Montserrat perd el seu monjo més ancià, Pius-Ramon Tragan, que ha mort als 95 anys

Nascut a Esparreguera, era Doctor en Sagrada Escriptura i llicenciat en Filosofia

La missa exequial tindrà lloc aquest dissabte a les 10.45h, a la Basílica

El P. Pius-Ramon Tragan

El P. Pius-Ramon Tragan / ABADIA DE MONTSERRAT

El monjo i filòsof del Monestir de Montserrat Pius-Ramon Tragan i Colilles, ha mort aquest divendres als 95 anys. La missa exequial tindrà lloc aquest dissabte, a les 10.45h, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i serà presidida pel P. Abat Manel Gasch.

Nascut a Esparreguera el 20 d’agost de 1928, va entrar al monestir el 31 de juliol de 1948, on va fer la professió simple el 6 d’agost de 1949. La seva professió solemne va tenir lloc el 15 d’agost de 1952 i tres anys més tard, el 24 de setembre de 1955, va rebre l’ordenació sacerdotal. Actualment era el més ancià del monestir.

El P. Pius-Ramon Tragan va fer els estudis de Filosofia i de Teologia al Monestir de Montserrat, que va continuar a Roma (1956-1957) i a Munic (1961-1962). Anys més tard torna a marxar a Jerusalem (1965-1967) i a Estrasburg (1967-1970), on s’especialitza en l’exegesi bíblica i obté el doctorat. L’any 1972 s’estableix a Roma, on és nomenat degà de la Facultat de Teologia (1985-1990) i tot seguit rector del Pontifici Ateneu de Sant Anselm (1990-1997). Entre els anys 1998-2001 i 1999-2001 és professor a les Universitats de Milà i de Barcelona, respectivament. Des de 1997, ha estat el responsable de l’Scriptorium Biblicum et Orientale del Monestir de Montserrat.

Durant la seva llarga trajectòria va fer múltiples col·laboracions en revistes científiques i en diccionaris especialitzats, i també va publicar nombrosos llibres, entre els quals destaquen: "El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat" (1966), "Traducción del Libro del Deuteronomio" (1970), "Segni e Sacramenti nel vangelo di Giovanni" (Roma 1977), "La parabole du pasteur et ses explicacions" (Roma 1980), "Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni" (Roma 1985), "Alle origini del battesimo cristiano" (Roma 1991), "La preistoria dei vangeli" (Milano 1999), "Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques" (Institut Cambó, Barcelona 2005) i "Los Evangelios apócrifos. Origen, sentido, valor" (Verbo Divino, Madrid, 2008).

En el llibre “Notes d’un passat” –escrit el juliol de 2022 i en el qual fa un repàs de la seva vida-, agraïa a la comunitat de Montserrat, que el va acollir amb 19 anys, i que el va “formar com a monjo”. “Em va ensenyar els principis de la recerca de Déu i em va orientar el propi itinerari de formació fins al sacerdoci; sense negar les dificultats d’alguns moments, soc feliç de la vida que Déu m’ha donat, intensa, oberta, llarga”, va escriure.