El TEDH avala prohibir símbols religiosos com el vel a l’escola sempre que s'apliqui "sense distincions" entre creences

Estrasburg nega que sigui una vulneració del dret a la llibertat religiosa si és “proporcionada” i no discrimina

L'entrada al Tribunal Europeu de Drets Humans, situat a Estrasburg

L'entrada al Tribunal Europeu de Drets Humans, situat a Estrasburg / ACN

ACN

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat aquest dijous prohibir l’ús de símbols religiosos com el vel a les escoles sempre que la mesura s’apliqui “sense distincions” entre creences. És a dir, que s’impedeixi portar als centres tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc per les queixes de tres noies musulmanes, el TEDH ha conclòs que una prohibició a tots els símbols religiosos visibles que busca protegir “els drets i llibertats dels altres i l’ordre públic” és legítima si és “proporcionada” i no discrimina entre el tipus de creença.

La controvèrsia sobre l’ús del vel islàmic ha arribat fins a Estrasburg de la mà de tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes. Totes tres denunciaven la prohibició d’utilitzar “signes visibles” de les creences personals” excepte durant les classes de religió. En el cas al TEDH, les noies al·legaven que la mesura vulnera els seus drets a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament i llibertat religiosa, així com el seu dret a l’educació. Tot plegat, implicava també una discriminació per ser noies musulmanes, adduïen.

Sentències similars

El juliol del 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també es va pronunciar sobre l’ús del vel, però només en l’àmbit laboral. En concret, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg va recriminar a Alemanya la prohibició únicament de símbols religiosos grans com el vel al lloc de treball. EL TEDH va concloure que tal mesura podia comportar que determinats treballadors fossin tractats de forma menys favorable per "motius religiosos" i, per tant, fossin discriminats. Així, el TJUE només avalava la prohibició de símbols religiosos a la feina quan aquesta s’apliqués a "totes les formes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses". En aquest sentit, el TJUE recordava que, si l'objectiu d'aquest règim és la neutralitat empresarial, qualsevol símbol, encara que sigui petit, posa en risc l'aptitud de la norma per assolir la finalitat que es busca.