Tomàquets madurant i aranyons amb fruits, fenòmens d’una tardor primaveral al Bages, Berguedà i Anoia

Una tomaquera que sempre fa els seus fruits a l’estiu amb tomàquets madurant a finals d’octubre, en el que és una segona fructificació de l’espècie totalment fora d’època. Un aranyoner (Prunus spinosa) florit a principis d’octubre, en un dels casos amb flor i fruit al mateix temps, fet molt poc habitual quan aquesta espècie acostuma a florir entre febrer i maig. El que és, per tant, una segona floració de tardor, ja que aquesta espècie ja va florir a la primavera i a causa de les altes temperatures, torna a fer-ho ara, 5 mesos més tard. Són fenòmens anòmals recollits i fotografiats aquesta tardor al Bages, Anoia i Berguedà, pel fet que s’han produït fora de la seva estació de l’any tradicional. Aquests són fenòmens que s'ha documentat específicament en aquestes comarques, però es dona per fet que se n'hi han produït també com els constatats en altres territoris.

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor pel que els especialistes anomenen una segona primavera. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Un projecte de ciència ciutadana amb la participació del Servei Meteorològic de Catalunya i del Centre de Recerca Ecològica i Apliacions Forestals (CREAF) i la UAB, ha recollit enguany gairebé 2.000 fotografies enviades per la ciutadania per tal de fer un seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura.

Durant les darreres setmanes s’ha notat un canvi brusc de temperatura a Catalunya. L’inici de tardor anormalment càlid i sec ha donat pas a un principi de novembre que ha estat més fred i adient a l’època de l’any. La natura ha notat i sofert aquest canvi de temps. Les dades ciutadanes recollides per la xarxa FenoCat del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l’observatori RitmeNatura del CREAF confirmen que a la tardor han tornat a florir molts arbres fruiters (tarongers, ametllers, pruneres, magraners...) i també d’altres plantes com l’arç blanc, l’esbarzer, la ginesta, l’aranyoner, l’estepa negra i un llarg i preocupant llistat. A més, han rebrotat i florit espècies tan importants com la vinya i han produït fruit per segona vegada arbres com la perera o el cirerer.

«Les floracions i fructificacions de tardor són força més discretes que les primaverals, però requereixen d’una despesa energètica per part de la plantes que normalment no els serveix per a res, ja que aquestes flors i fruits deixen de ser viables quan arriba el fred. És un malbaratament de recursos que podrien necessitar la primavera següent», explica Ester Prat, coordinadora de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF. Aquesta modificació dels cicles naturals de les espècies s’ha produït a gran part de Catalunya, entre altres al Bages, el Berguedà i l’Anoia.

Els experts que participen en aquest projecte destaquen que un altre efecte molt vistós d’aquest estiu que s’allarga és l’endarreriment dels fenòmens fenològics habituals de la tardor, com són el canvi de color de les fulles i la seva posterior caiguda. «Fa anys que observem una clara tendència a l’escurçament de les estacions de transició, és a dir, la primavera i la tardor. Enguany hem tingut condicions climàtiques pràcticament d’estiu fins a finals d’octubre» explica Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). «Si fa més calor, els arbres caducifolis mantenen les fulles durant més temps i allarguen el període durant el qual fan la fotosíntesi, de manera que canvien les seves condicions naturals habituals i necessiten més aigua. D'altra banda, als llocs on la sequera té un gran impacte, el dèficit hídric pot arribar a tenir més pes que l'allargament de l'estació càlida i els arbres perden les fulles com a mecanisme de defensa per no perdre més humitat», conclou Cunillera.

Les dades del Servei Meteorològic exposen que Catalunya ha viscut el setembre més càlid de les últimes dècades i un mes d’octubre que ha estat pràcticament calcat al de l’any passat, quan es van batre la gran majoria dels rècords de temperatura per a aquesta època de l’any.

La xarxa FenoCat i l’observatori RitmeNatura han recopilat més de 18.000 fotografies de 3.000 espècies diferents, enviades per la ciutadania d’arreu de Catalunya durant aquest 2023. Aquestes han permès detectar els diferents fenòmens anòmals mencionats anteriorment.

De fet, RitmeNatura està obert a la participació de tothom, permetent a qualsevol persona aportar les seves fotografies de plantes i animals amb la corresponent informació fenològica (si les plantes tenen fulles, flors, fruits, etc.) a la plataforma digital iNaturalist.  

Subscriu-te per seguir llegint