El Pont de Vilomara, un dels pobles que pateix el «maldecap» de les urbanitzacions envoltades de bosc

Ajuntaments com el del Pont i el Bruc reclamen «més complicitat» de les administracions superiors

River Park es va veure greument afectat per l'incendi del juliol passat

River Park es va veure greument afectat per l'incendi del juliol passat / ACN

Nia Escolà / Mar Martí (ACN)

La urbanització River Park, situada al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), té 11 quilòmetres de carrers, cases a mig fer i molts solars abandonats. Va ser un dels nuclis més afectats per l’incendi del juliol de l’any passat, quan les flames i van entrar de ple i va obligar a desallotjar 300 persones i va calcinar una trentena de cases. Un precedent que, degut al canvi climàtic, cada cop pot ser més freqüent. De fet, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics són un maldecap per als ajuntaments de municipis petits i amb pressupostos reduïts. També és el cas del Bruc, a l’Anoia, que té una extensió de 47 quilòmetres quadrats -97% de terreny rústic- i tres urbanitzacions, dues de les quals sense recepcionar. Els alcaldables dels dos municipis coincideixen a reclamar «més complicitat» de les administracions superiors.

A Catalunya hi ha gairebé 1.500 urbanitzacions repartides per tot el territori. Moltes d'aquestes es van construir als anys setanta amb poc control urbanístic i, des d'aleshores, arrosseguen problemes estructurals. Només la meitat d'aquest miler i mig d'urbanitzacions han aconseguit adequar-se a les normatives actuals de clavegueram, asfaltat de carrers o canalització d'aigua i, per tant, els ajuntaments les han pogut recepcionar i assumir-ne la gestió. A més, moltes es troben en zones envoltades de bosc, un fet que suposa un perill davant d'un possible incendi forestal.

Precisament això és el que va passar l'estiu passat a River Park quan el foc va cremar 1.750 hectàrees del terme municipal del Pont. És una urbanització amb cases abandonades i a mig fer per la crisi immobiliària, d'altres d'ocupades de manera il·legal i molts solars sense construir i en mans de grans tenidors. Tot plegat, un còctel complicat de gestionar per a un poble de menys de 4.000 habitants, amb 28 km2 d'extensió, i tres urbanitzacions més, a banda dels dos nuclis.

L'actual alcalde i candidat del PSC, Enric Campàs, afirma que per a ells la gestió de les urbanitzacions és «una prioritat», però Campàs subratlla que sense la complicitat d'altres administracions és molt difícil. «La seva implicació és imprescindible», assegura. «És molt complicat tenint en compte la capacitat dels ajuntaments: no comptem amb el recolzament d'altres administracions. Tenim manca de recursos econòmics i manca de recursos humans per fer-hi front», subratlla.

Campàs situa la gestió forestal i la neteja de les franges com a prioritat. Assegura que en aquests moments el consistori està fent un inventari de les finques que hi ha a la urbanització per comprovar de qui és la titularitat i obligar-los a fer la franja de seguretat. Tot i això, admet que, en cas que l'Ajuntament hagi d'actuar de forma subsidiària, hi ha finques que són «incobrables» i això suposa una càrrega econòmica molt important per al municipi. Per tot plegat, insisteix en la necessària implicació de totes les administracions. En aquest sentit, l'actual alcalde denuncia que l'any 2009 es va aprovar la llei de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics i que es tracta d'una llei sense cap mena de dotació per als ajuntaments.

Arbres cremats a l'entorn de la carretera d'accés a la urbanització River Park

Arbres cremats a l'entorn de la carretera d'accés a la urbanització River Park / ACN

Sílvia Oliva és la candidata d'ERC, el principal grup a l'oposició. Es presenta per primer cop a l'alcaldia i ho fa conscient que la gestió de les urbanitzacions ha de ser una prioritat. Com el seu rival, considera que les franges de seguretat són imprescindibles i assegura que, des d'ERC, es buscaran totes les fórmules, mitjançant ajuts i subvencions, perquè la propietat privada pugui fer-les. Oliva, però, admet que en aquestes urbanitzacions encara hi ha molt camí per córrer i moltes millores a fer. En aquest sentit, subratlla que cal apostar per la millora de la seguretat viària. «Ara no hi ha cap senyalització viària de cap tipus i és un perill», subratlla, i també aposta per millorar el civisme i garantir que els veïns se sentin segurs.

El Bruc ha fet els deures

L'any 1986, un incendi va cremar més de 7.000 hectàrees de bosc al massís de Montserrat. El Bruc, als peus de la muntanya, va ser un dels municipis més afectats. Des de llavors, el poble, de 47 quilòmetres quadrats i amb un 97% de sòl rústic, envoltat de bosc i matollar, és conscient que està exposat al foc i, per això, ha treballat per protegir-se. Les tres urbanitzacions del poble tenen franja de protecció i també el nucli. A més, a banda de les franges, hi ha un tancat de 180 hectàrees on hi pastura un ramat de rucs. Es tracta d'una zona estratègica pels Bombers.

La candidata d'Impulsem el Bruc (ERC), Debora Chiachio, recorda que bona part del terme municipal del Bruc es troba dins del Parc Natural de Montserrat i això els obliga a tenir una «especial cura». «Montserrat no s'entén sense el Bruc i el Bruc sense Montserrat», explica Chiachio, que diu que tant els veïns com els visitants són molt conscients d'aquesta responsabilitat. Amb tot, la candidata creu que cal fer molta feina de conscienciació en un moment en què, fins i tot, s'ha hagut d'activar el Pla Alfa en ple hivern. Chiachio diu que una de les seves prioritats és fer front al foc i la sequera i, per això, treballaran per mantenir netes les franges de seguretat i també perquè «tota la xarxa de camins estigui a punt per si hi ha una emergència».

De la seva banda, el candidat de Junts al Bruc, Rafael Galvan, lamenta les dificultats que tenen els ajuntaments per poder recepcionar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Considera que al Bruc caldria fer un estudi socioeconòmic perquè els veïns «tinguin un indicador de quant els tocaria pagar» i també perquè l'Ajuntament pugui buscar subvencions o fer d'intermediari amb entitats financeres. «No volem que ningú hagi de marxar per problemes econòmics», diu. A més, considera que caldria que hi hagués una «flexibilització» de les condicions per recepcionar les urbanitzacions perquè «fins ara s'ha estat molt estricte». «Si hi ha una flexibilització, segurament s'abaixaran els costos. Per exemple, potser no cal fer voreres i es pot fer una plataforma única. O amb les noves tecnologies potser no cal fer servir cablejat», exposa el candidat.

L'actual alcaldessa del municipi, Bàrbara Ortuño (Impulsem el Bruc), que ja no es torna a presentar, posa sobre la taula una mesura que suposaria una corresponsabilitat per part de la ciutadania. Creu que els municipis com el Bruc, que tenen urbanitzacions integrades a dins de la natura, haurien d'implementar una taxa que cobreixi el servei de protecció de la propietat privada en entorns de bosc. Ortuño diu que podria ser una taxa anual «no molt alta» que permetés «garantís el finançament del manteniment anual de les franges de seguretat i això ens permetria tenir-les sempre en les millors condicions possibles».