La maquinària agrícola i d’obra, pendent de l’hidrogen per poder substituir el dièsel

Ara per ara, la maquinària pesant queda al marge dels sistemes de mobilitat sostenible, i el gasoil és l’única font de combustió per poder-la fer funcionar. Ho expliquen professionals dels sectors agrari i de la construcció, que confien en l’adaptació dels motors de dièsel cap als d'hidrogen, però no ho veuen aplicable a curt termini perquè diuen tot està en una fase experimental.

El que està clar és que «mai a la vida hi haurà un tractor elèctric», sosté Jordi Torres, de Torres Maquinària del Bages, amb seu a Manresa, «perquè no existeix un motor elèctric per a tanta potència». Parla de tractors de 200 cavalls, per exemple, «que podran funcionar amb motors d’hidrogen, que és el què volen desenvolupar tots els fabricants», però «encara estem a anys llum». Diu que la tecnologia hi és, però ara per ara, «si ens quedéssim sense gasoil, literalment hauríem de tornar al burro».

Segons Torres, en el treball al camp aquest problema afecta tant tractors com collitadores, que són els vehicles automotrius on s’enganxen sembradores, segadores, embaladores, o encintadores..., i ara per ara, «depenen del gasoil». Diu que en vehicles més petits si que hi podria haver l’opció de la bateria elèctrica, però dependre d’això «seria una involució», tenint en compte que «a l’agricultura cada vegada hi ha menys gent, i cada vegada requereix maquinària més potent i més grossa», de manera que «el que abans es feia amb un tractor de 100 cavalls ara es fa amb un de 380». Tot plegat diu que encariria encara més el producte.

Com Torres, Jordi Anglarill, d’Agromecànica Artés, també exposa a la fira d’aquest cap de setmana., i explica que «es comença a fer investigació i proves amb hidrogen», però tampoc veu factible que es pugui aplicar «a curt o mitjà termini», si bé apunta que un cop s’hagi resolt «crec que serà relativament fàcil adaptar molta de la maquinària actual al nou sistema». Diu que la bateria elèctrica podria servir per a tractors «de 40 o 50 cavalls», a nivell de petits cultius de vinya o fruiters..., però no més enllà d’això. Per la seva banda Quim Bover, de Mecàniques Bover de Manresa, sosté que «ens tenen enganyats i entretinguts», i que «si interessés políticament», aquesta qüestió ja estaria resolta.

La construcció es troba en situacions similars quan ha d’utilitzar maquinària pesant tipus excavadores. Joan Alberich, d’Aldimak, que exposa maquinària i quads a la fira d’Artés, explica que hi ha casos en què hi ha la possibilitat de funcionar amb bateries elèctriques, «però no és viable», entre altres coses per la seva poca autonomia, a banda de l’elevat preu. I és que, si es tracta de maquinària petita que pot treballar a la ciutat, és més fàcil, però moltes feines són «en una mina, o al bosc..., i necessites una estació per anar recarregant». Diu que el canvi cap a models més sostenibles també depèn de l’hidrogen «o de combustibles amb additius que facin que no es contamini tant».

El sector de la jardineria, en canvi, s’ha pogut anar adaptant a la sostenibilitat. Oriol Lliró, de Maquinària Lliró, explica que cada vegada hi ha més maquinària que funciona amb bateries, des de robots tallagespa, fins a tisores elèctriques per podar, motoserres, o talladores..., que anys enrere funcionaven exclusivament amb gasolina. Aquest canvi ha permès que obrir aquestes feines a altres perfils, com dones o gent gran, «que no s'atrevien» amb maquinària que pesava més.

Subscriu-te per seguir llegint