La Generalitat es planteja un possible desdoblament dels traçats de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Bages i a l’Anoia. El departament de Territori ha adjudicat un estudi que analitzarà si és viable fer aquest increment de vies, si més no en diferents trams, i dotar-se de les infraestructures necessàries perquè aquest desdoblament pugui anar acompanyat d’una potenciació del servei. Trams que actualment són en via única tret d’estacions on n’hi ha com a mínim dues per facilitar els encreuaments.  Fer aquest desdoblament agilitaria el servei i fins i podria incidir en una reducció del temps de trajecte, ja que en aquests moments els combois que viatgen en sentits contraris per fer aquest encreuament (tot i que es fa amb els horaris molt ajustats perquè no suposi esperes).

En concret, segons ha informat la Generalitat, el Govern, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha licitat la redacció de l’anàlisi sobre la factibilitat del desdoblament de les línies R6 (Manresa) i R5 (Igualada) «amb l’objectiu de millorar la fiabilitat, la resiliència i els temps de viatge». El document inclourà diferents propostes de desdoblament, total o parcial, dels trams Olesa de Montserrat-Manresa i Martorell-Igualada, actualment de via única.

Segons han concretat les mateixes fonts, l’anàlisi identificarà diferents escenaris d’explotació de cada corredor (Martorell-Igualada i Martorell-Manresa) i farà una proposta de serveis en cadascun d’aquests escenaris, amb identificació dels punts d’encreuament i de les necessitats de material mòbil.

A partir dels escenaris d’explotació de cada corredor, es farà una proposta de desdoblament total i parcial per a cadascun, que permeti operar les línies amb les freqüències que s’estableixin. El document farà un mínim de 6 propostes per a cada corredor.

L’anàlisi, que, un cop adjudicat, tindrà un termini de redacció de 13 mesos, ha sortit a licitació per un import de 108.000 euros (abans d’IVA). Inclourà la caracterització de les dades de mobilitat dels àmbits Martorell-Manresa i Martorell-Igualada i un resum dels diversos estudis realitzats fins ara, l’anàlisi de la rendibilitat socioeconòmica i, per a cadascun dels escenaris, el cost d’inversió necessari i el càlcul de la demanda.

Actualment, en el tram del Bages, que consta d’un total de set estacions (les tres de Manresa, la de Sant Vicenç de Castellet, la de Castellbell i les dues de Monistrol), fan ús del servei més de mig milió de persones. El 2021 van ser 547.000, després de recuperar 218.000 usuaris perduts durant els dos anys de màxim impacte de la pandèmia. Més del 50% usuaris corresponen a les tres estacions de Manresa sumades. Pel que fa a la línia de l’Anoia, també registra una xifra d’usuaris anual per damunt del mig milió de viatgers.

En la connexió entre Manresa i Barcelona (la que deixa al centre és l’última de les estacions, la de Plaça Espanya) Ferrocarrils de la Generalitat es mou actualment amb uns trajectes propers a l'hora i mitja. En aquests moments els Catalans ofereix en dies laborables un total de 34 expedicions entre Manresa i Plaça Espanya de Barcelona, i 30 en sentit invers. D'aquests 64 trajectes complets entre els dos extrems de la línia, n'hi ha sis que ofereixen una versió més ràpida. Es tracta de tres trens a primera hora del matí que surten de Manresa Baixador, i tres més a mitja tarda de retorn, que se salten una desena de les 29 estacions que separen la darrera estació de la capital del Bages de la més cèntrica de les de Barcelona.

De fet, aquests quatre serveis que podríem qualificar de semidirectes tot just aporten una reducció del temps amb relació a la resta de la graella horària que tot just és d’uns cinc minuts. En els més lents estem parlant d'1 hora i 26 minuts per anar de Manresa Baixador a Plaça Espanya.

D’altra banda, cal recordar que l’any passat es va posar sobre la taula (a través d’una denúncia pública feta pel PSC de Manresa) que el Bages es podria quedar sense trens directes de Ferrocarrils cap a Barcelona perquè la companyia plantejava que en un futur calgués fer transbordament a Martorell, tant d’anada com de tornada. Ho advertia perquè així apareixia al Pla d’Actuació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) 2022-2026. En aquest mateix pla també hi ha el projecte de soterrar la línia del tren a Manresa, des de Manresa Alta, i fer una nova estació sota plaça Espanya. El transbordament també l’haurien de fer els passatgers d’Igualada.

La companyia, però, mai no ha confirmat que aquest canvi s’acabi implantant, sinó que sempre ha parlat d’escenaris diversos que s’han d’estudiar, assegurant (així ho va fer l’any passat qui llavors presidia la companyia, Ricard Font), que qualsevol mesura que s’emprengués no podria anar mai en contra d’una millora del temps de trajecte entre la capital del Bages i l’àrea metropolitana.