social d’octubre del 2019 quan, per encarrilar la situació, es va consensuar redactar un nou text fonamental. Aquesta primera iniciativa, de tendència progressista i paritària, va ser derrotada el setembre del 2022. L’esquerra va pagar en el seu moment l’alt cost del fracàs. La situació no s’ha invertit per complet. Si bé els sectors conservadors havien promogut l’"A favor", no se senten incòmodes amb la vigència de la Constitució elaborada el 1980 a imatge i semblança de la dictadura del general Augusto Pinochet. Per tant, el fet que es mantingui aquesta Carta, que ha sigut objecte d’unes 70 reformes des que va començar la transició democràtica, el 1990, és, en un punt, una mena de victòria per a aquest espai malgrat l’ensopegades electoral.

"Més enllà de qualsevol resultat, s’enforteix la nostra democràcia", va dir Boric al moment de sufragar. "Faig una crida a tots els meus compatriotes que valorem aquestes instàncies". "El nostre Govern continua treballant en les prioritats de la gent", va afegir. El jove mandatari va evitar una humiliació política ahir, però no es trobava en condicions d’acreditar-se un triomf.

Michelle Bachelet va ser una decidida impugnadora de la proposta de Carta Magna. L’exmandatària va considerar, així mateix, que, a partir d’avui, "es tanca" el camí obert el 2019. "Jo crec que no hi ha ni ànim, ni ganes de fer un nou procés i segon, crec que hi ha altres problemes molt més urgents que resoldre", entre els quals el de la seguretat urbana. La ministra de l’Interior i Seguretat Pública, Carolina Tohá, no va descartar canvis a l’equip de ministres en vista de les novetats polítiques. "El que ens espera és fer un gran esforç per treure aprenentatges, per complir el mandat del poble, sigui un o l’altre".

"Es tanca una etapa", havia dit en un sentit similar i quan es desconeixien els còmputs, José Antonio Kast. Amb el transcórrer de les hores, el líder de l’ultradretà Republicans intentava evitar els costos del veredicte electoral. El seu intent de convertir la consulta en un plebiscit contra el Govern no va arribar a bon port.

Els analistes semblen coincidir sobre les raons del resultat. "Està tan esgotada la població, està tan allunyada de la voluntat de canvi que va dominar l’escena entre el 2019 i el 2021, que en veritat qualsevol candidat presidencial que plantegi un nou procés constituent serà repudiat per alguns", va dir l’expert electoral Pepe Auth.