Entrevista | Iolanda Segura Portaveu nacional del sindicat d'Ensenyament USTEC-STEs

"Tot és una qüestió de voluntat política perquè no estem demanant la lluna"

La portaveu d'USTEC-STEs preveu "un bon acompanyament" a les vagues pel "descontentament" que hi ha en el sector educatiu

Iolanda Segura, portaveu nacional d'USTEC-STEs

Iolanda Segura, portaveu nacional d'USTEC-STEs / ARXIU | MIREIA ARSO

Jordi Escudé

Jordi Escudé

El sindicat majoritari de l'Ensenyament a Catalunya, USTEC-STEs, liderarà els dos dies de vaga que inicia aquest dimecres el sector per protestar contra les retallades que fa anys que afecten l'àmbit educatiu i reivindicar millores per als docents. La seva portaveu, Iolanda Segura, amb residència a Santpedor, espera una resposta al carrer davant "la política d'imposició" del departament.

Després d’un primer trimestre tranquil, què s’ha espatllat en les negociacions amb el departament per tornar a sortir al carrer?

La proposta que ens ha presentat el departament aquest gener és un pas endavant però no és suficient. Per a aquest 2023 volem el retorn de totes les ratallades incloent el de les reduccions de les dues hores lectives als majors de 55 anys, i també volem negociar aspectes no pressupostaris però que també són crucials, com el calendari escolar i el pacte d’estabilització per a les persones interines.

Com es concreta tot plegat?

Que el departament hagi reconegut un retorn a l’estadi inicial del deute ja és un pas, però voldríem poder fer-lo calendaritzar, perquè portem 12 anys de pèrdues retributives i no acceptaríem que no ens les tornessin, o seria un robatori. No volem una promesa sinó una concreció més enllà del reconeixement del deute, posant un límit d’anys i amb un acord signat. També valorem que s’hagi posat sobre la taula l’equiparació salarial del professorat tècnic de la Formació Professional que no té titulació universitària, perquè considerem que ha de cobrar el mateix. Però en això també volem concrecions. I quant a les dues hores lectives dels majors de 55 anys, és una retallada que ja se’ns hauria d’haver retornat fa tres anys, i en canvi cada juny es fa un acord de govern per poder-la continuar aplicant, i no volem que això torni a passar. Suposa 15 milions d’euros, que és anecdòtic, i el retorn dels estadis i l’equiparació salarial del professorat d’FP tampoc suposa un gran esforç. Tot és una qüestió de voluntat política perquè no estem demanant la lluna, i menys quan hauríem d’estar al 6% del PIB en inversió en Educació i no estem ni al 2’7%.

Tenir pressupostos és clau per a les vostres demandes?

Si, però també demanem qüestions que no impliquen un cost pressupostari, i no hi volen entrar, com ara una negociació sobre l’avançament del calendari del curs. No demanem que es retiri però si que volem negociar-lo, i sobretot blindar el juliol com un mes de formació per al professorat. També volem garanties per a l’estabilització de les persones interines, perquè els processos que ara s’estan afrontant són amb una llei que diu que si no et treus la plaça te’n vas al carrer amb una indemnització irrisòria. Cal un acord sobre la taula en aquest aspecte i en això no hi volen entrar.

Què passaria si no s’aprovessin els pressupostos?

Continuaríem exigint aquestes demandes perquè en algun moment hi haurà d’haver pressupostos. No estem demanant grans partides, sinó intentar tancar el retorn de les retallades després de 12 anys. És vergonyós estar encara en aquesta situació.

La coincidència de la vaga amb els sanitaris, tot i ser buscada, no pot fer perdre visibilitat al vostre sector?

No, al contrari. Hem unit esforços perquè les reivindicacions van en una línia molt similar: Manca de recursos als centres, i falta d’inversió per poder oferir més qualitat, i per això també ho fem coincidir amb la negociació dels pressupostos. L’any 2010, quan la crisi econòmica va arribar al punt culminant, els sectors que més vam rebre amb les retallades més salvatges vam ser Sanitat i Educació, i a Catalunya no només no se’ns han retornat sinó que s’han cronificat.

Es preveu una vaga massiva a l’estil de les darreres?

Veiem que hi ha caliu i esperem un acompanyament important, però no m’agrada fer massa previsions. Hi ha molt descontentament, i aquest conseller no és gens valorat. De fet, és el més mal valorat dels últims anys tant per part dels treballadors i treballadores com de les famílies i de la comunitat educativa en general. No es pot anar amb una política d’imposició. Diuen que defensen un programa que és transformador i no volen sortir d’aquesta línia, però és que no agrada a ningú.

Veient aquesta mala maror que encara s’arrossega de l’any passat, si no hi ha resposta a les vostres demandes podríem estar davant d’una nova tongada de vagues?

Si. Ja vam avisar que si no hi havia un avançament per part del departament, això passaria. No estem demanant una gran inversió, tot i que ho podríem fer perquè el pressupost en Educació és vergonyós. No podem continuar amb la precarització i el malestar en què estem perquè cada vegada l’educació s’està devaluant més, i la prova són els resultats de les competències bàsiques.

Dels acords del setembre, què s’ha complert?

L’aplicació de la reducció de l’hora lectiva, i hem aconseguit donar entrada a més de 3.500 docents que han vingut per quedar-se. És positiu, tot i que encara no s’han cobert totes les hores. Si no avancem més, tornarem a tenir un segon semestre mogut com el de l’any passat.

Subscriu-te per seguir llegint