«Els descomptes a l’autopista no els tindríem sense la reivindicació d’alcaldes i alcaldesses»

Agustí Comas Guitó és el nou president del Consell d’Alcaldies del Bages, un ens molt consolidat de participació i debat dels trenta batlles i batllesses de la comarca. Comas n’agafa el relleu d’Àdria Mazcuñán, ja que és per a la seva presidència és obligat tenir el càrrec d’alcalde. Ell ho és per primer cop en aquest mandat de Santpedor, d'on ja ha estat regidor d'ERC quatre mandats seguits. Ha iniciat, per tant, el cinquè, i ara com a líder de govern. També va ser president del Consell Comarcal del Bages del 2015 al 2019.

En aquest mandat que comença quin enfocament vol donar al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses?

Intentar buscar de manera conjunta respostes i solucions als problemes que tinguem com a comarca. És evident que la singularitat dels municipis fa que el ventall que hi tenim representat sigui molt diferent. Però la idea d’aquest organisme és vincular les necessitats que puguin ser comunes per anar tots junts en una mateixa línia, tant de treball com reivindicativa. Intentar donar respostes des del Consell d'Alcaldes a les necessitats que sorgeixin i fer front comú amb les que ens impliquin a tots. Aquí hem de deixar de banda els partits polítics i hem de treballar per les necessitats dels pobles i buscar-hi solucions.

A un mateix problema a Manresa o a un poble petit hi podem trobar una solució conjunta

Ara mateix en aquest Consell hi ha alcaldesses i alcaldes de la majoria de la major part dels colors polítics (ERC, PSC, Junts, CUP, PP i independents). És realment un ens de debat municipalista, més que no pas polític?

Totalment. Evidentment, s’hi fa política, i hi ha d'haver una línia política que cadascú defensarà, perquè cadascú té un projecte de poble. Però el que és bàsic, i crec que amb els anys que porta aquest consell s’ha aconseguit, és que a l’hora de debatre ens oblidem de les sigles i treballem conjuntament. Penso que tothom ho té molt clar, almenys és el que vull inculcar. Sobretot de cara a les noves alcaldies miraré de transmetre’ls que volem vehicular el debat deixant de banda les sigles, amb l’objectiu d’ajudar a millorar cada municipi des d’aquesta perspectiva global de comarca. Aconseguir que el que sigui bo per un poble ho sigui per a la resta. Per tant, intentar treballar amb aquesta línia que, per dir-ho d’alguna manera, la política o la posició de partit no sigui un obstacle per poder arribar a consensos.

El ple del Consell Comarcal va molt a remolc de la gestió diària; el Consell d’Alcaldies va més sobre la marxa del que va succeint durant el mandat?

Hi ha una part que vindrà marcada igualment pel mateix funcionament del Consell Comarcal, perquè és un espai on el Consell s’explica. Per exemple, s’hi detalla el pressupost com pas previ a la seva aprovació, ja que moltes de les accions van vinculades als municipis. Per tant, la relació és directa i hi ha una part que ve marcada pel mateix Consell Comarcal. Però també n’hi ha una altra que vindrà marcada per les necessitats que vagin sorgint durant aquests quatre anys. Ara, per exemple, és evident que en algun moment o altre s’hi haurà d’abordar com queda la comarca davant la situació de sequera. Serà un punt que estarà sobre la taula i que s'haurà de tractar al Consell d'Alcaldies, i que fa un parell d’anys enrere no teníem a l’agenda.

Sempre hi ha un punt de frustració amb la situació tant de la carretera com del tren, perquè evidentment falta molt per avançar

Parlem d’un ens tan divers que agrupa els màxims representants de municipis que van des de poc més d’un centenar d’habitants, fins als prop de 80.000 de Manresa. És possible amb aquesta diversitat debatre projectes comuns?

Sí, perquè hi ha molts projectes de comarca que ens afecten a totes les poblacions. Un dels més evidents és el tema de les comunicacions: carreteres, xarxa ferroviària, transport públic, interconnexió entre municipis i mobilitat en general de la comarca. Ara estem treballant el tema dels carrils bici, que hem de veure com s'acaba desenvolupant a nivell comarcal. Evidentment, hi ha problemes diferents a la ciutat de Manresa o a un poble com Rajadell. Però hi ha problemàtiques i reptes comuns. Que encara que tinguin una magnitud diferent poden tenir una mateixa resposta o solució. A un mateix problema a Manresa o a un poble petit hi podem trobar una solució conjunta. Per exemple, un problema de seguretat, d'ocupacions conflictives, pot tenir una mateixa via de resolució sigui un municipi gran o petit. La qüestió és treballar-ho conjuntament.

I, alhora, enfocar una mateixa problemàtica des de perspectives poblacionals tan diferents té aspectes positius?

