Les escoles salven les vendes de disfresses i complements de Carnaval

Els establiments del sector no poden competir amb el gegant d’internet i la demanda se centra sobretot en el públic familiar i els centres educatius

Sandra Muñoz de l'establiment La Traca del carrer Saclosa de Manresa entre disfresses

Sandra Muñoz de l'establiment La Traca del carrer Saclosa de Manresa entre disfresses / Queralt Casals

Queralt Casals

Queralt Casals

Amb unes dates molt primerenques avui arrenquen els Carnavals. Lluny de la demanda d’anys enrere, el petit comerç dedicat a la venda de disfresses i complements de carnestoltes, s’ha de refiar ara del públic familiar i les escoles, que són els col·lectius que salven la temporada. La demanda i els hàbits han canviat i el gegant d’internet, amb el qual els petits establiments del sector no poden competir, s’ha emportat les grans comparses de joves, que opten per comprar online, sobretot després de la pandèmia. El canvi d’hàbits ha portat els comerços a diversificar la seva oferta i alguns, com l’històric establiment La Gresca de Manresa, no ho han resistit i tancarà portes a final de mes.

El petit comerç ha mantingut enguany el petit repunt de vendes de l’any passat quan es van celebrar ja amb tota normalitat els carnestoltes després de la pandèmia. El sector, però, coincideix en remarcar que, tot i les compres d’última hora d’aquesta setmana, les vendes no són les d’abans i han anat molt a la baixa. En aquest sentit, Sandra Muñoz, de l’establiment La Traca del carrer Saclosa de Manresa, assegura que la demanda «des de la covid és molt fluixa potser perquè la gent es va acostumar a comprar per internet». Ara, diu, «venen colles, però no és com abans quan per Carnaval érem quatre persones treballant i no t’ho atrapaves i ara normalment m’ho faig sola fins als 3 o 4 últims dies». Així i tot, aquesta setmana sí que es nota un repunt de clientela «perquè venen famílies de les diferents escoles a buscar els complements que han de portar, com un barret o pintura per la cara».

«Internet ha fet molt mal»

Del mateix parer són Eva Ayala i Mercè Prats, responsables de la botiga Quina Conya de l’Avinguda de les Bases, especialitzada en festes, aniversaris i regals informals. Tot i que asseguren que el carnestoltes no és el seu fort, sí que venen disfresses i complements i tenen clar que la situació «no és com abans, ara la gent ve s’emprova el que sigui i ho demana per Amazon». Les vendes són similars a les de l’any passat, però reconeixen que «les escoles és el que ens salva una miqueta» perquè «internet ha fet molt mal». El problema, expliquen, és que «nosaltres no podem tenir un estoc de 30 vaquers, per exemple, i si ho demanem triguem uns dies a tenir-lo i la gent no es vol esperar, ho vol per ja».

L’últim Carnaval de La Gresca

Precisament aquests canvis en els hàbits de consum, ha estat la principal causa que ha portat a tancar la històrica botiga especialitzada en productes per a festes i celebracions La Gresca de Manresa, que abaixarà la persiana després de la Fira de l'Aixada. L'establiment del carrer Vilanova ha estat trenta anys actiu i a partir d’ara el negoci continuarà online, el canal que avui ja suposa gairebé el 70% de la seva activitat. Aquests dies està fent liquidació i ven les disfresses a preus rebaixats cosa que n’ha animat les vendes «sobretot les de nens petits», apunta Jessica Hernández. Des de l’històric establiment manresà que viu el seu darrer carnestoltes amb les portes obertes destaquen també que «és impossible competir amb internet» i que, en els darrers anys, «han deixat de venir grups grans i ara venen més famílies i sobretot infants de les escoles que busquen tant disfresses com complements».

L’establiment La Gresca de Manresa tanca portes a final d’aquest mes

L’establiment La Gresca de Manresa tanca portes a final d’aquest mes / Queralt Casals

Canvia el format de venda

D’altra banda, Sandra Muñoz de La Traca, creu que «la gent es disfressa igual que abans, però ha canviat el format de venda». Explica que ara els clients ja no es desplacen a la botiga com abans i atenen moltes demandes per telèfon. «Volen que els enviïs fotos, les talles i el pressupost per triar des de casa i aleshores ja venen directament a recollir-ho». En la mateixa línia, explica que «abans fèiem compres molt a l’engròs per tenir molt gènere aquí perquè sabies que vindria molta gent i ara funcionem molt sobre encàrrec».

Cada cop es cus menys

La demanda de roba per a l’elaboració pròpia de disfresses es manté en la línia de l’any passat. El propietari de La Selecció del Retall de Manresa, Miquel Argelich, explica que «ara ha canviat molt perquè hi ha molta disfressa confeccionada, però sempre hi ha qui vol fer una cosa diferent, que no sigui clàssica sinó més conceptual, i aleshores sí que necessita roba i ve a la botiga». Apunta que un dels problemes que fa que no es venguin tants retalls com anys enrere és que «cada vegada hi ha menys gent que sàpiga cosir» i això fa que «tot i que la festa no s’ha perdut, la confecció vagi a menys».

Miquel Argelich de La Selecció del retall mostrant una tela

Miquel Argelich de La Selecció del retall mostrant una tela / Queralt Casals

Tal com passa amb els comerços que venen disfresses ja confeccionades, les botigues de retalls també han notat que hi ha molta competència amb disfressa econòmica feta, però encara hi ha colles i moltes escoles que aposten per fer-les ells mateixos. Això fa que el Carnestoltes sigui «la campanya més forta, quant a metres i quantitat». A banda de la venda a l’establiment, La Selecció del Retall, que enguany celebra 50 anys, ja fa untemps que ha apostat per a la venda online i distribueix a través d’internet a la resta de l’estat i a països com França, Suïssa i Alemanya. «Has d’evolucionar i el que es deixa de vendre aquí, ho has d’anar a vendre a fora».

Carme Currius de La Casa dels Trossos del carrer del Cós, que es dedica a la venda directa de roba, confirma també que la principal clientela dels retalls per fer disfresses ve derivava de les escoles «que potencien que s’ho confeccionin» i també de la gent «que té ganes de fer coses originals». Tot i que la temporada de Carnaval «et salva el gener i el febrer, perquè és una època de traspàs» hi ha altres temporada, com la de Nadal, que tenen més feina.

El fet que el Carnaval s’escaigui tan d’hora és un factor que tradicionalment també ha afectat les vendes. «Ara no es nota tant perquè és més fluix, però abans de la covid hi havia una diferència abismal si queia a principi o a final de febrer perquè és molt a prop de festes i la gent ja té moltes despeses i els Carnavals són més fluixos», assegura Muñoz. També ho comparteix Miquel Argelich que corrobora que quan és tan d’hora «el Carnaval és més dolent, des de sempre, quan s’acosta més a prop de Nadal es ven sempre menys».

Subscriu-te per seguir llegint