El TSJC admet un recurs que vol aturar el canvi que permet posar plaques solars als runams

La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit un recurs contra la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’activitat minera del Bages que possibilita la instal·lació de parcs solars als runams salins. El recurs l’han interposat conjuntament, a través de l’advocat berguedà Climent Fernández, l’Associació de Veïns de la Rampinya de Sallent, que en el seu moment ja va promoure les iniciatives judicials que van concloure en la sentència que va propiciar l’aturada definitiva dels abocaments al Cogulló, juntament amb un particular.

En concret, es presenta contra la resolució de la Comissió de Urbanisme de Catalunya, de data 19 de desembre de 2022, d’aprovació definitiva de la modificació puntual del PDU, que afecta als termes municipals de Súria, Cardona, Sallent i Balsareny. A grans trets, i tot i que serà a partir d’ara que hauran d’argumentar el motiu de la demanda, el recurs s’interposa perquè es considera que aquest canvi i la possibilitat que obre de fer servir els runams com a camps fotovoltaics contravé l’esperit del propi pla i, sobretot, que va en contra de les sentències fermes que insten a la restauració d’aquests dipòsits.

De fet, els precursors del recurs han explicat que aniran en la mateixa línia de les al·legacions que en el seu moment (després de l’aprovació inicial) van presentar contra la modificació del pla. Segons hi exposaven, consideren que aquesta voluntat de permetre l’ús dels dipòsits salins per ubicar-hi al damunt instal·lacions per a la producció d’energies renovables «constitueix un clar exemple de la perversió i ineficàcia del nostre actual sistema basat en un suposat Estat social i democràtic de dret, quin pilar fonamental hauria de ser la legalitat, i que trontolla i es veu bandejat pels interessos econòmics d’una empresa, els quals passen per damunt de l’interès general i públic que es sacrifica per donar satisfacció a aquell interès econòmic empresarial, fins i tot en contra de l’interès general que representa el compliment de les resolucions i sentències judicials». És en aquest punt que recorden les diferents sentències emeses, sobre la base d’infraccions de caràcter urbanístic, que van acabar motivant l’aturada de l’activitat del runam de Sallent.

En aquest sentit, apunten per exemple que en el marc d’execució d’aquells pronunciaments, per al compliment dels quals l’empresa va aconseguir sengles pròrrogues que li van permetre mantenir els abocaments fins al juny del 2019, «s’establia que, superat aquest període transitori, calia iniciar la retirada del runam salí dipositat per tal de desmantellar i restituir la situació en què es trobava en el moment en què s’havia d’haver incoat l’expedient de protecció de la legalitat urbanística».

Els promotors del recurs exposaven en les al·legacions que van presentar que el PDU de la Mineria previ a la modificació que, «en el marc del compliment d’una sentència judicial ferma que no ha estat modificada, ara el que es pretén és ignorar aquest objectiu i finalitat de la regulació recollida pel planejament, introduint una modificació dels usos radicalment incompatible amb aquell objectiu i finalitat conseqüència obligada d’un pronunciament judicial».

A més, consideren que hi ha «incoherència i contradicció» de les previsions recollides en aquesta modificació puntual del PDU. Així, exposen que «es pretén permetre l’ampliació dels runams salins a Súria, encara que sobre bases prèviament impermeabilitzades, si bé reconeixent el negatiu impacte paisatgístic, que obligaria a que la solució fos temporal i, per tant, amb obligació de retornar a la situació anterior. Mentre resulta que si s’arribés a modificar l’ús per permetre la ubicació d’instal·lacions de plaques solars al damunt dels runams salins causants dels lixiviats i del fort i negatiu impacte paisatgístic que tenen, la conseqüència fora la d’haver-los de mantenir permanentment mentre es trobin instal·lades aquelles plaques».

En aquest sentit, els promotors del contenciós exposen que, amb la modificació introduïda per Urbanisme i que ara ells recorren, «es desnaturalitza l’objectiu i raó de ser de la potestat de planejament si aquesta s’aparta de la seva finalitat d’ordenació racional de determinat espai físic, i s’utilitza com a medi d’eludir el compliment de sentències fermes de forma que s’allunya d’aquella finalitat que justifica l’atribució de la potestat i incorre en un manifest desviament de poder».

Subscriu-te per seguir llegint