Els partits europeus comencen una campanya per al 9-J marcada pels debats sobre la defensa, l'agenda verda i la migració

Els partits arrenquen aquest dijous la campanya electoral per a les eleccions europees, que a l'Estat se celebren el 9 de juny. Els comicis per elegir els 720 representants al Parlament Europeu -15 més que en l'anterior legislatura- començaran el 6 de juny als Països Baixos i seguiran a Irlanda el 7 de juny. Letònia, Malta i Eslovàquia aniran a les urnes el 8 de juny i la resta de països el dia 9. A nivell comunitari, es preveu que els temes principals de la campanya siguin la guerra d'Ucraïna, la defensa i seguretat europea, les polítiques verdes, la crisi agrícola, la migració i l'ampliació del bloc comunitari i les reformes abans de l'entrada de nous membres. En l'àmbit exterior, el conflicte a Gaza també tindrà un paper destacat.

En les eleccions del 9-J s'elegeixen els eurodiputats que formaran el pròxim Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida directament pels ciutadans. En el cas de les altres dues, la composició de la Comissió Europea sí ha de rebre l'aval de la cambra comunitària, mentre el Consell de la UE està format pels ministres dels estats membre.

Amb uns 370 milions de votants cridats a les urnes, un dels principals reptes dels comicis europeus és la participació. La xifra es va situar en el 50,6% el 2019, tot superant el 50% per primer cop des del 1994.

En les eleccions al Parlament Europeu, la circumscripció electoral és única a tot l'Estat, amb la qual cosa els ciutadans voten les mateixes llistes de candidats a totes les ciutats i comunitats autònomes. A l'Estat hi ha 33 candidatures i la majoria dels grans partits estan adscrits a un grup europarlamentari del que formaran part un cop es renovi la cambra.

Malgrat que el 9-J es vota qui formarà part del Parlament Europeu la pròxima legislatura, els partits europeus han nomenat un cap de llista per a les eleccions en un sistema que pretén vincular el resultat dels comicis a la pròxima presidència de la Comissió Europea. Tanmateix, està per veure si després de les eleccions es respecta aquest sistema, cosa que no va passar el 2019.

Temes de campanya

La defensa i seguretat europea serà un dels principals temes de la campanya electoral. La invasió russa d'Ucraïna ha marcat la legislatura i es preveu que el suport a Kíiv i el reforç de la seguretat i defensa siguin protagonistes en la campanya europea. L'increment de la despesa en defensa i la millor coordinació a nivell comunitari són algunes de les qüestions sobre la taula, amb propostes també com tenir un comissari específic per a l'àmbit de la defensa.

En l'àmbit exterior, la guerra a Gaza també serà un tema important en la campanya. Mentre que els grups de centre i esquerra del Parlament Europeu han estat més ferms a l'hora de demanar a Israel aturar els atacs sobre la Franja, el Partit Popular Europeu ha expressat més reserves i ha forçat el condicionament d'un alto el foc a l'alliberament dels ostatges en mans de Hamàs.

Un altre dels temes clau serà l'acció verda. La UE va començar l'actual legislatura amb el Pacte Verd com a gran bandera, però aviat la pandèmia de covid-19 i la guerra d'Ucraïna van eclipsar l'agenda verda. En la campanya, les polítiques verdes estaran sota el focus, amb divisions entre els partits que consideren que s'ha anat massa lluny i d'altres que defensen que cal mantenir l'ambició verda. Aquest és precisament un dels punts divisius dins del mateix Partit Popular Europeu, que amb el fre a l'agenda verda vol intentar treure vots a l'extrema dreta.

Relacionades en part amb l'agenda verda, els darrers mesos de la legislatura també han estat marcats per les protestes dels pagesos. Fins ara, la resposta comunitària a la crisi agrícola ha estat reduir les exigències verdes i els controls, cosa que no ha agradat als partits ecologistes de l'Eurocambra. Malgrat la disminució de les protestes, les mesures agrícoles per calmar l'enuig del camp seran un dels punts importants de la campanya dels partits.

La migració tornarà a ser un dels temes clau de cara a les eleccions. Amb el Pacte Migratori i d'Asil ja aprovat, les noves normes s'hauran d'aplicar en la pròxima legislatura i la gestió migratòria continua sent un tema que ocupa un paper rellevant en l'agenda de molts països europeus.

Finalment, l'ampliació de la UE i les reformes internes que vol engegar el bloc comunitari abans d'incorporar nous membres ocuparan part de la campanya dels partits. La petició d'Ucraïna d'entrar a la UE en plena invasió russa ha donat un nou impuls a l'ampliació del bloc comunitari. Ara bé, abans que això passi el bloc vol reformar alguns aspectes del seu funcionament, entre d'altres, perquè l'entrada de nous membres no faci més difícil la presa de decisions. Els treballs per a la reforma s'han iniciat ja lleugerament aquesta legislatura, però serà en la pròxima quan s'abordarà de ple la revisió del funcionament de la UE.

Candidats a la Comissió Europea

Malgrat que els ciutadans de cada país voten les candidatures dels partits del seu estat, els grups europeus, als quals pertanyen la majoria dels grans partits, han designat un candidat a presidir la Comissió Europea. Amb el sistema 'spitzenkandidaten' es busca vincular així el resultat de les eleccions al Parlament Europeu a la presidència de l'executiu comunitari.

Ara bé, a la pràctica aquest sistema no està garantit. Sí va funcionar el 2014 amb l'elecció del luxemburguès Jean-Claude Juncker –candidat del Partit Popular Europeu-, però va fracassar el 2019 amb l'elecció d'Ursula von der Leyen, que no era la candidata dels populars europeus.

En aquestes eleccions, Von der Leyen sí és la candidata del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea. Tot i que segueix partint com a favorita a la reelecció, el fet que hagi obert la porta a pactar amb l'extrema dreta no ha agradat als més progressistes. Ara bé, el més preocupant per a Von der Leyen són els dubtes del president francès, Emmanuel Macron, qui la va apuntalar el 2019 per assolir la presidència de la Comissió Europea.

El president francès estaria buscant un candidat de consens per liderar l'executiu comunitari i sobre la taula hi ha el nom de l'expresident del Banc Central Europeu i exprimer ministre italià Mario Draghi, qui també tindria el suport de la seva successora, Giorgia Meloni. La primera ministra italiana encapçalarà la candidatura del seu partit, Germans d'Itàlia, a les eleccions europees en el que ha plantejat com un plebiscit a la seva gestió.

El candidat dels socialdemòcrates és l'actual comissari de Treball, el luxemburguès Nicolas Schmit, amb un perfil més desconegut per a l'opinió pública. Pels Verds, el neerlandés Bas Eickhout i l'alemanya Terry Reintke són els candidats a presidir la Comissió Europea. Ambdós tenen una llarga trajectòria com a eurodiputats: Eickhout ho és des del 2009 i Reintke des del 2014. Per la seva banda, l'Esquerra ha designat com a candidat l'austríac Walter Baier, membre del partit comunista austríac i president del partit de l'Esquerra Europea.

Els tres principals partits que formen part del grup dels liberals de Renovar Europa han nomenat Marie-Agnes Strack-Zimmermann (Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa), Sandro Gozi (Partit Demòcrata Europeu) i Valérie Hayer (Renaixement), que és l'actual líder del grup al Parlament Europeu. Finalment, Raül Romeva és el candidat de l'Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió Europea. Els grups d'extrema dreta d'Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes Europeus no han nomenat cap candidat a presidir la Comissió Europea.