La Comissió d’Urbanisme de Catalunya té en marxa una nova modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages, a petició de l’empresa Iberpotash, que té com a objectiu fer compatible l’ús dels dipòsits salins com a espais que puguin acollir instal·lacions de producció d’energies renovables. En definitiva, per fer compatible la proposta que promou l’empresa minera de crear un gran parc fotovoltaic al vessant sud del runam del Cogulló de Sallent, projecte que Regió7 va avançar l’11 de gener passat i que el mes d’abril va topar amb l’informe desfavorable de la La Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya. L’argument que exposava aquest organisme (integrat dins de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural) era, essencialment, urbanístic, en considerar-ne la «incompatibilitat amb el planejament urbanístic vigent».

Tal i com va explicar aquest diari, el projecte, batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant, plantejava omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

La Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya citava els diferents nivells de planificació, però feia una referència molt específica al Pla d’ordenació urbanística municipal de Sallent, aprovat definitivament el 2010, i al Pla Director de la Mineria del Bages. En concret, exposava que el POUM classifica els terrenys ocupats pel dipòsit de sòl no urbanitzable, i que aquest mateix document dicta que «en els sòls classificats com a no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els específicament permesos», i que només «s’hi permetrà realitzar transitòriament aquelles instal·lacions tècniques o infraestructures que siguin necessàries per a la valorització del recurs salí i la reducció dels dipòsits actuals, tals com l’ampliació de la cinta transportadora existent i l’arranjament de postes forestals».

Més endavant, la resolució de la ponència feia referència al PDU de la Mineria, aprovat el setembre del 2018, i encara era més clara. En subratllava que «l’article 45 de les normes urbanístiques d’aquest PDU que regula aquest dipòsit recull exactament el mateix redactat que estableix el POUM per aquest àmbit», i que, en conseqüència, pel que fa a la regulació urbanística, «la proposta resulta incompatible amb les determinacions del Pla director de l’activitat minera del Bages i del POUM de Sallent». Especificava que els terrenys on s’implantaria aquest parc solar es troben situats al vessant sud del dipòsit i que «d’acord amb el PDU de la mineria i el POUM de Sallent, aquest dipòsit es troba actualment en la fase 2 de reducció i restauració, on els usos i activitats admesos tenen com a finalitat la retirada del runam salí, a partir del 30 de juny de 2019 com a màxim». I concloïa que «la implantació d’un parc solar fotovoltaic no és, per tant, un ús admès dins la regulació prevista en el planejament urbanístic vigent, ni compatible amb els objectius que aquest fixa de reducció i restauració del dipòsit».

Aprofitar sòl afectat

La direcció general d’Urbanisme, però, ha atès una sol·licitud de l’empresa minera i té en marxa el procediment de modificació del PDU. En la justificació de la tramitació de la modificació, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya addueix que es veu «en el context actual» d’emergència climàtica i transició energètica, «la conveniència i oportunitat de regular explícitament com a ús admès la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables en tots aquells espais ja transformats per a la producció minera, sempre i quan no siguin incompatibles amb la seva restauració».

L’argument reitera que pren com a fonament «el principi del desenvolupament sostenible i d’utilització racional del sòl» i que, d’acord amb aquest principi, «atès que el sòl és un recurs escàs, cal prioritzar la reutilització i/o la compatibilitat d’usos en aquells sòls ja transformats, abans que comprometre nou sòl». En el document d’inici de la modificació el PDU de la Mineria s’explicita que l’anàlisi de les diferents alternatives ha de poder establir aquells àmbits ja transformats per l’activitat de la mineria potàssica que «poden ser compatibles amb la producció d’energies renovables i en quines condicions, més enllà que no han de suposar un endarreriment en els plans de restauració vigents».

En aquest sentit es preveu inicialment que l’àmbit d’actuació de la modificació puntual del pla director no es limiti a Sallent, sinó també als termes municipals de Súria, Cardona i Balsareny, «on s’emplacen instal·lacions mineres en superfície, sens perjudici que un cop estudiades totes les alternatives calgui afegir algun altre terme municipal dins la proposta d’actuació».

Una segona modificació d’un PDU de fa tres anys

El que ha posat en marxa la Comissió d’Urbanisme es presenta com una ampliació d’una modificació anteriorment ja iniciada del Pla Director (PDU) de la Mineria del Bages. Un document que es va gestar durant gairebé quatre anys per deixar ben definides les afectacions i les ordenacions de les instal·lacions mineres i que es va aprovar tot just fa tres anys. La modificació que ja hi havia iniciada, des del febrer del 2020, és per permetre dotar a l’activitat d’un espai per poder dipositar de forma temporal la sal que no troba encara sortida comercial i que no té cabuda al Fusteret.