Talamanca manté viva la flama de la victòria sobre l’exèrcit borbònic

Vora un centenar de persones es van aplegar ahir al nucli antic de Talamanca per commemorar la batalla de la guerra de Successió que es va donar en aquest municipi fa 309 anys. Aquest enfrontament té espècial rellevància històrica perquè va ser l’última victòria catalana sobre les tropes borbòniques. 

El conseller de Turisme i vicepresident segon del Consell Comarcal del Bages, Eduard Mata, va vincular directament la situació que va viure Catalunya al 1714 amb el context actual. Per a Mata, «aquest país necessita el caràcter bagenc que es va demostrar a la batalla de Talamanca». Va afirmar que l’independentisme passa per «un moment emboirat» i actes com el d’ahir «han d’aportar llum al moviment per arribar a la independència».

El conseller va assegurar que «la Catalunya central sempre ha sigut una terra de lluita que ha sabut superar els reptes i foragitar els invasors». Va apel·lar directament a «l’esperit de Talamanca» per «relligar la unitat perduda, no només dels partits polítics com ERC o Junts, també de les entitats com Òmnium Cultural o l’ANC». 

Aquesta efemèride se celebra des fa poc més d’una dècada, la descoberta es va fer el 2008 i el monument que en recorda els fets el 2011, i sembla que amb els anys ha anat perdent pistonada. L’edició del 2014 va ser la més multitudinaria, coincidint amb la celebració del tricentenari de la guerra de Successió.

Aquest any, el regiment de Miquelets estava format per vuit persones que van fer el recorregut des de l’Ajuntament fins el monument que recorda l’efemèride. Un cop allà, l’alcalde de Talamanca, Salvador Mañé, va presentar el convidat, que enguany va ser Eduard Mata en representació del Consell Comarcal. 

Uns fets que es van fer aflorar fa 15 anys

Ara fa quinze anys, a l’abril del 2008, uns historiadors bagencs, liderats pel navarclí Francesc Serra, van constatar que Talamanca havia viscut una de les últimes batalles de la guerra de successió, entre el 13 i el 14 d’agost de 1714, és a dir, menys un mes abans de la desfeta a Barcelona que, després de la rendició de Cardona, set dies després, va significar el final de la Guerra de Successió a Catalunya i la fi de les institucions pròpies del principat. La batalla de Talamanca, a més, fou la última victòria de l’exèrcit català, fet que li va valdre entrar a la Ruta 1714.

Serra, acompanyat de l’historiador de Monistrol de Calders Gustau Erill, i un grup de recerca, van començar a investigar sobre el tema a partir d’una carta, que van trobar per sorpresa quan treballaven en un estudi de la toponímia de Manresa, on el Marquès del Poal, que liderava les tropes catalanes a l’interior, relatava els fets de la batalla al consell de Cent de Barcelona. Finalment, van certificar l’existència de l’enfrontament arrel de l’aparició de centenars de bales que van trobar on creien que s’havien produit els enfrontaments. Aquesta descoberta va permetre l’adaptació del castell com a espai museístic, i es va instal·lar un monument en honor a la batalla.

La batalla va enfrontar uns 2.000 catalans, i 3.000 tropes borbòniques, instal·lades a la Mussarra. Els castellans van atacar primer, però van ser aturades per les tropes del Marquès del Poal, que tenien un millor coneixement del terreny, i van fer retirar als seus enemics en direcció Sabadell. Van haver-hi unes 650 baixes, la majoria ferits, i unes 80 morts borbòniques, per 20 de catalanes.

En el seu Parlament, Mata va posar en valor la feina feta per Bombers i ADF dissabte en l’incendi forestal de Rocafort. «Gràcies a la seva ràpida intervenció no va passar a ser un gran incendi», va dir, abans de demanar un aplaudiment pels efectius. 

De fet, el tret final dels Miquelets no va estar dirigit a la muntanya, com s’havia fet en les edicions passades. Van apuntar al públic amb l’objectiu de «minimitzar al màxim el risc d’incendi», segons l’alcalde Talamanca, Salvador Mané. 

Subscriu-te per seguir llegint