És una de les virtuts del Consell d'Alcaldes, compartir experiències des d’aquesta diversitat. Explicar les problemàtiques que té cadascú davant determinades situacions i exposar com les estan afrontant ha de fer que en surtin solucions. I que, sense defugir el debat i la diversitat d’opinió, entre nosaltres ens puguem ajudar en problemàtiques que ens hàgim trobat. Una de les grans virtuts que té el Consell d'Alcaldies és aquest, el de poder compartir i trobar aquestes solucions independentment dels colors polítics, perquè al final és un bé per al municipi i és un bé per la comarca. Les solucions sempre són benvingudes, vinguin d'on vinguin. El Consell d’Alcaldes ha de ser un fòrum per destensar, no per crear tensions, perquè és un espai fer treballar tots en una mateixa direcció.

Quines són, ara com ara, les principals inquietuds dels alcaldes?

Un de reiteratiu i extensiu a tots els municipis, cadascun amb els seus matisos i particularitats, és el de les comunicacions, tant del transport públic com privat: C-16, C-55, peatges, desdoblaments... Perquè afecta la mobilitat de tota la comarca i més enllà, també la població que ve del Berguedà, del Solsonès, que al final ens acabem trobant amb aquest embut que acaba sent sobretot la xarxa de Manresa en avall. I, igualment, la batalla contínua per la millora del transport públic, tant ferroviari com d'autobús, que hem de seguir ficant-hi la banya perquè es millori. En un altre àmbit, també actualment és una preocupació comuna el de les ocupacions conflictives d’habitatges, que és un tema que ja s’hi estava treballant des del mandat anterior i que hem de seguir vetllant per trobar eines per afrontar-ho conjuntament. Haurem d’analitzar quina és la situació actual perquè és una realitat que segueix sobre la taula i hi ha de continuar, vinculat amb la seguretat com a tema general. I, òbviament, en aquests moments el tema de la sequera. Aquesta, per exemple, és una problemàtica que clarament ens afectarà a tothom i que, tot i que segurament estarà molt marcada per unes directives de la Generalitat, serà molt important afrontar-ho com a territori, com a comarca, i és entre tots que hem de trobar les respostes als escenaris que se’ns vagin generant. Per tant, aquí el Consell d’Alcaldies serà un espai fonamental. I abans parlava de les ocupacions conflictives, però també és un tema comú que ja hem anat treballant conjuntament el de la problemàtica de l’accés a l’habitatge, del mercat del lloguer... Hi ha una part que no podem controlar, però sí que també compartir experiències i reivindicacions, sobretot per fomentar la creació d’habitatge més assequible, ens pot ajudar a tots plegats.

El 2015 hi va haver una declaració conjunta dels alcaldes per protestar per la situació de les carreteres de la comarca, i en especial de la C-55 i el peatge de la C-16. El 2018 se’n va fer una altra per reclamar «una xarxa ferroviària competitiva, eficient i segura, després dels accidents que hi va haver. Vistos els resultats, diria que van servir de res?

Penso, sincerament, que la reivindicació unitària d’alcaldes i alcaldesses sí que ha servit, ja que per exemple amb el tema de carreteres s’han aplicat i ampliat progressivament els descomptes a l’autopista. Per tant, va ser una reivindicació com a comarca, i penso que els descomptes a l’autopista no els tindríem sense la reivindicació conjunta d’alcaldes i alcaldesses. Ara bé, sempre hi ha un punt de frustració, també, amb la situació tant de la carretera com del tren, perquè evidentment falta molt per avançar i tot aquest treball que s'ha fet s'ha vist poc. Sí que hi ha hagut, per exemple, un traspàs de trànsit de la C-55 a l’autopista, però encara és insuficient. Hem de veure ara amb les noves mesures que es faran, amb els projectes compromesos de fer més trams de carrils 2+1, si aporta solucions, i veure també ara amb aquest nou Consell d'Alcaldes la reivindicació cap on va.

I els trens?

Doncs estem en un punt important, perquè hem de veure ara si es fa efectiu aquest traspàs de la xarxa de Rodalies i inclou l’R4 i es pot gestionar des d’aquí, si això es tradueix en millores. I a partir d’aquí buscar el consens com a comarca perquè reivindiquem en la mateixa direcció. Perquè si no hi ha discurs unitari, això sempre serveix d’excusa per ajornar el que es reivindica.

El Consell d’Alcaldies no hauria de ser més visible? Més reivindicatiu?

Bé, de fet, tu mateix ho esmentaves ara amb un parell de casos. Quan hi ha hagut la necessitat s'ha fet, al peatge i a l’estació de Renfe. Potser sí que quan fem reunions en les quals reivindiquem millores ho hauríem d’explicar i explicitar més. I si es donen les necessitats farem les accions que s’hagin de fer. També es fan d'altres reunions, com ara, quan se'ns convoca per temes de nevades o temes d'incendi, que també forma part del nostre dia a dia, és una part del nostre treball que també suposa aquest treball conjunt de la comarca per defensar els interessos de tothom.  

Subscriu-te per seguir llegint