Montserrat començarà el mil·lenari el setembre del 2024 i tindrà actes durant 15 mesos

La commemoració del mil·lenari de Montserrat, una efemèride que s’escau el 2025 i per a la qual l’abadia s’està preparant des de fa més de dues dècades, arrencarà ja formalment d’aquí a menys d’un any (el setembre del 2024) i es perllongarà al llarg de 15 mesos durant els quals s’aniran desenvolupant nombrosos actes coordinats des de la comunitat benedictina, però de la mà de la societat civil. Tots aquests actes encara s’estan acabant de tancar, definir i distribuir en l’agenda de la celebració, i l’abadia preveu fer-ne una presentació oficial i detallada a principi de l’any que ve. Tanmateix, fonts de la comunitat consultades per Regió7 han explicat que hi haurà tres dates marcades en vermell, dues de les quals es dona la circumstància que s’escauen en diumenge. La primera serà la del cap de setmana del 7 i 8 de setembre, quan es farà l’obertura formal del mil·lenari. El dissabte amb actes més de caràcter «civil», mentre que el diumenge, que coincideix amb la festivitat de les marededeus trobades, «la festa major de Montserrat», tindran un component essencialment religiós. La segona data és la més evident, la del 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, el 2025 remarcada per aquest mil·lenari. I la tercera el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, diada de fort component religiós que el 2025 (un dilluns) serà el marc de la cloenda de la commemoració.

Les mateixes fonts han posat en relleu que la commemoració, que ja es va començar a promoure i vehicular fa més de dues dècades, mitjançant la creació de la Fundació Montserrat 2025, està tenint una «gran resposta», que permetrà bastir aquest ampli programa durant un any i fer possible que l’efemèride compleixi l’objectiu que l’abadia es va fixar des d’un inici: «que sigui una celebració de país». En aquest sentit, destaquen la importància «d’involucrar la societat civil», englobant el màxim d’àmbits (institucions, entitats socials i culturals, empresariat i món econòmic...), i que «cada cop més no és Montserrat qui va a explicar el mil·lenari, sinó que són aquestes institucions i entitats les que ens ho demanen per prendre-hi part».

Un nou espai per explicar la dimensió de Montserrat

Una de les iniciatives que ja s’ha fet públic que es tirarà endavant en el marc d’aquesta celebració és la creació d’un nou espai immersiu, amb el nom de «Mil·lenari Montserrat», que es construirà sota les places de davant del monestir, a l’àmbit dels murs del segle XIV (entrant per l'actual museu), amb l'objectiu d'explicar la seva importància des de tres àmbits: l'espai físic (amb l'arada, signe de construcció social i de progrés); la dimensió humana (el llibre, signe de cultura i de pensament) i l'espiritualitat (la creu, signe de fe). El Govern de la Generalitat va aprovar a mitjans d’octubre destinar 1,4 milions d'euros al projecte.

El nou espai vol transmetre als visitants la importància de Montserrat que, amb la seva orografia extraordinària, cada any aplega milers de persones per tal de descobrir-hi l’espai natural, aproximar-se a la cultura catalana i universal i aprofundir en la seva religiositat i devoció. El projecte inclourà propostes volumètriques i interactives, realitat virtual, holografia 3D i teatres virtuals, taules i tòtems tàctils, recreacions parcials, instal·lacions i projeccions immersives, entre d’altres, amb les actualitzacions necessàries per integrar la part museística actual. Segons els promotors del projecte, aglutinarà l'oferta museística i cultural de l'abadia a partir d’una «nova mirada» que també buscarà atraure a «nous públics». El projecte vol ser una oportunitat per mostrar Montserrat com un lloc de natura, cultura, espiritualitat i també proper a la societat. La proposta museogràfica se centrarà en les persones, en la vida monàstica, en el culte i el significat del lema benedictí «Ora et Labora», i també destacarà l’abadia com un lloc de pas i se’n coneixerà la projecció internacional i les personalitats que l’han visitat. En la proposta expositiva es representarà l’orografia de la muntanya (el massís, l’interior de les seves coves i grutes) així com l’interior del monestir i la vida monàstica (per exemple, amb la recreació del claustre) i els aspectes més espirituals i aquells relacionats amb la cultura (contribució de Montserrat a la vida cultural, a la difusió i preservació del patrimoni artístic i arqueològic de Catalunya).

