Vint anys pendent del temps des dels mil metres, a Montserrat

L’estació meteorològica de Sant Dimes, situada a 916 metres d’altitud al massís de Montserrat, ha fet vint anys. Naixia el gener del 2003, i des d’aleshores forma part d’una de les 188 estacions de la xarxa automàtica (XEMA) que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) té repartides per tot el país. Al Bages n’hi té 5, i aquesta és la que hi ha situada a més altura de tota la comarca.

De fet, el de Sant Dimes no és l’únic observatori que hi ha dalt del massís, ni el més antic, però si el més elevat i actualment el seu principal referent a Catalunya, tenint en compte que proporciona dades diàries en temps real (en horari solar i actualitzades cada 30 minuts) a través del portal meteo.cat. El SMC n’hi té un altre, situat a uns 740 metres a nivell del monestir, que està integrat a la xarxa d’observadors meteorològics (XOM) adherits voluntàriament al Meteocat per donar informació complementària. I encara n’hi ha un altre, just al costat d’aquest darrer, també a l’Abadia, que en aquest cas pertany a l’Institut Nacional de Meteorologia.

En concret, l’estació automàtica de Sant Dimes recull diàriament registres sobre les temperatures màxima, mínima i mitjana; la humitat relativa mitjana; la precipitació acumulada; la ratxa màxima de vent; i la irradiació solar global. La constància en la recollida de dades i l’amplitud de paràmetres que mesura, fan que sigui una estació de referència al país també a nivell estadístic, amb informació que permet conèixer l’evolució històrica que experimenta el clima de la zona. Encara és un observatori jove, i fins ara ha donat valors extrems com els 35,9 graus de temperatura màxima el 28 de juny del 2019 (tot i la calor d’aquest darrer estiu, el termòmetre va assolir el seu pic el 12 d’agost amb 34,3 graus), o els 95 litres per metre quadrat que van convertir el 24 de juny del 2014 en el dia més plujós de les dues últimes dècades (vegeu més dades a la infografia).

Boira, calor i vent

Aquests valors són xifres rècord, però limitades a l’evolució dels últims 20 anys, de manera que no reflecteixen alguns valors registrats en circumstàncies encara més extremes que s’han donat al massís en els darrers temps. Per això cal observar les dades que proporcionen les altres estacions més antigues que hi ha a Montserrat, i que reflecteixen la variabilitat climàtica del massís, com apunta personal del propi Meteocat en un article publicat a la revista Vèrtex, i recollit també al blog de #MeteoMuntanya @PNMontserrat.

Segons destaquen en aquest article tècnics del Meteocat, els principals riscos meteorològics que poden afectar aquest sector del massís són la boira, la calor i el vent, i de forma puntual, també la pluja intensa, la nevada o el fred. De fet, l’alçada i la morfologia característiques de Montserrat fan que sigui un indret molt exposat al vent, amb ratxes màximes diàries de fins a 50 km/h, i fins i tot per sobre del 75 en una mitjana anual de 17 dies, segons dades del Meteocat, sobretot entre els mesos de novembre i març. A Sant Dimes s’han arribat a registrar vents de més de 125 km/h en cinc ocasions des del 2003.

Pel que fa a la boira, sol ser més espessa entre setembre i novembre, mentre que la calor varia segons si la cota és més alta o més baixa. Segons dades del Meteocat, a l’estiu se superen fàcilment els 25 graus a l’alçada de Montserrat, i no és estrany passar dels 30. Els 35,9 graus de màxima que han donat fins ara els 20 anys de Sant Dimes, van ser superats, com a mínim el 15 d’agost del 1987, quan l’estació que hi ha a l’Abadia va marcar 38 graus. Tanmateix, a les valls que envolten el massís, la temperatura encara puja més. En canvi, el fred destaca poc, amb glaçades discretes i poc freqüents a les cotes mitjanes i altes del massís, si bé s’han arribat a mínimes extremes com els -8,3 graus de Sant Dimes el gener del 2005, o els -12 graus del 9 de gener del 1985 a l’Abadia. La neu, doncs, no és gaire habitual, i en els últims vint anys, la nevada més important va deixar 30 centímetres acumulats a l’Abadia el 8 de març del 2010.

Pel que fa a les precipitacions de pluja, els màxims assolits es donen a la tardor i a la primavera, en què arriba a ploure un dia de cada tres. Tanmateix, destaca l’aiguat que hi va haver el 10 de juny de l’any 2000, fora de l’època habitual de pluges, en què una forta tempesta de matinada va deixar 155,7 litres a l’Abadia.

Més d’un segle de dades

Montserrat ha estat un punt d’interès meteorològic des de fa dècades, fins al punt que pels volts del 1870 ja es van tenir les primeres dades amb un termòmetre instal·lat a Sant Jeroni, si bé la primera estació meteorològica al monestir es va establir el 1901. Actualment, dalt del massís n’hi coexisteixen tres, i el monestir encara disposa del que s’havia recollit fins a l’any 1936, quan els monjos van haver de marxar per la guerra civil. Quan es va reprendre la vida al monestir, les dades s’havien d’enviar cap a Madrid, i amb el restabliment de la Generalitat es disposava de dues estacions, la catalana i l’espanyola. El 2003 s’hi va afegir la tercera, quan el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar la de Sant Dimes.

Subscriu-te per seguir llegint