Francesc Ponsa, director de Fundació Cardona Històrica: «El canvi climàtic està capgirant els hàbits de consum turístic»

Amb la voluntat de trobar nous al·licients professionals, Francesc Ponsa, periodista i doctor en comunicació social, va deixar la docència universitària, la seva feina de consultor en comunicació freelance i el seu Maresme natal per posar-se al capdavant de la Fundació Cardona Històrica. Des de fa gairebé un any, dirigeix la gestió del turisme i el patrimoni de la vila amb la clara intenció de tornar a arribar i, fins i tot, superar les xifres prepandèmia a través de la diversificació de l’oferta turística. Tot això, en un escenari que està canviant sobre manera a causa de l’emergència climàtica.

Què el va portar a posar-se al capdavant de la Fundació?

Vinc de l'àmbit de la docència universitària i de la consultoria en comunicació, però vaig notar que necessitava nous al·licients professionals. Jo havia treballat fent projectes, però mai n'acabava fent el seguiment. Arriba un moment que, quan portes molts anys i molts projectes a l'esquena, acabes amb el cap com un timbal. Em venia molt de gust agafar un tema i anar-li fent tot el seguiment. Llavors, em va sortir l'oportunitat de dirigir la Fundació Cardona Històrica i això va comportar un gran repte a escala professional, però també personal que m’està servint per posar-me a prova professionalment. Volia poder experimentar aquesta continuïtat, agafar un projecte i veure els seus indicadors, dades i anar-hi treballant.

Quina àmbits abraça la Fundació?

Per dir-ho ras i curt, la Fundació gestiona el turisme a Cardona i la seva missió és gestionar el patrimoni de la vila. Aquest consta del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, el Centre Cardona Medieval, l'Oficina de Turisme, l'Auditori Valentí Fuster i les visites guiades al castell de Cardona.

Quina és la situació del turisme a Cardona a dia d'avui, en relació amb anys anteriors?

Venim de temps complicats derivats de la Covid-19. Abans d'això ens trobàvem en el context del tricentenari del setge de Cardona de la guerra de Successió, la Fundació pujava en visitants i anava molt bé, però la pandèmia ho va aturar en sec. A partir del 2021 i 2022 es va tornar a remuntar i anàvem pujant a poc a poc. Avui dia, ens caldrà veure si tornem a arribar a xifres del 2019, que va ser el moment de màxim creixement, encara que ja hi havia indicis que semblaven indicar una baixada dels visitants. Ara hem de veure si realment estàvem en aquest estancament o si podíem continuar creixent.

Què té Cardona que la faci atractiva per als visitants?

Té dos grans atractius turístics: la Muntanya de Sal, un diapir que es va aixecar de manera natural fa 36 milions d’anys i que, des d'un punt de vista natural i històric, la fa ser un indret únic al món i, d'altra banda, el castell, una fortalesa inexpugnable que es veu des de qualsevol lloc de la vila. Aquests dos atractius són els que ens permeten que cada any tinguem al voltant de cent mil visitants. El gran repte és aconseguir anar més enllà d'aquests dos grans atractius, superar aquesta visita ràpida i que la gent no vingui a la muntanya de sal i al castell i marxin.

Quin és el perfil mitjà del turista que visita Cardona?

El retrat robot és un perfil nacional. El 88% dels visitants que venen són de nacionalitat espanyola i, d'aquests, la gran majoria són catalans, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona. El fet que siguin d’aquesta zona comporta avantatges però també inconvenients. Per un costat, ens permet que vingui molta gent, per la proximitat que tenim a Barcelona, però per l'altre, no solen pernoctar. És a dir, trien fer la visita ràpida, per tant, hem d'aconseguir retenir-los.

En quines dates hi ha un major flux de turistes?

Quan no fa molt fred ni molta calor, és a dir, per Setmana Santa o bé pel pont del 12 d'octubre, que també ens ha anat molt bé; en general, a la tardor sol funcionar molt bé. Però, de fet, cada cop ens costa més poder planificar-ho perquè el canvi climàtic està capgirant els hàbits de consum turístic i també les condicions i un tema que ens preocupa especialment. Aquest estiu, per exemple, hem tingut davallada de visitants al castell, però ho entenem, perquè és complicat fer visites a 42º. Hem de buscar alternatives sostenibles per poder seguir sent un atractiu pels visitants sense que les altes temperatures ens vagin en contra.

En quins aspectes han d’incidir per tal de millorar l’actual situació del turisme a Cardona i seguir creixent?

Hem de diversificar la nostra oferta per poder superar la visita ràpida del castell i la muntanya de sal i que també puguem portar la gent al centre històric, que es quedin el cap de setmana i puguin fer una de les rutes saludables, un tast de vins, acudir a activitats culturals a l'auditori... Així com també atreure perfils complementaris com el turista internacional. Avui dia representa el 12% del total i, en aquest àmbit, podem créixer i hem de preparar tota la infraestructura de la vila per poder rebre aquests visitants. També impulsar el turisme esportiu de natura, ara n’hem fet algunes proves amb la ‘Survivor Race’ amb 2.000 inscrits i aquestes complementen l’oferta que tenim de turisme cultural. D’altra banda, també hem de potenciar el que en diem el turisme de pantalla: Cardona compta amb una gran tradició cinematogràfica amb ‘Campanades a mitjanit’ d'Orson Welles com a gran estendard, però també s'hi han gravat moltes altres produccions. I el turisme de reunions, és a dir, portar grups que estiguin a Cardona entre setmana, que puguin gaudir de l'entorn i la tranquil·litat i oferir-los l’espai de l’Auditori Valentí Fuster per fer les seves reunions i congressos.

Quins són els principals projectes de futur que tenen entre mans pel que fa al turisme de Cardona?

Estem treballant en tres grans eixos. Un dels grans projectes és promoure la venda de la Sal de Cardona, concebuda com un producte gurmet més que un souvenir, com es venia en el passat. El volem posicionar com un article de gran qualitat i únic, ja que prové del cor del diapir, una sal pura i cristal·lina que sala més que la sal marina, per tant, un producte de gran qualitat gastronòmica. De moment està funcionant bé, però volem començar a moure-la per circuits més especialitzats en l’art de la cuina. El segon seria atreure turisme internacional, per poder aconseguir visitants que puguin passar a Cardona, com a mínim, el cap de setmana. I, per últim, poder connectar tots els atractius turístics de la vila de manera sostenible, per tal que puguem derivar aquest gran flux de visitants que tenim a la muntanya de sal i al castell cap el centre històric i que això es tradueixi en més impacte econòmic pels comerços i la restauració.

A més, el sector educatiu també té molta importància per la Fundació...

Sempre ens agrada posar en valor els serveis educatius que oferim. Cada any ens visiten més de 4.000 persones que venen a Cardona a través de les escoles i, a més, tenim una oferta molt potent, més de 23 propostes de serveis educatius que abracen tots els nivells educatius, des dels més petits fins a estudiants de secundària. A mi m'agrada fer-ho valdre, ja que no tots els agents turístics tenen aquesta oferta i nosaltres incidim des de les escoles, que és la millor manera que els joves coneguin i, així també, estimin el territori, perquè conèixer és estimar.

Com has viscut ser director d’una Fundació tan lligada al patrimoni del poble, essent de fora de Cardona?

El fet de venir de fora m'ha aportat quelcom positiu, com tenir una visió fresca, però em va sorprendre molt les característiques de Cardona i la Fundació. És molt excepcional que una fundació gestioni tant com el que gestionem, i autofinançant-nos tan sols amb els ingressos dels tiquets. Això ens fa únics i és un dels aspectes que més valoro i que, alhora, més em va sorprendre. Per la resta, ja sabia que venia molta gent, però no n'era conscient que era tanta, desconeixia el potencial real que té Cardona i que encara podem augmentar.

Subscriu-te per seguir llegint