La rehabilitació prèvia de l'espai sota les places i annexa al museu s'ha fet en els últims dos anys gràcies a una altra inversió d'1,1 milions d'euros aportats en aquell cas per la Diputació, intervenció que garantia la preservació i la museïtzació del subsol de les places on, entre altres elements, s’hi conserven murs de pedra o arrencades d’arcs i voltes del passat medieval del Monestir. És un espai d’uns 1.000 metres quadrats.

Un esdeveniment amb presència del Papa Francesc?

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer extensiu al Papa Francesc la celebració del Mil·lenari de Montserrat en la visita oficial que va tenir lloc fa deu dies. Tal com va explicar Regió7, el pontífex va rebre Aragonès en audiència privada al Vaticà, on van abordar altres problemàtiques internacionals com el conflicte entre Israel i Palestina. En aquella trobada, el president català va compartir el calendari d'actes previstos per commemorar el mil·lenari i es va posar a la seva disposició per si vol ser-hi present.

Pere Aragonès li va transmetre que commemorar els mil anys de Montserrat «és un gran esdeveniment per la rellevància Montserrat per tot Catalunya i per a la comunitat catòlica catalana», i que a Catalunya estarien «molt honrats per la seva visita», tot i que en acabat va reconèixer que dependrà de l'agenda del Papa. Donada la llargada de la commemoració i el fet que hi hagi diverses dates de referència, el pontífex tindria diverses opcions per posar aquesta visita a la seva agenda. Si així fos (de moment, asseguren que no hi ha res en vistes), suposaria la presència d’un Papa a Montserrat després de més de 40 anys, de la més que recordada (per complicada) visita del 1982. Va ser Joan Pau II el 7 de novembre d’aquell any. El mal temps va convertir en patiment el que havia de ser una celebració.

El maldecap per als organitzadors i per als serveis públics desplaçats a Montserrat va començar amb l’arribada dels més de 4.000 pelegrins, la majoria d’ells ben joves, que pujaven pel traçat de la via del cremallera provinents de la vetlla nocturna feta a Monistrol als patis de l’antic col·legi La Salle. Arribaven a Montserrat molls, enfredorits, cansats per les més de dues hores esmerçades en la caminada, en un dia de temporal, envoltats per la boira pesada i molls per la pluja fina que no parava de caure des del vespre. Alguns d’aquests joves van haver de ser assistits pels serveis mèdics quan van trepitjar les places montserratines.

Només el fet de veure com la minutera del rellotge avançava cap a un quart de nou del matí, l’hora prevista d’arribada del Papa, feia suportable l’espera. Però quan va arribar l’hora, amb les places plenes sota el temporal, les notícies parlen de retard. Va ser a quarts d’11 quan el papamòbil va enfilar l’avinguda que comunicava la plaça de les Pageses amb la plaça de la façana.

Els resistents veien recompensada la difícil espera amb la presència del pontífex. Breu introducció de l’abat Cassià Maria Just i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany. La missa es dona per suspesa i només es va fer la celebració de la Paraula. La seva homilia comença amb dues frases en català: els presents esclaten en aplaudiments. Parla de la sort de tenir un Montserrat. De Catalunya, diu que és una regió. Al cap de vint minuts, Joan Pau II entra a la basílica acompanyat de l’abat Cassià i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany. Resa a la capella del Santíssim. Venera la imatge de la Mare de Déu. Pren aliment i alguna cosa calenta. Karol Wojtyla passa a l’interior del monestir i saluda la comunitat, els convidats i l’Escolania.

Es fa fotografies amb tots, hi ha intercanvis de regals i se’n va. Ha passat menys de dues hores a Montserrat. Però per si no n’hi havia prou amb les desenes de pelegrins atesos pels serveis mèdics, el dia que semblava revenjar-se sobre els presents no podia acabar pitjor: dues joves, de disset i divuit anys, van morir xafades per una esllavissada de fang i pedres a la carretera de can Maçana mentre eren a prop de l’autocar que els havia dut i els havia de tornar a casa, a Girona l’una i a Sant Hilari Sacalm l’altra. Era la una del migdia i havien demanat al xofer que obrís una de les portes del portamaletes per agafar roba eixuta. El talús del quilòmetre 6,5 de la carretera de can Maçana, com tota la via, havia estat marejat amb excavadores pocs anys abans per eixamplar-ne la calçada,i la muntanya passava factura de tant en tant amb despreniments d’algunes tones de terra i pedres- Traslladades urgentment a Manresa, arran de les múltiples ferides sofertes moririen en el trajecte. El papa envià un telegrama de condol a les famílies a través de la nunciatura.  

Subscriu-te per seguir llegint