Territori reclama a l’Estat l'aplicació de la taxa que permetria alliberar de peatge la C-16

El conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, ha reclamat al govern central que tingui valentia per fer efectiu el que es coneix com a vinyeta, una taxa o tarifa anual d'aplicació amb caràcter general als conductors per l'ús de la xarxa de carreteres, que entre altres coses possibilitaria alliberar del peatge les vies que encara queden de pagament a Catalunya, una de les quals és l’autopista Terrassa-Manresa (C-16). Alhora, aquest pagament permetria dotar-se d’un fons per al manteniment de la xarxa viària, incloent-hi aquestes autopistes i les que en els darrers anys han deixat d’estar sota la concessió d’una empresa. De fet, la demanda de l’aplicació de la vinyeta, que és potestat de l’Estat ja que hi ha trams de carretera a Catalunya de la seva titularitat, l’han reiterat els últims consellers de Territori, des de Lluís Recoder, posant-ho com la fórmula de supressió de les vies amb barreres tal i com les entenem fins ara i, alhora, facilitar la gestió del conjunt de la xarxa. És un model que s'aplica a diferents països d'Europa.

Fernández, però, acusa la ministra de Transports, Raquel Sánchez, d'evitar el debat sobre l’eurovinyeta «pel context electoral». En una entrevista a l'ACN, assegura que recentment la ministra «va fer un 'ara no toca’» en relació amb la vinyeta i com mantenir i gestionar en el futur el trànsit a les vies d'alta capacitat com l'AP-7 i l'AP-2. «És una necessitat estructural», defensa el conseller, que recorda que l'Estat és qui hauria d'aplicar aquesta fórmula, que també ajudaria a solucionar situacions com les de la C-16 i la C-32.

Així, el conseller s'ha referit al debat sobre el manteniment de les vies d'alta capacitat. Segons ell, es necessiten eines que ho permetin i que la quantitat recaptada també es pugui destinar al transport públic. L'aposta de la Generalitat, en línia amb la d'altres països europeus, és la vinyeta però no la pot aprovar pel seu compte perquè no seria aplicable en vies de titularitat estatal com l'AP-7 i l'AP-2. Per això, el conseller demana al govern de l'Estat que «entomi» aquesta qüestió per començar a treballar en aquesta mesura ja que es tracta d'una «necessitat estructural» després de la finalització de concessions com les de l'AP-7 i AP-2. Malgrat això, Fernández dona per fet que la ministra Raquel Sánchez no ho farà davant la celebració de les pròximes eleccions municipals al maig i al Congrés a finals d'any. El conseller sosté que la vinyeta permetria donar solució a situacions com les de la C-16 o la C-32, vies on en els últims anys s’han anat aplicant i ampliant sistemes de descompte.

Tal i com ha anat informant Regió7, l'última novetat a l'autopista Terrassa-Manresa es va aplicar el 2 de març, quan va entrar en vigor l’augment de fins al 80% del descompte total del preu del peatge base a la barrera troncal (central) de Sant Vicenç de Castellet/Castellbell, de dilluns a divendres no festius, en hora punta (de 7 a 2/4 d’11 del matí i de 5 a 9 de la tarda).

També va augmentar fins al 60% del descompte total del preu del peatge base a la barrera lateral d’aquest mateix peatge, en els moviments cap a o des del sud (Terrassa-Barcelona), igualment de dilluns a divendres no festius, en hora punta. Aquests descomptes són només per a vehicles de classe II (turismes, furgons i furgonetes) i és obligat disposar d’un sistema de pagament dinàmic (teletac o l’aplicació Satellise). Aquesta era la segona novetat que es posava en marxa enguany, ja que el 2 de gener va entrar en funcionament el nou sistema per a gaudir de la bonificació del 100% del cost del peatge a la ronda de Manresa mitjançant registre i lectura de matrícula, és a dir, sense necessitat que l’usuari hi associï un mitjà de pagament dinàmic.

Cal recordar que, per exemple, el juliol del 2019 el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, deia en un acte a la Cambra de Manresa que es preveia que l'eurovinyeta fos efectiva en uns dos anys i que aquella era la mesura per reestructurar la gestió de la xarxa de carreteres, incloent-hi l'eliminació dels peatges actius. En aquell moment, a més, Gavín ja va recordar que aquesta implantació està a mans del govern de l'Estat, pero també deia llavors que l'executiu del PSOE s'hi estava mostrant molt més predisposat que els seus predecessors del Partit Popular.

La línia Manresa-Lleida

A l'entrevista, Juli Fernández també reitera la intenció del Govern de crear un «espai polític» sobre Rodalies, on es pugui posar sobre la taula el deute, les inversions, la gestió i les infraestructures. «El que no podem pretendre és que hi hagi un espai només tècnic que allà està des de fa molts anys i no acaba d'avançar», apunta el conseller de Territori, que veu el servei com «la peça clau del transport públic d'aquest país que falla». «Nosaltres tenim tota la voluntat del món de ser part de la solució i d'assumir totes les responsabilitats», apunta.

Segons Fernández, l'objectiu és que «el servei sigui més fiable, i per tant, assumir la capacitat de prendre totes les decisions». «Volem gestionar tots els trens i totes les vies», continua el conseller de Territori, que deixa clar que l'endemà d'assumir el servei Rodalies seguiria funcionant com el dia anterior. «La qüestió està que en un termini de temps suficient tinguem la certesa que podrem millorar-lo», comenta.

Fernández remarca la importància d'assumir responsabilitats per tenir capacitat de decidir en infraestructures com les ferroviàries. Concretament, posa l'exemple de Rodalies Lleida, on el Govern va plantejar abonar dos milions d'euros per doblar les freqüències de 6 a 12 entre Cervera i Lleida, o de 3 a 5 fins a Manresa i «l'operador segueix sense aplicar-ho»; o la recuperació del servei Avant Barcelona-l'Aldea. «Hi ha capacitat que passi i no passa», critica.

També en l'àmbit ferroviari, el conseller assegura que no li suposa cap «contradicció» liderar la posada en marxa de l'R-Aeroport, una línia específica gestionada per Ferrocarrils i previst per al 2025, després de pertànyer al govern municipal de Sabadell que apostava per allargar la línia de Renfe de Manresa a Barcelona pel Vallès (R4) fins a l'aeroport en lloc d'impulsar una nova línia. «Serà una connexió directa [des de Barcelona] amb l'aeroport on farem allò que fem amb tots els serveis ferroviaris que gestionem, que sigui un servei fiable i còmode», afirma.

Subscriu-te per seguir llegint