Castellfollit del Boix recupera una línia defensiva republicana apareguda amb el foc d'Òdena
S'estan excavant trinxeres i nius de metralladora construïts l'any 1938 per barrar el pas a les tropes franquistes
![Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, mostra alguns dels nius de metralladora ja excavats](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/678ae17f-1edc-4e9a-9730-af62102c2536_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, mostra alguns dels nius de metralladora ja excavats / MAR MARTÍ/ACN
Mar Martí (ACN)
Un foc va arrasar, l'estiu del 2015, més de 1.200 hectàrees de bosc a l'Anoia i el Bages. Va començar a Òdena i va arribar fins als peus de Montserrat. Un dels municipis afectats va ser Castellfollit del Boix i el foc va treure a la llum diverses construccions militars construïdes per l'exèrcit republicà en plena Guerra Civil. Vuit anys després, un equip d'arqueòlegs està excavant les construccions, principalment nius de metralladores i trinxeres. El responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà, explica que formaven part de la línia de defensa L3 i que tenien per objectiu evitar l'avenç de les tropes franquistes al Bages. «És un espai de memòria que demostra fins a quin punt la República va intentar defensar el territori», subratlla.
El 4 d'abril de 1938, en plena Guerra Civil, l'Estat Major Central de l'exèrcit de la república va ordenar la construcció de sis línies fortificades de defensa a Catalunya amb la finalitat d'impedir l'avançament de les tropes franquistes i protegir els principals nusos i vies de comunicació del país. Del total de les sis línies, finalment només es va construir l'L1, que era la primera línia del front; L'L2, que era la immediata a la rereguarda; i una part de l'L3.
![Les trinxeres i nius de metralladora que s'han recuperat a Castellfollit del Boix](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/09914ab2-b89e-4474-9c5f-79a1428a8353_alta-libre-aspect-ratio_default_0_x2000y1349.jpg)
Les trinxeres i nius de metralladora que s'han recuperat a Castellfollit del Boix / MAR MARTÍ/ACN
Pere Tardà, responsable de CatPatrimoni, explica que de la tercera línia de defensa republicana no queden gaires vestigis localitzats i, precisament, els de Castellfollit del Boix són dels primers que es recuperen i s'excaven. En concret, s'estan recuperant nius de metralladora, pous de tirador i trinxeres. Tardà relata que es trobaven en molt bon estat de conservació i es van descobrir arran de l'incendi forestal del mes de juliol de 2015. De moment, s'estan excavant tres estructures, però n'hi hauria fins a nou.
Un enclavament estratègic
Aquestes construccions militars estan situades a banda i banda de l'antiga carretera que va d'Igualada a Manresa, l'actual C-37a, abans d'arribar al coll de Maians i a una alçada d'entre 540 i 570 metres sobre el nivell del mar. Tardà explica que el coll de Maians era una zona «prou defensable i estratègica» i, per això, l'exèrcit republicà va decidir construir les fortificacions per evitar que, donat el cas que les forces franquistes superessin la segona línia de defensa i travessessin la Conca d'Òdena, «poguessin arribar fins al Bages».
Els experts creuen que aquestes estructures es van construir entre l'estiu i la tardor de l'any 1938 i que l'exèrcit va enviar-hi soldats d'entre 35 i 50 anys. Els més joves, explica Tardà, «els enviaven al front». «En aquells moments el front estava lluny i aquest era un lloc segur. Hi enviaven entre 100 i 200 persones a crear aquests espais», relata.
![Arqueòlegs estan excavant nius de metralladora de la Guerra Civil a Castellfollit del Boix](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/a186423a-79c2-4e55-9445-396269280306_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Arqueòlegs estan excavant nius de metralladora de la Guerra Civil a Castellfollit del Boix / MAR MARTÍ/ACN
En aquest espai no s'ha localitzat cap resta de material que indiqui que s'hi hagués produït cap combat. "No hi hem trobat restes de materials vinculats a enfrontaments", exposa Tardà, que afegeix que només s'hi ha trobat restes corresponents al moment de la construcció i excavació dels espais de defensa, com ara llaunes de conserva, plats de porcellana i goma de calçat.
Descoberta de patrimoni arran dels incendis
Aquest no és el primer cop que es descobreix patrimoni arran d'un incendi forestal. Pere Tardà explica que els incendis aporten «un coneixement molt clar sobre el patrimoni, no només el bèl·lic, sinó de tota mena». El responsable de CatPatrimoni detalla que, un cop va produir-se l'incendi d'Òdena, ara fa vuit anys, van fer un seguiment aeri per totes les àrees cremades juntament amb els Agents Rurals i es van localitzar no només les estructures bèl·liques, sinó també masos d'època medieval o necròpolis «que havien quedat perdudes en la memòria». Tardà reivindica que, un cop hagi passat un incendi, «cal fer-ne un seguiment en l'àmbit patrimonial, històric i de coneixement del territori».
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle