«Qui es torna resistent a l’antibiòtic no és l’organisme, sinó els bacteris»

Mar Casanovas, farmacèutica de l’ICS Catalunya Central, ha liderat un estudi que evidencia la necessitat que la ciutadania millori el coneixement de la resistència antibiòtica

La farmacèutica de l’ICS Catalunya Central Mar Casanovas

La farmacèutica de l’ICS Catalunya Central Mar Casanovas / Queralt Casals

Queralt Casals

Queralt Casals

Actualment, la resistència als antibiòtics representa una de les majors amenaces en salut pública al món. Un estudi liderat per la Unitat de Farmàcia d’Atenció Primària de l’ICS a la Catalunya Central, en col·laboració amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, conclou que la ciutadania necessita millorar el coneixement sobre la resistència a aquests fàrmacs. El 74% dels enquestats creuen, erròniament, que és el nostre organisme el que es fa resistent als antibiòtics quan en realitat són els bacteris. L’estudi liderat per la farmacèutica de l’ICS Catalunya Central Mar Casanovas, que ha comptat amb la complicitat dels centres d’atenció primària, les farmàcies i els instituts, ha sumat un un total de 2.085 participants. El resultat evidencia la necessitat de definir estratègies per millorar la divulgació i la conscienciació, sobretot entre els joves.

Què és la resistència als antibiòtics?

És un fenomen biològic que experimenten els bacteris i que consisteix en un seguit de mutacions genètiques que donen lloc a mutants resistents, és a dir, que és el bacteri el que es fa resistent al fàrmac i no és l’organisme. Aleshores aquests bacteris que haurien de ser destruïts pels antibiòtics quan han mutat ja no es poden destruir i la infecció que causa és el que es pot disseminar a altres persones, però és el bacteri el que és resistent no som nosaltres. El problema és que els mutants sobreviuran la infecció i proliferaran, mentre que els sensibles als antibiòtics es moriran. I així és com apareixen aquests bacteris difícils d’eradicar i que poden ser transmesos de persones a persones.

Quin és l’objectiu de l’estudi que ha liderat?

L’objectiu general és avaluar el grau de coneixement sobre les resistències als antibiòtics a la població de la Catalunya Central per poder millorar la sensibilització i el coneixement. La resistència als antibiòtics és una amenaça a nivell mundial i és responsable d’unes 33.000 morts a la Unió Europea. Per tant, d’aquesta manera el que volem és fer accions de millora en l’ús racional dels antibiòtics per implementar iniciatives d’acord amb l’OMS per estimar el grau de coneixement i la població diana.

Segons el treball, la població de la Catalunya Central suspèn en el coneixement de la resistència als antibiòtics. Quines creences errònies hi ha?

Els principals punts de desconeixement se centrarien en dos: el 74% de la població creu que és el nostre organisme el que es fa resistent als antibiòtics quan és el bacteri i el 21% no sap què fer per aturar individualment les resistències als antibiòtics.

Quines són les principals causes de l’aparició de les resistències?

La principal causa és el mal ús que es fa en la teràpia a nivell ambulatori i hospitalari.

Per tant, no fem un ús correcte dels antibiòtics?

L’ús dels antibiòtics seria només per tractar patologies que no són d’origen víric, només hauríem de tractar amb aquests fàrmacs les que realment estan afectades per bacteris. No hauríem de tractar ni grips, ni infeccions de les vies respiratòries altes, ni diarrees agudes, ni fer tanta profilaxis... També és molt important tota la part de veterinària i la indústria agroalimentària perquè si fem servir antibiòtics en els animals aquests bacteris es poden anar transmetent.

La principal causa de la resistència als antibiòtics és el mal ús en la teràpia a nivell ambulatori i hospitalari

Tot i que encara se’n faci un mal ús, la sensació és que ara no se’n recepten tants com abans, no?

Per fer un ús correcte dels antibiòtics, primer de tot, la prescripció s’ha de basar en un diagnòstic clínic i sempre que sigui possible fer proves diagnòstiques i buscar mostres d’orina, de la faringe o de les ferides abans de començar l’antibiòtic. En segon lloc, la selecció de l’antibiòtic s’ha de basar en un protocol vigent, és a dir, tan a l’atenció primària com a l’atenció hospitalitzada contínuament anem refent els protocols, de manera que els antibiòtics que fem servir siguin per als bacteris que hi ha en aquell moment perquè tenim mostres microbiològiques i sabem com són sensibles aquests antibiòtics en mostres de la Catalunya Central.

