«Quan vam començar Alícia, volíem fer servir la cuina extraordinària i portar-la al dia a dia»

Toni Massanés va ser un dels impulsors del projecte que, fa vint anys, va ser un gran salt a nivell mediàtic. Actualment, n’és el director general. Recordant els orígens, explica que, en aquell moment, «va ser el reconeixement que hi havia una revolució gastronòmica a nivell mundial, perquè el New York Times va treure una portada parlant la revolució gastronòmica, amb el Bulli, i la gastronomia estava patint aquesta revolució que influïa a tot el món». Abans, segons explica, «Era un moment que a més la gastronomia, a nivell social, no tenia aquest reconeixement. No hi havia Masterchef. No era una carrera universitària. El Ferran [Adrià] era més conegut perquè hi havia un que l’imitava al Polònia. Jo feia crítica gastronòmica al Regió7. Érem tres friquis. Quan es feien les estrelles Michelin, no sortia a la portada dels diaris». 

El director general explica que no va poder estudiar a la universitat sobre la cuina perquè aleshores no existia el grau, i que va haver d’anar a França a treure’s un títol. Això va fer que, quan van anar a les universitats o a la salut pública a explicar el projecte d’Alícia, la gent no entenia com pretenien aplicar la cuina i la gastronomia a la salut, com han acabat fent. Per exemple, abans, els metges no sabien què respondre quan una persona en tractament de quimioteràpia els hi demanava pel què podia menjar, i ara hi ha eines com Oncoalícia.

Tot i així, el primer dia no tenien clar el que anaven a fer. «Vam presentar un pla a la Generalitat que es deia Centre de Cultura, Alimentació i Recerca Gastronòmica, i després ja li vam canviar el nom, perquè en necessitavem un que fóssim capaços de recordar», relata Massanés. «Sí que teníem clar la idea que teníem que treballar també amb una visió social», explica. El que volien fer, doncs, era «fer servir aquesta idea d’aquesta cuina extraordinària per portar-la a la cuina ordinària del dia a dia. De l’extraordinari a l’ordinari».

És important que la gent mengi bé al dia a dia, amb una dieta equilibrada. «Que és l’important, perquè si tu vas al Bulli i no menges equilibradament, que ja et dic que si hi anessis no menjaries equilibradament, és igual, no passa res, perquè quants cops vas al Bulli? O el dinar de Nadal, que n’hi ha molts que diuen que els ha desequilibrat. No, perdoni, el dinar de Nadal, si vostè no està malalt, no ha de ser equilibrat. Perquè només es fa un dia a l’any. El problema és quan fem el dinar de Nadal cada dia», explica.

 Una de les idees de Massanés i de la fundació és no renunciar a les tradicions. «Estem fent la cuina del segle XXI, però tenim una cuina, la mediterrània, que ens ha permès tenir una de les esperances de vida més altes del món. Per tant, alguna cosa hem fet bé fins ara. Ara estudiem les propietats del sofregit de la iaia i veiem les coses bones que té».

De cara al futur, Massanés diu que «Alícia podria haver crescut molt durant aquest temps. Ens han vingut a buscar molt perquè ens anéssim a altres llocs, i no ho hem fet mai perquè ens creiem el territori. Molta gent ens diu que ens aniria millor si estiguéssim a Barcelona o Madrid, però som molt petits i podem fer coses concretes. Creiem en aquest principi de proximitat». Vol seguir apostant per la cuina tradicional, «perquè venen els americans i ens diuen que aquí tenim una gastronomia brutal fent el menjar de les nostres àvies». Tot i això, volen ser els millors. «Estem mirant com podem ser referents en medicina culinària, treballant amb el Clínic», explica. En resum, l’objectiu de futur és que «Alícia, en la seva singularitat, sigui un referent de tot un ecosistema molt més potent, molt més gran, que treballi per fer que la gent mengi millor».

Subscriu-te per seguir llegint