«Des del moment que vaig tocar el ferro, m’hi he dedicat tota la vida»

El forjador de Sant Feliu Sasserra Josep Miquel Rodríguez ha treballat en diversos projectes per la Sagrada Família i altres espais modernistes

Josep Ramon Rodríguez treballant en una peçaal seu taller de Sant Feliu Sasserra

Josep Ramon Rodríguez treballant en una peçaal seu taller de Sant Feliu Sasserra / Queralt Casals

Queralt Casals

Queralt Casals

De ben petit ja li cridaven l’atenció la fesomia i les expressions dels dracs de forja que veia pels carrers de pobles i ciutats. Quan arribava a casa, dibuixava aquelles figures i es preguntava com seria poder fer aquella feina. Josep Miquel Rodríguez Coma (Sant Feliu Sasserra, 1979) va convertir aquesta passió que ja tenia de nen en la seva professió que, des del 2007, desenvolupa al taller de disseny i forja que té al petit poble bagenc sota el nom de Coma Forja Artística. La seva perseverança i passió per l’ofici l’han portat a complir un dels seus somnis: participar en diversos projectes per la Sagrada Família de Barcelona.

Josep Miquel Rodríguez és un «enamorat de la forja» i només agafar el martell salta a la vista que porta l’ofici a la sang. Va estudiar Forja Artística i Escultura a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic, on va desenvolupar la seva passió pel món del ferro forjat i on va aprendre a dibuixar, dissenyar i a treballar diversos materials, com el ferro, el coure o el bronze. «En aquesta etapa em vaig enamorar del ferro i del seu art, la forja». Ser forjador «no és només una formació acadèmica, necessita molta part pràctica», assegura, i la va aconseguir fent d’aprenent en tallers d’Osona i del Bages, fent cursos pràctics i participant en les trobades de forjadors que es fan al territori. Tot i la seva formació, es considera «autodidacte», fruit de l’interès en descobrir noves formes. «És un ofici que enamora. Des del moment que vaig tocar el ferro, m’hi he dedicat tota la vida fins al dia d’avui», afirma. El ferro el va atrapar perquè «és un material molt noble».

Passió pel modernisme

El santfeliuenc treballa en projectes de forja artística i en escultura de petit i gran format de ferro forjat. És un gran admirador del modernisme perquè «era l’època en la qual tots els oficis eren pur art, on una simple barana o porta, a banda de ser un element funcional, era una obra d’art, on s’hi barrejaven la tècnica, l’ofici, l’experiència i l’amor a la nostra professió, i on s’aconseguien uns treballs d’una gran bellesa». I com a gran admirador del modernisme ha vist «un somni fet realitat»: participar en projectes per a la Sagrada Família, «un dels edificis més important del món, el màxim que es pot esperar». Allà ha treballat en diferents zones del temple, com les baranes dels balcons de la Sagristia o fent portes i reixes per diferents espais interiors i exteriors. També ha elaborat part de les baranes del Pati dels Dolors i treballs a l’interior de la Cripta i als seus accessos.

Actualment, està treballant en un projecte d’actualització de l’edifici modernista de la Casa Condeminas, just davant del Moll de la Fusta de Barcelona, on ha fet portes, baranes i balcons interiors i ara està fabricant unes làmpades i reixes exteriors. També treballa en diferents elements de forja inspirats en la Pedrera de Barcelona per a la rehabilitació d’una antiga bodega de cava d’època modernista de Sant Sadurní d’Anoia, a més de fer diferents restauracions de forges de cases d’Osona i Barcelona. A banda d’això, també es dedica a fer treballs per particulars que volen incorporar peces de ferro forjat a les seves cases o masies.

Entre els encàrrecs que té a la vista hi ha uns balcons per una masia, unes portes i una reixa d’entrada a un jardí, uns cartells de forja amb el nom d’una casa, una escultura de gran format per a un domicili particular i petits treballs com roses, làmpades, barres de cortines i algun drac de forja, la seva debilitat i el seu tret diferencial. «Jo soc al món de la força gràcies als dracs», reconeix.

Art a cop de martell

En un món plenament mecanitzat, considera «un luxe» poder treballar en un ofici artesanal i l’enorgulleix «saber que tots els treballs que surten del taller de casa són fets a mà, a cop de martell i amb el foc de la fornal, com es feia molts anys enrere. D’aquesta manera, aconsegueixo unes peces úniques que el món mecanitzat mai aconseguirà». Assegura que «el procés de crear una peça de forja m’encanta perquè torno a la infantesa, quan dibuixava aquells dracs que veia pels carrers».

El primer pas que segueix en el procés de creació és dibuixar i dissenyar la peça que després farà amb ferro. Aquesta «és una de les parts més importants del procés per fer un bon treball de forja, el 50% de la feina és el dibuix, si no ho saps dibuixar, difícilment ho sabràs fer amb ferro». Després fa el disseny a escala real «sobre una làmina de fusta» o, fins i tot, «al terra del taller», i això li permet que quan està treballant el ferro roent a la fornal li pugui donar forma reproduint el dibuix a escala. Finalment, el darrer pas és acoblar totes les peces forjades per aconseguir la peça final.

La unió entre l’art i la funcionalitat de les peces que fabrica, des d’una porta a una barana, és el que l’apassiona de la forja. Per fer les seves peces el forjador santfeliuenc troba la inspiració en la natura, ens els arbres, les fulles o les flors, i també en els animals com insectes, rèptils i mamífers, grans i petits, «els quals m’agrada incloure’ls en les meves peces». La seva especialitat, però, són els dracs de forja com els que veia de petit en portes i balcons i no es cansava de dibuixar. «Sempre m’han apassionat i crec que per ells soc en aquest món».