El CIS situa el PSOE per davant del PP a les eleccions europees i a ERC per sobre de Junts

El PSOE guanyaria les eleccions europees del pròxim 9 de juny amb entre 21-24 escons, fins a sis més que el PP, que podria aconseguir entre 18 i 20 representants, segons l'enquesta preelectoral del CIS publicada aquest dijous. Pel que fa a les formacions independentistes, l'òrgan demoscòpic dona 2-3 escons a ERC, que es presenta en coalició amb partits sobiranistes com EH Bildu o el BNG amb la marca Ara Repúbliques. Pel que fa a Junts, li dona 1-2 escons. Per darrere de populars i socialistes estaria Vox, que aconseguiria entre 5 i 6 eurodiputats, Sumar (4), Podem (2-3), l'agrupació d'electors 'Se acabó la fiesta' (1-2), Ciutadans (1-2) i la coalició integrada pel PNB, que en tindria entre zero i un.

A les anteriors eleccions europees, celebrades el 2019, el PSOE es va imposar també al PP amb 21 eurodiputats. Els populars, en canvi, van quedar força per darrere amb 13 representants, gairebé el doble dels que va aconseguir aleshores Ciutadans (7 escons). En aquells comicis van obtenir també representació Vox (4), Podem (4), Junts (3), ERC (2), el PNB (1), el BNG (1), Esquerra Unida (1) i Anticapitalistes (1).

L'enquesta del CIS dona una intenció de vot d'entre el 32 i el 35% al PSOE, del 27-30% al PP, del 8-10% a Vox, del 5-7% a Sumar i del 4-5% a Podem. Així, la candidatura de la socialista Teresa Ribera s'imposaria al primer lloc a la popular catalana Dolors Montserrat amb cert marge. En el cas dels morats, que presenten a l'exministra Irene Montero com a cap de cartell, quedarien lleugerament per darrere de Sumar, que presenta a l'activista Estrella Galán.

Novetats a la dreta

Al flanc conservador, les projeccions del centre d'estudis que presideix Fèlix Tezanos planteja diverses novetats. Per un costat, preveu una pujada de Vox, que contrastaria amb el retrocés experimentat als comicis generals del 23-J, quan els de Santiago Abascal van passar de 52 a 33 diputats. En aquesta ocasió, en canvi, passarien dels quatre que tenen ara a 5-6 escons, fet que perjudicaria al PP.

També apareixeria una nova marca (Se acabó la fiesta), liderada pel comunicador Vito Quiles, molt conegut a l'entorn digital de la dreta. A això s'hi uniria l'entrada de Ciutadans, que aconseguiria dos escons després de les successives derrotes dels darrers temps. Ambdues formacions es beneficien, com la resta, del sistema de circumscripció única de les eleccions europees, que dificulta que es perdin els vots a les províncies menys poblades, on normalment només obtenen representació els partits més forts.

En el cas dels partits catalans, la coalició Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu i BNG) gairebé duplicaria els resultats de Junts. Així, la llista que liderada per la republicana Diana Riba tindria una estimació de vot d'entre el 3,9% i el 5%, mentre que la llista que encapçala l'eurodiputat Toni Comín rebria entre el 2,2 i el 3% dels sufragis. Altres coalicions i llistes, com la del PNB-CC o la que defensa l'Espanya "buidada" estarien debatent-se entre quedar-se dins o fora de l'Europarlament.

Més interès per les eleccions

A més de plantejar projeccions electorals, l'enquesta del CIS pregunta per altres assumptes relacionats amb Europa i els comicis comunitaris. Així, revela que el 75,2% dels espanyols creuen que pertànyer a la Unió Europea els beneficia, davant d'un 19,4% que creu que resulta més aviat negatiu. Sobre les eleccions, un 64,3% assegura que està "molt o força interessat", davant del 34,8% que diu que està "poc o gens interessat". Tenint a compte el context internacional d'inestabilitat, un 62,1% considera aquestes eleccions més importants que altres eleccions europees anteriors.