Manresa ha tingut nou primaveres més seques que l'actual els últims 60 anys

Manresa ha tancat un maig plujós, amb un total de 63,4 litres que superen lleugerament la mitjana recollida durant el maig a la capital del Bages, que és de 57,8. Una pluja que arriba després d’un inici de primavera molt sec (el març no va caure ni una gota i a l’abril 7 litres), però sense xifres excepcionals, tenint en compte que hi ha hagut 9 anys amb registres pitjors des del 1963, el primer que hi ha amb dades completes de pluja als registres de la Casa de la Culla.

I és que la sequera extrema que viu el país s’explica molt més enllà de l’escassetat d’aigua del març i l’abril perquè portem com a mínim un parell d’anys amb valors per sota de la mitjana. La pluja del maig, doncs, no ha estat ni molt menys suficient per revertir el dèficit de precipitacions que s’arrossega. Tanmateix, feia nou mesos que a Manresa no plovia tant, i a diferència del que ha passat en altres indrets, els 63,4 litres de la capital del Bages han caigut d’una forma bastant repartida. 

Des que va començar a ploure el dia 7, durant aquest mes ho ha fet pràcticament la meitat dels dies (13 de 31), amb dos períodes de més freqüència, entre el 12 i el 15 de maig i entre el 19 i el 25, amb una acumulació màxima de 14,7 litres per metre quadrat el dissabte dia 20. Tot plegat ha normalitzat la pluviometria amb un registre superior a la mitjana, però només lleugerament i encara lluny dels litres recollits durant el maig en anys recents, com els 109,5 del 2018 o els 81,6 del 2013. Tampoc no s’ha arribat als nivells del 2008, en què els 145,7 litres d’aquell mes de maig (juntament amb els 59,8 de l’abril), van ajudar a pal·liar l’última gran sequera que ha precedit l’actual.

Un respir davant la sequera

Aquesta vegada no s’ha arribat a tant, i les pluges del maig de moment només han servit per aturar el dèficit continuat de precipitacions. Un dèficit que situa el que portem d’any, i especialment el que portem de primavera. Va arrencar amb poquíssima pluja, amb un març eixut del tot i un abril amb 7 litres per metre quadrat quan la mitjana és de gairebé 53. Els 63,4 litres que s’hi han sumat aquest maig han alleugerit la situació però sense arribar a compensar la falta d’aigua. Enguany, de març a maig portem acumulats 70,4 litres, menys de la meitat dels 147 que cauen de mitjana en aquest mateix període a la capital del Bages. De fet, aquests 70,4 litres són la desena xifra més baixa durant aquests tres mesos des del 1963, que és primer any amb dades completes de pluja als registres de la Casa de la Culla de Manresa. Això és tan sols un terç del que va ploure de març a maig l’any 2020, amb 220,7 litres; i una quarta part dels 242,1 que van caure el 2018. En canvi, per trobar uns inicis de primavera tant o més secs que l’actual, ens hem de remuntar als 53,6 litres del 2015, o als 30,5 del 2006.

Mesos d’escassetat

Els 63,4 litres registrats des el dia 7, fan que el mes de maig destaqui al final d’un llarg període de poca pluviometria. Per trobar uns registres superiors a la ciutat de Manresa ens hem de remuntar a l’agost de l’any passat, un mes de ruixats però que acostuma a ser sec, i tanmateix van caure 70,7 litres. El juliol també va ser més plujós de l’habitual, però aquestes precipitacions van ser l’excepció d’un període de sequera perllongat.

Tant és així que en tres anys (des del maig del 2020 fins ara), la quantitat de pluja mensual registrada a Manresa s’ha mantingut pràcticament sempre per sota de la mitjana. Hi ha algunes excepcions, com l’agost, o com el març de l’any passat en què la pluja registrada va doblar l’habitual d’aquell mes, però també hi ha hagut situacions a la inversa, com el juny o la tardor passats, amb registres entre quatre i sis vegades inferiors a la mitjana. I és que la sequera s’arrossega des de fa uns tres anys, i s’han anat agreujant els efectes a mesura que s’ha anat perllongant en el temps. De poc va servir l’estiu passat el parèntesi que van suposar les pluges del juliol i l’agost perquè la sequera va tornar a la tardor i a l’hivern, amb alguns períodes de pluja al desembre i al febrer, però en general, amb una tendència negativa que no s’ha vist aturada fins el maig. Podria ser un punt d’inflexió si les precipitacions van tenint continuïtat.