Regió7

Regió7

Sant Vicenç sotmetrà a consulta popular el canvi de noms vinculats al franquisme de tres carrers

Es planteja substituir la nomenclatura actual pel de tres noms de dona, a escollir entre una llista de nou

Carrer de Bisbe Perelló, un dels noms que es canviarà D.B.

L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet portarà a terme a final d’aquest mes de març una consulta popular per canviar el nom de tres carrers del municipi que s’identifiquen amb el franquisme per tres de dones. En concret, es planteja substituir el nom dels carrers Mestre Aubert, Bisbe Perelló i Mossèn Joan Orriols per tres noms de dona d’una llista de nou noms que ha estat proposada per les entitats feministes de la població amb l’acompanyament de l’Ajuntament. Una iniciativa en el marc dels actes de la Setmana de les Dones i que es promou, segons fonts municipals, «amb la voluntat de fer visible i reconèixer la contribució de les dones a la història i a la cultura i avançar cap a la igualtat de gènere en la representació pública». El consistori ha explicat que el resultat de la consulta no serà vinculant, però que l’equip de govern (format actualment per ERC i PSC) es compromet a portar les tres propostes més votades al ple, que és l’òrgan que decideix el canvi de noms.

Serà una consulta múltiple amb tres preguntes, corresponents a cada carrer que es vol substituir i les tres alternatives de nom que es proposen. Per al del Mestre Aubert es proposa com a noves opcions els noms de Maria Gispert i Coll, Francesca Bonnemaison Farriols i Maria Mercè Marçal i Serra. En el cas del de Bisbe Perelló, es podrà triar entre Marina Torres i Buxadé, Anna Maria Martínez Sargi i Maria Josep Colomer i Luque, Finalment, per al de Mossèn Joan Orriols les opcions són Natividad Yarza Planas, Clara Campoamor Rodríguez i Victoria Kent Siano. A cadascuna només se’n podrà triar una o votar en blanc. Podran participar en la consulta les persones majors de 16 anys a 31 de desembre de 2022 i que constin empadronades a Sant Vicenç de Castellet en aquesta data.

Propostes que es podran votar

Propostes que es podran votar AJSVC

La consulta popular no referendària serà presencial. Les votacions es faran els dies 25, 30 i 31 de març. El primer dia a Tèxtil Montserrat i les altres dues jornades a la Biblioteca Municipal. La setmana vinent l’Ajuntament convocarà els veïns i veïnes dels tres carrers a una reunió informativa al saló de plens per explicar-los els detalls de la consulta i resoldre’ls tots els dubtes que puguin tenir.

Fonts de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet han posat en relleu que un possible canvi de nom dels carrers «no comporta haver de fer tràmits administratius ni econòmics per part del veïnat». Segons la informació aportada pel consistori, en cas que el ple doni llum verda al canvi de noms, ell mateix els notificarà al veïnatge, a l’Institut Nacional d’Estadística, al Cadastre, al Ministeri d’Hisenda, al Registre de la Propietat, a la Societat General de Correus i Telègrafs, a l’Organisme de Gestió Tributària, a les principals empreses subministradores de serveis (aigua, llum, gas i telèfon) i a les entitats bancàries amb oficina al municipi.

Els motius de la substitució

Esquerra, que actualment té l'alcaldia de Sant Vicenç, ja va presentar el 2016, quan era a l'oposició, una moció per fer efectiva la retirada dels noms d'aquests tres carrers i la seva substitució, però llavors no va prosperar. En aquella moció es detallava el perquè es volia promoure aquesta retirada. Em el cas del Bisbe Perelló s'argumentava que ja es va pronunciar manifestament franquista, des de l'inici de la Guerra Civil espanyola i que el 13 de novembre de 1936 va adreçar una carta personal a Franco d'adhesió. En una pastoral del 9 de febrer de 1939 el bisbe Perelló carregava contra els «degenerats marxistes» que havien convertit Espanya «en un mar de sang i de ruïnes» i que Déu havia volgut salvar Espanya enviant el «Generalísimo, com en altre temps Moisès, per alliberar-nos de l'esclavitud de l'odi comunista», i qualificava de «sinistres governants» i «monstres que ens han portat la guerra» els membres democràticament escollits del Govern de la República. Després de la Guerra, durant els anys en què Joan Perelló va ser bisbe de Vic, centenars de persones de la seva diòcesi van ser executades al Camp de la Bota i molts altres centenars estigueren empresonats a les presons o als camps de concentració franquistes, sense que es conegui una intervenció decidida del bisbe en la seva defensa ni en la defensa dels drets fonamentals de les persones.

El segon nom de carrer que es demana canviar és el dedicat a Mossèn Joan Orriols, i en aquella moció Esquerra explicitava que «és segurament el personatge més funest de la nostra història local atenent a què va fer informes contra els mestres de la República que hi havia aleshores a Sant Vicenç, molt particularment del matrimoni Vigatà Salafranca». Hi afegien que, juntament amb els del comandant de la guàrdia civil a Sant Vicenç, Santiago Sobera, van ser determinants perquè l'expedient de depuració del matrimoni acabés en un trasllat forçós a Burgos durant 5 anys.

Per últim, el mestre Antoni Aubert Galí també té dedicat un carrer a Sant Vicenç per la seva afinitat amb el règim franquista. Va exercir a Sant Vicenç des de 1927 fins l'any 31, quan va ser destinat a Sant Quirze de Besora. L'any 1943 el mestre Aubert «va rebre un homenatge del gobernador i cap provincial del Movimiento» a Sant Vicenç, el sinistre Antonio Correa Veglison.

Xerrada divulgativa

Per emmarcar aquesta iniciativa, el col·lectiu Memòria.cat oferirà una xerrada divulgativa a càrrec de persones expertes en memòria històrica el 21 de març a les 7 de la tarda. En el marc de la xerrada, es donarà a conèixer el motiu del canvi de nom dels carrers i s’explicarà l’origen de la nomenclatura franquista que actualment tenen. També es divulgarà la història i la trajectòria que hi ha darrera dels noms de dona proposats. L’acte tindrà lloc a l’Auditori Maria Carme Grauvilardell.  

Compartir l'article

stats