Julian Assange evita l'extradició als Estats Units i podrà apel·lar el seu cas al Regne Unit

El fundador de Wikileaks Julian Assange ha aconseguit una important victòria aquest dilluns a la vista celebrada al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les. Els jutges han concedit a l'activista el dret a continuar amb el seu cas al Regne Unit, després que el Govern dels Estats Units no hagi aconseguit oferir totes les garanties exigides pel tribunal per autoritzar-ne l'extradició. En un dictamen publicat el març passat, els jutges van reclamar a l'administració nord-americana que garantís que, en cas de ser lliurat a la justícia d'aquest país, l'activista no seria condemnat a la pena de mort, no es veuria perjudicat per la seva nacionalitat i estaria emparat per la Primera Esmena, que protegeix el dret a la llibertat dexpressió.

El Govern nord-americà ha garantit que Assange no serà condemnat a la pena de mort, però no ha ofert prou garanties en la no-discriminació de l'activista per motius de nacionalitat. Els jutges van assenyalar el març passat que, en no tenir nacionalitat nord-americana, hi ha la possibilitat que no compti amb els mateixos drets davant la justícia d'aquest país, fet que vulneraria les proteccions contemplades a la Convenció Europea dels Drets Humans. Els advocats del Govern de Washington asseguren que Assange pot plantejar la possibilitat de ser protegit per la Primera Esmena i confiar que la justícia ho permeti, però sostenen que la decisió final depèn dels jutges.

Recurs total

El tribunal ha considerat, per tant, que els drets del fundador de Wikileaks no estan plenament protegits en cas de ser extradit i li ha donat l'oportunitat de presentar un recurs total a la seva extradició al Regne Unit. Centenars de persones concentrades aquest dilluns davant de les portes dels jutjats a Londres, així com el seu equip legal, han celebrat la decisió del tribunal. "El que ha passat avui marca un punt d'inflexió", ha assegurat la dona de l'activista, Stella Assange. “Tothom pot veure el que està passant. El cas dels Estats Units ofèn els nostres principis democràtics, el nostre dret a la informació i és un atac contra tots els periodistes”, ha afegit davant d'un públic eufòric.

Assange va ingressar el 2019 a la presó de Belmarsh, a l'est de Londres, després de perdre la protecció diplomàtica del Govern d'Equador, a l'ambaixada del qual es va refugiar el 2012. Des d'aleshores ha batallat als jutjats per evitar l'extradició, en un procés que s'ha allargat durant cinc anys i que ha tingut un fort impacte en la salut física i mental, segons la dona. “Estem alleujats com a família que el tribunal hagi pres la decisió correcta. Però quant més pot durar això? El nostre fill gran farà set anys i tots els records del seu pare són a la sala de visites de la presó de Belmarsh”, ha dit Stella Assange, que ha demanat el seu alliberament immediat i una compensació justa, inclòs el premi Nobel.

Delictes despionatge

Ara per ara, la possibilitat que Assange sigui alliberat segueix sent molt remota, ja que encara ha de guanyar el recurs contra la totalitat del seu cas al Regne Unit. L'única opció per tancar la causa contra ell és a les mans del Govern nord-americà, que podria retirar els càrrecs. L'administració de Joe Biden va obrir la porta a aquesta possibilitat, segons mitjans nord-americans, després de rebre pressions del Govern d'Austràlia, país d'origen d'Assange. El Parlament d'aquest país va aprovar a mitjans de febrer una moció per reclamar el tancament del cas i el retorn de l'activista a Austràlia, unes peticions a les que s'hi han sumat prop d'una dotzena de països, vuit europeus.

Però els Estats Units insisteix que Assange ha de ser jutjat pels 17 delictes d'espionatge que se li imputen en aquest país, a més d'un delicte d'accés il·legal a un ordinador amb informació classificada. Uns delictes que podrien suposar una condemna de fins a 175 anys de presó, en cas que finalment sigui lliurat a la justícia nord-americana. El Govern de Washington considera que el periodista “va conspirar” juntament amb l'exsoldat de l'exèrcit nord-americà Chelsea Manning per obtenir informació classificada, posant en risc la vida dels informants del Pentàgon en revelar els seus noms en milers de documents. Assange va filtrar, a través de Wikileaks, més de 250.000 arxius relacionats amb els crims de guerra comesos pels Estats Units a les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan.