Les bruixes de Sant Feliu Sasserra invoquen una multitud de visitants

La fira es manté com la cita per excel·lència de la diada de Tots Sants i omple a vessar el nucli antic del municipi bagenc  

Queralt Casals

Queralt Casals

Com cada diada de Tots Sants, el petit municipi de Sant Feliu Sasserra ha multiplicat la seva població. La popular Fira de les Bruixes, que és a prop de complir un quart de segle de vida convertida en una cita ineludible del calendari festiu, ha omplert, un any més, els carrerons i places de la localitat bagenca amb visitants vinguts d’arreu de Catalunya, atrets pel mercat de productes artesanals i esotèrics i les actuacions teatrals al voltant dels fets històrics relacionats amb la bruixeria ocorreguts al territori.

Una llarga filera de cotxes a l’entrada del municipi ja augurava, a mig matí, que la Fira de les Bruixes de Sant Feliu repetiria l’èxit de la resta d’edicions. Els vehicles es repartien en cinc aparcaments habilitats en diferents camps del poble, previ pagament de dos euros per contribuir a l’organització de la festa. Tot seguit, un formigueig de visitants s’endinsava cap al nucli de la població on es concentraven les parades d’artesans, comerços locals i tavernes, on poder fer un mos.

Embotits, formatges, ratafia, mel, roba i cosmètica natural, compartien espai amb objectes de tota mena relacionats amb les bruixes, l’esoterisme, l’astrologia i la invocació de la sort com ara amulets, minerals, espelmes i mussols. Els interessats a conèixer el seu destí comptaven també amb tarotistes i vidents que interpretaven el futur.

En el vessant més terrenal, la fira comptava també amb un espai propi dedicat a les herbes remeieres a la plaça de Baix, on es podien conèixer remeis tradicionals, dites i creences populars com la de portar una castanya borda a la butxaca per tenir bona energia.

Mercat a banda, l’altre gran atractiu de la fira han estat les escenificacions teatrals que enguany estrenaven direcció artística, de la mà de Montse Rodríguez i Laura Domènech, i que fan una interpretació lliure dels fets ocorreguts al segle XVII a l'entorn de les dones que van ser condemnades per bruixeria. Entre les escenes, hi havia les espellofadores fent xafarderies, els homes bevent a la taverna i la captura i el judici de les dones acusades de bruixeria que, finalment, han estat penjades a la forca.

El ball de les escombres i la sardana dels aprenents de bruixot, protagonitzats pels més menuts de la població, han precedit el moment més esperat de la jornada: el Samaniat, els honors, balls i èxtasi de les bruixes en honor al mascle cabró. Amb música de Marcel Casellas i coreografia de Mireia i Guillem Cirera, es tracta de l’espectacle més simbòlic de la festa.

L’alcalde de la població, Joan Ramon Domènech, es mostrava satisfet pel «gran nombre de visitants» que un any més han tingut la fira i la Fes-ta Bruixa de dimarts a la nit, amb un espectacle multidisciplinari de creació pròpia dedicat a les 7 cares de la por, que també va omplir el nucli antic de la població.

Subscriu-te per seguir llegint