Quins usos inadequats fem dels antibiòtics?

Podríem dir que són tres coses: la durada insuficient o una infradosificació, la potència de l’antibiòtic perquè, per exemple, podem utilitzar un antibiòtic que no és específic per aquell bacteri sinó que els mata tots i aleshores és quan fem resistències i, sobretot, l’ús d’antibiòtics per patologies que no són necessàries.

El fet que no hi hagi estoc d’alguns antibiòtics, com ha passat recentment amb l’amoxilicina, i s’hagi de receptar-ne uns altres que potser no són tan adients també afecta a la resistència?

En principi sí. L’amoxicilina la fem servir perquè és una penicil·lina d’espectre mitjà i fer-ne servir una altra podria afectar. Però és una cosa temporal i seria complicat si s’allargués.

Per fer un ús correcte dels fàrmacs la prescripció s’ha de basar en un diagnòstic clínic

Quines accions pot fer la ciutadania per aturar o minimitzar les conseqüències de la resistència als antibiòtics?

Es poden fer coses molt senzilles com rentar-se les mans correctament, que evita les transmissions de bacteris i ens pot ajudar molt en les malalties infeccioses. També mantenir les vacunacions al dia, ja sigui a l’edat infantil o adulta, i no prendre antibiòtics quan un professional no ho recepta, és a dir, no automedicar-se, ni passar-se els antibiòtics dels uns als altres. És important seguir la pauta i la durada i no deixar de prendre l’antibiòtic quan et trobes bé perquè sinó aquest bacteri no el mataràs i sobreviurà. Una altra acció és no guardar antibiòtic a la farmaciola de casa, així evitem automedicar-nos i perquè els medicaments, i especialment l’antibiòtic que és un producte químic que pot passar als altres essers vius, no es poden llençar al rebuig i s’han de portar a la farmàcia.

Per tant, una manera d'ajudar a aturar la resistència antibiòtica és mantenir les vacunes al dia?

És la més important perquè les vacunes si que han demostrat prevenció en complicacions de malalties i en el cas de la grip i la covid, que són dos virus emergents i que van canviant, és important que el sistema immunitari l’anem entrenant perquè quan et posis en contacte amb el virus real no tinguis una afectació tan sistèmica. El problema no és tan estar refredat o tenir la grip sinó les complicacions que pot tenir en el teu estat.

Amb els resultats obtinguts a l’enquesta quines estratègies o mesures prendran per tal de millorar el coneixement dels antibiòtics i la seva resistència?

Farem estratègies de divulgació i conscienciació en els diferents grups de població, sobretot en els joves. Les estratègies es consensuaran amb els farmacèutics d’atenció primària i els comunitaris, que tenen un programa d’educació sanitària sobre l’ús dels medicaments i també hi ha una estratègia plantejada d’educació als centres de secundària. Amb les professionals de la salut: metges de família, pediatres, odontòlegs... impulsarem el bon ús dels medicaments i, en aquest cas dels antibiòtics, per no donar-ne quan no toca perquè tenim un protocol actualitzat segons la sensibilitat de les mostres que hem obtingut per evitar sobretot augmentar la resistència. L’altra cosa que també farem és repetir l’enquesta d’aquí a dos anys per veure si realment aquestes intervencions han suposat una millora i l’impacte sobre el coneixement i la sensibilització a la ciutadania.

Quina és la tasca dels farmacèutics d’atenció primària?

Som farmacèutics que estem integrats als equips d’atenció primària, donem suport als professionals: metges, infermeres, odontòlegs, treballadors socials... en el bon ús dels medicaments i fem estratègies poblacionals com actualitzar protocols i fer difusió i revisem medicació. Per exemple, en un pacient que estigui polimedicat podem buscar i esbrinar juntament amb el seu professional de referència perquè pren els medicaments o si tenen un objectiu terapèutic assolit. La revisió de la medicació és al que més ens dediquem.

Subscriu-te per seguir llegint