Quiosc Regió7

Regió7

El Lluçanès s’estrena com a comarca a les municipals amb 63 regidories i 16 llistes en joc

ERC i Junts sumen més de la meitat de les candidatures, en què no hi ha ni els Comuns, ni C's, ni PP, ni VOX. El territori sotmet a votació un total de 164 titulars i suplents

Foto institucional en l'acte de constitució del Lluçanès com a comarca amb el president Aragonès ARXIU | ARNAU VALVERDE

 Els 9 municipis que conformen el Lluçanès concorreran a les eleccions municipals d’aquest diumenge per primer cop com a comarca. Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt presentaran un total de 16 llistes, una més que fa quatre anys, d’on sortiran els noms de les persones que ocuparan les 63 regidories que hi ha en joc en el conjunt del territori.

Com a capital i municipi més poblat, Prats és qui té més regidors per escollir, 11 en total, seguit d’Olost, que n’escollirà 9, mentre que Sobremunt i Sant Martí d’Albars funcionen amb un règim de Consell Obert, amb 3 i 5 membres respectivament. La resta, tenen tots 7 regidors. Les 16 candidatures en què es reparteixen els aspirants a ocupar aquests nous càrrecs suposen un lleuger increment respecte les 15 que hi havia en aquest mateix territori ara fa quatre anys, i Prats de Lluçanès torna a ser el municipi que més en presenta, amb 3 formacions aspirants. En aquest còmput global de llistes en el conjunt de la comarca, ERC (amb 61 repartides entre cinc municipis) i Junts (amb 45 candidatures en quatre poblacions), en sumen més de la meitat, de manera que també són els partits que tenen una major presència territorial, si bé no n’hi ha cap que es presenti a tot arreu. Totes dues formacions opten a l’alcaldia de la capital de la comarca, on competiran amb els independents Movem Prats. També hi ha llistes independents a Olost i Sobremunt, mentre que n’hi ha dues del PSC (a Sobremunt i Sant Martí d’Albars), una dels postconvergents vinculats al PDeCAT sota el paraigües d’Ara Pacte Local (a Sant Feliu Sasserra), i una altra de la CUP (a Perafita). En canvi, ni els Comuns, ni el PP, ni VOX ni C’s tindran representació durant el proper mandat als ajuntaments del Lluçanès perquè no presenten cap candidatura en cap dels seus 9 municipis.

En conjunt, a través d’aquestes 16 llistes la comarca sotmet a votació un total de 164 persones, comptant candidats titulars i suplents, que bàsicament es concentren a Prats (amb 45 membres entre els tres partits aspirants), i també als municipis l’Olost, Oristà, Perafita i Sant Feliu, amb una vintena de persones. La quantitat de membres que integren les llistes en aquest territori pràcticament no ha variat perquè fa quatre anys eren 165. Pel que fa als alcaldables, en aquests comicis hi ha 9 homes i 7 dones.

Tres alcaldies ja assegurades

A hores d’ara, els municipis d’Alpens, Lluçà i Olost ja saben qui serà el seu alcalde o alcaldessa perquè només hi ha un únic partit que es presenta a les eleccions de diumenge. Olost és el més gran, amb 9 regidors, i tindrà d’alcalde Gil Salvans, d’Independents d’Olost i Santa Creu (IOISC), que ara és primer tinent d’alcalde. De fet, és una candidatura continuista respecte l’actual Grup Polític Municipal per Olost i Santa Creu, amb la diferència que aquest està vinculat a ERC, mentre els nous aspirants s’agrupen en una formació independent. L’alcalde, Josep Maria Freixanet, es retira després de 20 anys en el càrrec, i en aquests comicis tanca la llista de suplents.

Alpens també tindrà un nou alcalde i en una situació similar a la d’Olost. Toni Prat s’estrenarà al capdavant de Fem Poble (vinculat a ERC) en substitució de Montse Barniol, que governa des del 2003 i actualment ho fa per Impulsem Alpens-AM (també lligat a ERC) amb 4 dels 7 regidors del consistori. És l’última suplent de la llista de Toni Prat.

Finalment, l’Assemblea Pel Municipi-AM (ERC) també té assegurat el govern a Lluçà, però en aquest cas mantindrà d’alcaldessa Glòria Colom, que aquests darrers quatre anys ha liderat l’executiu sota les sigles d’IPLISE-AM amb els 7 regidors que té consistori.

La resta de municipis de la comarca mantenen obertes les opcions de govern perquè concorren a les eleccions de diumenge amb més d’una candidatura. En funció dels resultats, i a banda de Glòria Colom que ja té assegurat el càrrec a Lluçà, hi ha tres alcaldes més que podrien repetir. Es tracta de Marc Sucarrats, de Som-hi pel Municipi d’Oristà-CM (Junts), on governa des del 2015; de Jordi Bruch, que té l’alcaldia de Junts a Prats de Lluçanès des del 2019; i de Ramon Padrós, que també és alcalde de Junts des del 2019, en aquest cas a Sant Martí d’Albars. En canvi, juntament amb els d'Alpens i Olost, pleguen d’alcaldes el republicà Josep Romero, de Sant Feliu Sasserra (que ha governat del 2011 al 2015 i del 2019 al 2023); Albert Güell, d’Independents per Sobremunt des del 2015; i Ramon Casals, de Perafita, que és un dels més antics perquè ha estat alcalde de CiU (ara de Junts) durant 20 anys.

22 dies com a comarca

El 3 de maig passat, el Lluçanès es va constituir formalment com a comarca amb l’aprovació al Parlament del projecte de Llei que la converteix en el territori administratiu número 43 de Catalunya. El procés culminarà amb la creació del Consell Comarcal d’aquí a quatre anys, després de les eleccions municipals del 2027, si bé ja afrontarà com a territori diferenciat les de diumenge. El futur Consell Comarcal estarà integrat per 19 consellers al ser una comarca de menys de 50.000 habitants.

Compartir l'article

stats