Cardona ja treballa en l’ampliació del polígon, que preveu enllestir d’aquí a un any

El nou polígon industrial La Cort II de Cardona serà una realitat el setembre del 2024. Aquest dimarts s’ha donat el tret de sortida a les obres d’ampliació de l’actual polígon La Cort I, que pràcticament ja ha esgotat el sòl disponible, i que permetran «fer un salt en el creixement econòmic i social de Cardona», segons ha destacat l’alcalde de la població, Ferran Estruch, durant la visita que ha fet sobre el terreny acompanyat de la consellera de Territori, Ester Capella, i d’altres autoritats locals, a banda de representants de l’Incasòl i del món empresarial cardoní.

Aquest dimarts, les màquines ja començaven a remoure terres al nou sector de creixement, en uns terrenys que són just davant del polígon actual però a l’altra banda de la carretera C-55, i que es coneixen com el Camp Gran de la Cort. La visita s’ha fet pròpiament a peu d’obra, i se n’han mostrat els detalls i la distribució sobre plànol amb un plafó que hi havia exposat. Tindran un cost d’uns 5 milions d’euros, que suposen una inversió «del tot necessària», i que ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els sectors públic i privat. Tant Estruch com Capella han volgut ressaltar aquesta entesa, que ha posat d’acord la Generalitat, l’Ajuntament i industrials de la zona, «que també aposten per aquest creixement», sosté Estruch. Ha parlat d’un projecte «important i estratègic per Cardona, i que és de tots», en referència a aquest impuls públic i privat.

De fet, ha estat a partir d’aquesta col·laboració que l’ampliació del polígon s’ha pogut accelerar, tot i venir «d’un procés de cinc anys», segons ha destacat Estruch. Hi han contribuït empreses locals com Aira Robotics, que ja ha adquirit part del sòl indivís per poder engrandir les seves instal·lacions i que preveu crear un centenar de llocs de treball nous d’aquí al 2030. En aquest sentit, Estruch apunta que amb aquesta ampliació «generarem sòl per acollir empreses del territori que han tingut un gran creixement i que volen consolidar-lo, i també permetrà crear sòl públic per a la instal·lació de noves empreses que generin més llocs de treball».

Un exemple de descentralització

En aquesta mateixa direcció s’ha pronunciat la consellera de Treball, Ester Capella, que també ha posat en valor «la velocitat amb què ens hem posat d’acord sector públic i privat» per tirar endavant el projecte, que ha definit com «econòmicament sostenible», i que ha posat com a exemple de «reequilibri territorial».

Capella ha parlat del deure que té el departament de «dibuixar i ordenar com ha de ser el país del futur i de definir allà on passaran les coses», i ha dit que d’això se’n deriva la «tasca social» de promoure aquesta descentralització. «Cal generar equilibri territorial, igualtat, equitat i aconseguir que hi hagi futur a tots els indrets del país».