Els morts oblidats de Gaza

Enmig del caos de la guerra, sempre hi ha algú que s’encarrega de recordar. A la Franja de Gaza, són els familiars o els veïns que, amb tinta vermella, escriuen sobre les ruïnes els noms dels que hi ha sepultats sota. "Aquesta casa encara conserva les restes dels nens Abdallah i Masa", es llegeix entre la runa de l’enèsim racó destrossat a l’enclavament palestí. Són milers de víctimes que no entren en el recompte final de morts, en aquestes 34.012 persones que oficialment no hi són, segons les dades del Ministeri de Sanitat de Gaza, només basades en els registres dels hospitals. Els que els coneixien escriuen els seus noms perquè potser, algun dia, en un demà sense bombes, algú vingui a recuperar el que queda d’ells i siguin acomiadats en dignitat. Per ara, només aquestes paraules escrites a les ruïnes i l’olor dels seus cossos descomponent-se donen proves de la seva presència.

De vegades, quan la preuada calma ho permet, els familiars que encara queden amb vida, i que no han sigut desplaçats en aquests sis mesos de guerra ferotge, tornen a buscar-los. Excaven amb les mans, amb pales o barres de ferro. Els busquen amb allò que troben al seu voltant i que serveixi per trobar-se amb la seva gent. Combaten la repugnant olor per aconseguir aquest enterrament digne. "El sistema de defensa civil és incapaç de treure aquests cossos de sota de la runa perquè no tenen mitjans", explica Ramy Abdu, president de l’Observatori Euromediterrani de Drets Humans. "Si tenen algun equip, és atacat i no compten amb combustible per als vehicles. A més, les autoritats israelianes no els estan permetent moure’s, no hi ha coordinació", denuncia a aquest diari.

Una xifra molt més alta

Les dificultats per saber el nombre total de persones finades sota la runa són cada vegada més evidents. És com si no servís de res conèixer la veritat sobre quants ja no hi són. El Monitor estima que ronden els 7.500 o 8.000. "El 70 o, fins i tot, el 80% van ser assassinats durant els dos o tres primers mesos de guerra", recorda el també professor de Dret i Finances. Des de l’inici de l’ofensiva israeliana, hi ha més de 13.000 palestins desapareguts, ja sigui els sepultats sota les ruïnes, enterrats en fosses comunes indiscriminades o desapareguts per la força a les presons i centres de detenció israelians, on alguns fins i tot han mort. En els seus recomptes de víctimes actualitzats diàriament, els investigadors del Monitor inclouen aquestes dues primeres categories, i ja eleven la xifra fins als 41.496 morts.

Tots –organitzacions locals i internacionals, funcionaris nord-americans, les Nacions Unides– constaten que la xifra de morts del Ministeri de Sanitat de Gaza és inferior a la real. És impossible que sigui la definitiva. ¿Algun dia se sabrà tota la veritat? "La naturalesade les bombes utilitzades és molt dura i destructiva, [els israelians] ho han convertit tot en sorra", afirma Abdu. Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, va denunciar que la destrucció a Gaza és més "catastròfica i apocalíptica" que l’experimentada per les ciutats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Al voltant del 60% dels edificis a Gaza han patit danys i el 45% d’aquests estan destruïts, d’acord a una investigació del Banc Mundial. Això inclou escoles, hospitals, fleques, mesquites i milers de vivendes. O sigui, han destruït la vida.

"Hi ha 132 fosses comunes repartides per tot Gaza, on moltes famílies van enterrar els seus éssers estimats sense enviar-los a l’hospital per les dificultats d’arribar-hi a causa de la situació al terreny", constata Abdu. Per a la població musulmana, les seves persones finades han de ser enterrades en tot just 24 hores, si és possible. "Milers de famílies esperen que acabi la guerra per poder enterrar els seus éssers estimats", afirma Abdu. "Viuen amb dolor", constata.